Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

Europa al Segle XVIII: Antic Règim, Il·lustració i Canvis Polítics

Ciències socials3,29 KB

L'Antic Règim i la Il·lustració al Segle XVIII

Conceptes Clau de l'Antic Règim

Antic Règim (AR): Sistema polític, social i econòmic vigent a Europa al segle XVIII.

Estaments: Grups socials característics de l'Antic Règim. Els seus trets són: l'immobilisme, condicionat pel títol nobiliari, i l'existència de privilegis.

Gremis: Associacions d'artesans que regulaven la producció.

Reials Fàbriques: Instal·lacions semblants a grans tallers artesanals que produïen armes i articles de luxe.

Comerç Triangular: Els vaixells europeus es dirigien a Àfrica, on intercanviaven productes de poc valor per esclaus i els portaven a Amèrica per a vendre'ls. Amb els beneficis compraven cotó, sucre, etc., que revenien a Europa.

Mercantilisme: Teoria...

Continua llegint "Europa al Segle XVIII: Antic Règim, Il·lustració i Canvis Polítics" »

El Reformisme Borbònic i Carles III: Despotisme Il·lustrat a Espanya (1759-1788)

Ciències socials3,82 KB

El Reformisme Borbònic: El Regnat de Carles III (1759-1788)

El regnat de Carles III començà el 1759 i acabà el 1788. El seu pas per la monarquia espanyola es basà en el despotisme il·lustrat, també anomenat reformisme borbònic. Aplicà la Il·lustració, el moviment de l'època, al servei de la monarquia. Podem classificar el reformisme en quatre àmbits principals:

  • Reformes religioses
  • Reformes militars
  • Reformes socials
  • Reformes econòmiques

Reformes Religioses

En primer lloc, les reformes religioses van ser les següents:

  • S'implantà una política regalista, on la monarquia es reservava el dret de nomenar els alts càrrecs de l'Església. D'aquesta manera, la Corona nomenava i controlava les persones més importants i amb més poder dins d'
...
Continua llegint "El Reformisme Borbònic i Carles III: Despotisme Il·lustrat a Espanya (1759-1788)" »

Sectors econòmics, sistemes i divisions mundials

Ciències socials2,43 KB

Els quatre sectors econòmics

Sector primari: act destinades a obtenir aliments o matèries primeres del medi natural.

Sector secundari: act basades en l’extracció i transformació de matèries primeres en altres productes.

Sector terciari: act q no produeixen béns materials sinó que ofereixen un servei a la població o a altres empreses.

Sector quaternari: act econòmiques del sector terciari q es caracteritzen per la seva funció de servei general o de serveis a totes les act econòmiques (la recerca i desenvolupament). Ex: investigació, informàtica, publicitat…

Quins sistemes econòmics existeixen i quines característiques tenen

Sistema de subsistència: Es caracteritza perquè les persones produeixen tot allò que necessiten per a cobrir...

Continua llegint "Sectors econòmics, sistemes i divisions mundials" »

La Societat Feudal a l'Edat Mitjana

Ciències socials2,29 KB

La Societat Feudal

L'Agricultura Feudal

Tècniques Agrícoles

Guaret: Després de la collita, calia deixar reposar els camps durant un any per tal que la terra recuperés la seva riquesa natural. Les famílies pageses treballaven cada any, de manera alternativa, només la meitat de les seves terres (rotació biennal).

Manca d'estabulació: El bestiar s'alimentava a les terres de guaret o en altres zones no sembrades. Com que els ramats no estaven estabulats, no s'obtenien els adobs orgànics que haurien permès millorar el rendiment de les terres.

Conreus Medievals

Dominava el policonreu: cereals (d'hivern: blat i sègol; de primavera: ordi i civada) i altres conreus complementaris (llegums —faves i pèsols—, productes d'horta —cols, naps,...

Continua llegint "La Societat Feudal a l'Edat Mitjana" »

L'Edat Moderna: Economia, Societat, Pesta Negra i Humanisme

Ciències socials3,58 KB

Economia, Societat i Cultura a l'Edat Moderna

Creixement Econòmic i Comerç

El creixement demogràfic va ser la principal causa del creixement econòmic durant aquest període. Les rutes de comerç més importants eren les rutes marítimes. L'auge del comerç al segle XV es va deure al creixement de l'activitat econòmica.

Sistemes de Pagament i Préstec

Per fer pagaments, s'utilitzaven sistemes monetaris basats en l'or i la plata, complementats amb formes de préstec amb interessos.

Estructura Social

La societat es dividia en dos grans grups:

  • Privilegiats: Noblesa i alta jerarquia de l'Església (alt clergat).
  • No privilegiats: Pagesos, artesans i burgesos.

Relació entre Pagesos i Senyors

La relació entre pagesos i senyors va canviar significativament....

Continua llegint "L'Edat Moderna: Economia, Societat, Pesta Negra i Humanisme" »

Monarquies, Repúbliques i Organització Territorial dels Estats

Ciències socials2,29 KB

Les monarquies i les repúbliques

Monarquia: el cap d'estat és un rei, càrrec per dret de naixement, els transmet als fills. Poden ser constitucionals (hi ha constitució, parlament) o dictatorial. Repúbliques: el cap d'estat és un president, en les democràcies elegit pels ciutadans i en les dictadures elegit pels grups que controlen el poder.

Estats laics, confessionals i teocràcies

Segons la posició que ocupa la religió en l'estat. A) Laics: separació estat-religió. Els ciutadans poden profesar la religió que designen. B) Confessionals: hi ha una religió oficial que gaudeix de tots els privilegis. Alguns són democràtics: Dinamarca, Grècia, Regne Unit, Suècia. La majoria no són democràtics, prohibeixen altra religió. C) Teocràcies:...

Continua llegint "Monarquies, Repúbliques i Organització Territorial dels Estats" »

La Il·lustració i la Revolució Industrial: Transformacions Clau

Ciències socials6,14 KB

La Il·lustració: L'Era de la Raó

La gran acumulació de capitals va propiciar el naixement i el desenvolupament d'una nova Burgesia mercantil i financera. Aquest període va veure un augment del seu poder polític i una marginació del poder de l'Estat. També hi va haver una revolució científica que posava en dubte les bases del coneixement establert.

Orígens i Conceptes Clau de la Il·lustració

A causa de les transformacions econòmiques i el desenvolupament social de la burgesia, va aparèixer una nova manera d'interpretar el món: LA IL·LUSTRACIÓ (període de llum), que va provocar la crisi definitiva de l'Antic Règim. Els seus principis fonamentals incloïen:

  • La supremacia de la raó com a font de coneixement.
  • La natura com a ideal
...
Continua llegint "La Il·lustració i la Revolució Industrial: Transformacions Clau" »

Imperialisme i les seves consequències

Ciències socials913 bytes

Causes de l'imperialisme

Buscar nous mercats per vendre l'excedent industrial. El preu el posa la metròpoli que ven productes elaborats a les colònies. Per reduir la taxa d'atur l'estat facilita als aturats a que vagin a les colònies. La població treballava les plantacions com a mà dobra barata o d'esclaus. Ampliar zones d'influència de cada potència per augmentar el poder poític i obstaculitzar l'expansió de les competidores. La unió d'Itàlia i Alemanya va promoure una cursa per controlar nous territoris. Apareixen les concepcions racistes i nacionalistes. Era una idea d'una raça blanca superior. Compraven matèries primeres i productes colonials a preu baix.

Imperialisme

Tendència que adopten les principals potències que consisteix...

Continua llegint "Imperialisme i les seves consequències" »

Imperialisme i Colonialisme: Tipus de Colònies i Ideologies

Ciències socials2,57 KB

Tipus de Colònies i Imperialisme al Segle XIX

Colònies d'Explotació Econòmica

  1. Destinades a crear grans plantacions (sucre) o explotar jaciments (coure).
  2. Mà d'obra indígena amb salaris molt baixos.
  3. La metròpoli té el monopoli de l'explotació i del comerç.
  4. L'administració i el govern estan en mans dels europeus. Ex: Índia.

Colònies de Poblament: Dominis

  1. Colònies destinades a rebre població dels països europeus que s'hi instal·la permanentment.
  2. En alguns casos, els colons europeus són majoria respecte a la població indígena.
  3. Els colons europeus tenen una àmplia autonomia de govern. Ex: Nova Zelanda.

Protectorats

  1. Govern indígena i organització estatal i administrativa pròpia.
  2. La metròpoli controla aquest govern local.
  3. Política exterior
...
Continua llegint "Imperialisme i Colonialisme: Tipus de Colònies i Ideologies" »

Causas de la guerra y sus consecuencias

Ciències socials1,81 KB

Causas importantes de la guerra

Políticas: prestigio político, interés geoestratégico para dominar puntos de control entre los diversos estados.

Demográficas: excedente de población que favorece la emigración y establecer población nacional en nuevos territorios.

Religiosas: concepción racista de la superioridad moral de la raza blanca, obligación moral de extender la religión sobre el resto de pueblos del mundo, exaltación nacionalista.

Económicas: búsqueda de nuevos mercados donde vender excedentes de la metrópoli, materias primas en gran cantidad y a bajo costo, negocios en torno a la empresa colonizadora.

Consecuencias

Economía: dependencia económica, construcción de grandes infraestructuras y expropiación de tierras a los...

Continua llegint "Causas de la guerra y sus consecuencias" »