Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Primària

Canvis territorials a causa de la Primera Guerra Mundial

Alemanya, Alsàcia i Lorena van a França, Rússia i Poznan van a Polònia, Renània a la Unió Soviètica i les colònies a França i Rússia. Àustria-Hongria es divideix en Austria, Hongria, Txecoslovàquia i Iugoslàvia, mentre que l'Imperi Turc es queda només amb Turquia. Rússia perd Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània, i Polònia es crea com un gran estat amb territoris alemanys, russos i el Corredor de Dantzig.

Comparant mapes abans i després de la Primera Guerra Mundial, es pot observar una gran diferència. En 1914, destaquen 4 imperis: l'Imperi Rus (que s'extén cap a l'actual Rússia i Estònia, Letònia, Lituània i Polònia), l'Imperi Otomà (que s'estenia cap a Turquia,...

Quan el capitalisme va iniciar una reconversió tecnològica i empresarial profunda, els especialistes econòmics i els dirigents polítics soviètics van ser conscients que els països occidentals i, especialment els EUA, estaven avantatjats en el terreny econòmic, científic i tecnològic. Els canvis en l'aparell econòmic i polític de l'URSS semblaven inevitables i urgents. Aquesta tasca va ser empresa pel nou líder soviètic Mikhail Gorbatxov, que va accedir al poder el 1985. Les reformes iniciades pel nou equip dirigent es tractaven de fer una reforma del sistema amb coneixement i participació del poble. Gorbatxov volia proposar un pla econòmic que conjugues el desenvolupament amb el benestar social. Així doncs, els objectius generals...

Revolucions Industrials

Primera Revolució Industrial

Es va caracteritzar per la transició de petits tallers artesanals a fàbriques. Aquests canvis van comportar:

• Ús de la màquina de vapor.
• Divisió del treball: cada obrer s'especialitza en una tasca concreta, augmentant la producció i reduint els preus.

Segona Revolució Industrial

Va estar marcada per:

• Noves fonts d'energia: electricitat i petroli.
• Desenvolupament de la indústria elèctrica (maquinària) i la indústria química (productes farmacèutics).
• Canvis en els transports: automòbil i avió amb motor de combustió (carbó).
• Aparició de les societats anònimes, on el capital es divideix en accions.
• Creixement dels bancs i augment dels préstecs.
• Taylorisme: especialització extrema dels

La Industrialització de les Antigues Colònies

Els països que havien estat antigues colònies (l'Argentina, l'Uruguai i Austràlia) i que depenien dels productes dels països europeus, com que no podien proveir-los durant la guerra, van impulsar la seva pròpia industrialització i van crear fàbriques.

En acabar la guerra, aquests països no van reduir la producció industrial, a la qual també es va sumar la de les indústries reconstruïdes dels països bel·ligerants.

Aquest fet va provocar que, en els anys posteriors a la guerra, els productes manufacturats s'acumulessin als magatzems en quantitats impossibles de ser absorbides pels mercats mundials.

El Crack del 1929

Dijous 24 d'octubre de 1929, el valor de les accions de les empreses nord-...

Marxisme: Enfocament Historicista i Dialèctic

1. La humanitat sempre s'ha dividit en classes socials.

2. La relació entre aquestes classes socials sempre ha estat de domini i explotació d'una classe sobre l'altra.

3. Per tant, sempre hi ha hagut un enfrontament entre classes, una lluita per explotar els de sota i una altra lluita per no ser explotada.

4. La història de la humanitat és la història de la lluita de classes. Tot el que ha succeït, les guerres, els matrimonis per interès, ha succeït per la lluita d'aquestes classes pel poder, no hi ha res que sigui aleatori.

5. El capitalisme porta implícita la lluita de classes perquè hi ha dues classes, el capitalisme i l'obrer.

6. L'alternativa per a una societat més justa, més cooperativa, més harmònica,

Indústria espanyola (1975-85): Crisi i reconversió

La crisi econòmica mundial dels anys 70

A partir del 1974, l'economia mundial va entrar en una crisi caracteritzada per la disminució dels beneficis, una inflació alta i un atur industrial elevat, desconegut fins aleshores.

Crisi mundial del model industrial fordista

Les empreses industrials necessitaven cada vegada més mà d'obra per incrementar la producció. Progressivament, van accedir a les peticions dels treballadors, que exigien millores salarials, jornades de treball dignes i contractes fixos. Els salaris van augmentar, però els beneficis van disminuir.

La crisi industrial es va precipitar amb l'estancament energètic. L'OPEP va aconseguir arribar a un acord per reduir la producció...

Catalunya i la Corona d'Aragó: L'organització política

Els territoris que formaven la Corona d'Aragó eren el Principat de Catalunya i els regnes d'Aragó, València i Mallorca. El que conservaven els territoris eren les seves lleis i les institucions de govern pròpies. La importància que tenia el rei era la màxima autoritat civil i militar. El rei posava fre al poder i a la violència dels senyors feudals a través de les assemblees de Pau i Treva.

El pactisme era una doctrina que limitava el poder reial i obligava a pactar decisions amb els estaments. Les institucions de govern més importants eren les Corts i la Diputació General. El Consell de Cent era l'òrgan de govern de la ciutat de Barcelona. Les Usatges eren normes jurídiques...

El Projecte d'Unificació Jurídica i Institucional

Objectiu

Unificar la monarquia sota unes mateixes lleis i institucions seguint el model de Castella, creant una monarquia unitària i centralitzada per facilitar el govern i la solidaritat entre els habitants.

Propostes del Memorial Secreto (1624)

Enviat a Felip IV, proposava convertir-lo en rei d'Espanya mitjançant tres vies:

1. Fomentar matrimonis: Entre súbdits dels diferents territoris i castellans, concedint beneficis i dignitats a Castella als originaris d'altres regnes. Integrar els no castellans. Via idònia però lenta.
2. Negociació i amenaça: Negociar la modificació de les lleis a cada territori, amb l'amenaça de l'exèrcit per imposar els canvis per la força si calgués.
3. Revolta i conquesta:

La Formació d'Imperis Colonials

Les Causes de l'Imperialisme

El progrés de la industrialització i la creixent competència entre països van portar les principals potències europees a començar a conquerir i colonitzar zones del món.

Causes Polítiques i Demogràfiques

• El domini dels mars i la possessió colonial significaven poder polític i prestigi internacional.
• Les colònies es van convertir en enclavaments estratègics per a les potències europees, incrementant el seu poder militar.
• Els territoris conquerits van permetre que l'excedent de la població europea s'hi instal·lés.

Causes Econòmiques

• Europa dominava l'economia mundial, i les indústries desitjaven ampliar mercats per vendre els excedents de producció i així obtenir beneficis.

Teoria Marxista i Anarquisme

La teoria marxista, elaborada per Marx i Engels, es basa en tres eixos:

1. Anàlisi del Passat

Pel marxisme, el motor de la història és l'economia i la lluita de classes, és a dir, l'enfrontament entre opressors i oprimits a causa de la possessió dels mitjans de producció. Segons aquesta visió, des que es va abandonar el comunisme primitiu existent a la prehistòria, en el qual la producció i el consum eren col·lectius, al llarg de la història s'han succeït tres modes de producció: l'esclavisme (homes lliures-esclaus), el feudalisme (senyors-serfs) i el capitalisme (burgesos-proletaris).

2. Crítica del Present (Crítica del Capitalisme)

En el seu llibre El Capital, Marx analitza el sistema de producció capitalista...