Liberalisme Econòmic, Capitalisme i Polítiques de Comerç
Liberalisme Econòmic: Principis i Escola Clàssica
Els principis econòmics del liberalisme els va elaborar un conjunt de pensadors britànics, coneguts com l'Escola Clàssica. Els seus representants principals són:
- Adam Smith
- David Ricardo
- Thomas Robert Malthus
- John Stuart Mill
Adam Smith defensava la supremacia de l'individu davant els estaments. Segons Smith, l'interès personal de cada individu dóna com a resultat que cada bé sigui produït en la quantitat en què es demana, ajustant així l'oferta i la demanda. L'Estat ha d'abstenir-se de fer qualsevol intervenció en l'economia i ha d'eliminar les barreres proteccionistes.
David Ricardo va argumentar que, com que el treball era una mercaderia com les altres, els salaris no pujarien per sobre del mínim imprescindible per poder subsistir.
Capitalisme: Capital, Treball i Mercat
Des de la Revolució Industrial (R.I.), el capitalisme es va configurar com un sistema en què els instruments de producció i el que s'hi produeix són de propietat privada. Aquesta propietat es concentra en una part de la població anomenada burgesia, mentre que la majoria, el proletariat, només disposa de la capacitat per treballar i la lloga a canvi d'un salari.
Els desajustos entre l'oferta i la demanda provoquen unes crisis periòdiques que es corregeixen ajustant els salaris o l'oferta. Al segle XIX van desaparèixer les crisis de subsistència, però no les situacions de crisi econòmica. En aquesta situació, només els empresaris amb més recursos sobreviuen.
El Proteccionisme i el Lliure Canvi
La Gran Bretanya (GB) es va mostrar partidària del lliure canvi, és a dir, de la no-intervenció estatal en el comerç internacional, la qual cosa va permetre que les mercaderies s'intercanviessin lliurement entre els diversos estats.
Per evitar la competència de la Gran Bretanya, els Estats Units (EUA) van aplicar mesures proteccionistes. El proteccionisme defensa la imposició d'aranzels als productes estrangers que entren al país amb l'objectiu d'encarir-los perquè importar-ne no sigui rendible.
La defensa de la llibertat d'intercanvis afavoria els països més competitius. No obstant això, tots els estats van mantenir un component de proteccionisme més o menys intens. L'any 1864, la Gran Bretanya va promulgar unes lleis proteccionistes sobre la importació de blat.