Regnes Germànics, Imperi Bizantí i Regne Visigot
Els Regnes Germànics i l'Imperi Bizantí
Els Regnes Germànics (segles V-VIII)
Els pobles germànics van formar regnes independents com l'ostrogot, el visigot i el franc. Es van organitzar en monarquies que van conservar elements romans com el llatí, el dret i el cristianisme.
Es va produir una ruralització de la societat. L'activitat comercial i l'artesania van disminuir, provocant el despoblament de les ciutats. L'agricultura es va convertir en la principal activitat econòmica i la població es va refugiar als llogarets.
L'Imperi Bizantí (segles VI-XV)
Al segle VI, l'emperador Justinià va intentar restaurar l'Imperi Romà i va iniciar una expansió territorial pel Mediterrani occidental. Va ser un període de prosperitat econòmica. A més, es van recopilar les lleis romanes en el Codi de Justinià i Constantinoble es va convertir en un important centre cultural.
Entre els segles VII i IX, Bizanci va perdre territoris i es va replegar a la part més occidental. Però a partir del segle X, va recuperar la prosperitat econòmica.
El basileus tenia el poder polític i religiós. L'oposició del papa de Roma a reconèixer-li cap autoritat religiosa va desembocar en el trencament de la unitat del cristianisme (Cisma d'Orient, 1054) i el sorgiment de l'església ortodoxa.
Bizanci va sucumbir a l'atac dels turcs el 1453.
El Regne Visigot a Hispània (segles V-VIII)
L'any 409, els vàndals, els sueus i els alans van penetrar a Hispània. Els visigots van expulsar els vàndals i els alans de la Península i van arraconar els sueus a Galícia.
Al segle VI, els visigots es van expandir per Hispània. Van expulsar els bizantins del sud-est peninsular i els sueus, i van aturar els francs al nord.
El regne visigot, amb capital a Toledo, va perdurar a la Península durant més de dos-cents anys.
La monarquia visigòtica va passar a ser hereditària i es van unificar la religió i les lleis.
L'economia visigòtica era agrícola i de subsistència, amb poc pes del comerç, l'artesania i les ciutats.
La noblesa, propietària de les terres, era el grup social més privilegiat.
L'Imperi Carolingi (segles VIII-IX)
Els francs van arribar a ocupar un regne molt extens.
L'any 732, a Poitiers, el noble Carles Martell va derrotar els musulmans, que avançaven des del sud.
El seu fill, Pipí el Breu, es va convertir en rei dels francs i va fundar la dinastia carolíngia.
Carlemany va voler reconstruir l'Imperi Romà d'Occident. Va conquerir molts territoris, va frenar els musulmans i va establir unes fronteres segures (Marca Hispànica). Va convertir al cristianisme tots els pobles sota el seu domini i va ser nomenat emperador pel papa.
El fill de Carlemany, Lluís el Piadós, va dividir les terres de l'imperi entre els seus fills, posant fi a l'últim intent de reconstruir l'Imperi Romà d'Occident.