Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

La transformació social

La societat continuava dividida en tres estaments com en l'edat mitjana, malgrat que s'hi van produir canvis importants.

La noblesa i el clergat van continuar sent els estaments privilegiats: no pagaven impostos directes, dominaven la societat i ocupaven els càrrecs principals. Eren grups minoritaris, tot i que el nombre de components que els formaven va créixer molt.

Dins l'estament no privilegiat, la burgesia va assolir una gran preeminència. Formada per les famílies dels grans comerciants i banquers, que tenien enormes riqueses i poder, alguns dels seus membres es van enllaçar amb famílies nobles per buscar més reconeixement social. Entre aquestes famílies burgeses algunes van aconseguir un gran poder polític,...

Al final del segle X, amb la fi de les invasions i del mil·lenarisme, la descomposició del Califat de Còrdova i el restabliment d’una relativa pau a l’Europa Occidental afavoreixen el creixement econòmic i un cert renaixement de l’artesania i el comerç.

L’Església sortirà del mil·lenarisme com la salvadora espiritual: aquesta pietat es manifestarà en els pelegrinatges cap als llocs on es conservaven relíquies. Els responsables d’aquesta expansió seran els monjos, especialment els cluniacencs. L’economia de l’època és quasi absolutament rural i de subsistència.

Orígens i difusió del romànic

El romànic neix al monestir de Cluny (França) i es difondrà per tota l’Europa Occidental gràcies a les peregrinacions i...

El Feudalisme: Sistema Polític, Econòmic i Social

El feudalisme va ser el sistema polític, econòmic i social predominant a l'Europa medieval.

Origen i Context de l'Europa Feudal

L'Origen del Feudalisme

• Mort de Carlemany.
• Tractat de Verdun (843).

Les Grans Invasions (Segles IX i X)

Europa va patir invasions que van desestabilitzar el territori:

• Normands (víkings).
• Musulmans.
• Hongaresos.

El Pacte de Vassallatge

El vassallatge era un vincle de fidelitat personal entre el rei i els nobles, estructurat en dos actes principals:

1. Homenatge: El vassall, agenollat davant el rei, li prometia fidelitat i servei militar.
2. Investidura: El rei lliurava al vassall unes terres (el feu) per governar-les i administrar-les.

L'Estructura de la Societat Feudal

La societat feudal...

El Segle XVIII: L'Antic Règim

La Pervivència de l'Antic Règim

Durant aquest segle, es va mantenir l'estructura social i econòmica dels segles anteriors. Tanmateix, es van produir canvis intensos que van posar fi al sistema.

Què Anomenem Antic Règim?

L'Antic Règim es defineix com el conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les monarquies europees d'aquest segle:

• Societat estamental: grups tancats establerts per naixement, oposats a la meritocràcia.
• Sistema econòmic: basat principalment en el sector primari, amb predomini de l'agricultura, tot i que el comerç guanyava importància.
• Monarquia absoluta: el rei concentrava els poders legislatiu, executiu i judicial. Amb la centralització del sistema administratiu,

El desenvolupament econòmic

Es va haver de posar en pràctica el Pla d'Estabilització (1959), un programa econòmic de sanejament que va obrir l'economia al mercat mundial. Es van liberalitzar els preus i el comerç, es va devaluar la pesseta i es van congelar els salaris. El pla va tenir èxit i es van poder posar en marxa plans de desenvolupament quadriennals.

Altres motors de l'economia de l'època van ser:

• L'arribada de tecnologia i capital estrangers, especialment americans.
• El boom turístic.
• Els diners enviats per emigrants espanyols des d'altres països.

Tots els sectors van créixer gràcies a la mecanització del treball, la industrialització i el turisme de sol i platja. Aquest procés va modernitzar el país, però va augmentar les...

L'imperialisme va tenir motivacions principalment econòmiques. Aquest document recull i ordena les causes i les conseqüències principals del fenomen, corregint l'ortografia i la gramàtica sense eliminar contingut.

Causes

• Necessitat de nous mercats: calien espais on vendre l'excedent de la seva producció industrial.
• Accés a matèries primeres: buscaven carbó, ferro, cotó i productes colonials com el te i el sucre al millor preu.
• Inversions de capital: van invertir els seus excedents en llocs fora d'Europa on la mà d'obra era més barata per obtenir més benefici.
• Transformacions demogràfiques: l'augment de la població va estimular l'emigració cap a altres continents.

Conseqüències

Les conseqüències de l'imperialisme van ser múltiples...

Taula Comparativa: Colonialisme i Imperialisme

Colonialisme (Segles XV-1850)

• Economia: Edat Moderna, Mercantilisme i Esclavisme.
• Metròpolis: Regne Unit (UK), França, Portugal, Països Baixos (NL), Espanya.
• Zones Colonitzades: Amèrica (inferior) i costes d'Àfrica i Àsia.
• Continents Colonitzats: Amèrica.
• Objectius: Metalls preciosos, espècies, cacau, cafè, cotó, tabac.
• Tecnologies Clau: Vaixell de vela, pólvora, cavall.

Imperialisme (Segles 1850-1970)

• Economia: Revolució Industrial (especialment la 2a).
• Metròpolis: UK, França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia, NL, Portugal, EUA, Japó i Rússia.
• Zones Colonitzades: Interior d'Àfrica i Àsia.
• Continents Colonitzats: Àfrica, Àsia del Sud i de l'Est.
• Objectius: Matèries primeres, combustibles, aliments,

La Primera Revolució Industrial (Segle XVIII)

La Revolució Industrial es va desenvolupar a la Gran Bretanya a mitjans del segle XVIII. La font d'energia principal era el carbó.

Precedents de la Revolució Industrial

• Revolució Agrària: Millores en el món agrari i canvis en la propietat de la terra que van produir una major productivitat.
• Revolució Demogràfica: Augment de la població que va ajudar al creixement de les ciutats. Va augmentar la demanda de productes, la qual cosa va requerir incrementar la producció i, per tant, més mà d'obra.

Causes de la Revolució Industrial a Gran Bretanya

• Avenços tècnics que van ajudar a l'augment de la producció.
• Gràcies a les colònies, Gran Bretanya disposava de matèries primeres i fonts d'energia

La Revolució Americana

La Revolució Americana. El 4 de juliol de 1776 els habitants de les tretze colònies es van proclamar independents i van iniciar una guerra que va concloure amb la fundació dels Estats Units d’Amèrica (EUA).

Orígens de la independència

La guerra dels Set Anys va enfrontar britànics i francesos; les despeses bèl·liques van repercutir sobre els colons, que es van negar a assumir-les. Entre els factors més destacats hi havia:

• El Stamp Act, que imposava un gravamen sobre documents i publicacions, i que va ser retirat a causa de les protestes que va desencadenar.
• La concessió, el 1773, del monopoli de la venda del te a la Companyia de les Índies Orientals, que va perjudicar els comerciants de les colònies.
• El setembre

Els Regnes Germànics i l'Imperi Bizantí

Els Regnes Germànics (segles V-VIII)

Els pobles germànics van formar regnes independents com l'ostrogot, el visigot i el franc. Es van organitzar en monarquies que van conservar elements romans com el llatí, el dret i el cristianisme.

Es va produir una ruralització de la societat. L'activitat comercial i l'artesania van disminuir, provocant el despoblament de les ciutats. L'agricultura es va convertir en la principal activitat econòmica i la població es va refugiar als llogarets.

L'Imperi Bizantí (segles VI-XV)

Al segle VI, l'emperador Justinià va intentar restaurar l'Imperi Romà i va iniciar una expansió territorial pel Mediterrani occidental. Va ser un període de prosperitat econòmica. A més,...