L'Imperialisme i la Formació d'Imperis Colonials al Segle XIX
La Formació d'Imperis Colonials
Les Causes de l'Imperialisme
El progrés de la industrialització i la creixent competència entre països van portar les principals potències europees a començar a conquerir i colonitzar zones del món.
Causes Polítiques i Demogràfiques
- El domini dels mars i la possessió colonial significaven poder polític i prestigi internacional.
- Les colònies es van convertir en enclavaments estratègics per a les potències europees, incrementant el seu poder militar.
- Els territoris conquerits van permetre que l'excedent de la població europea s'hi instal·lés.
Causes Econòmiques
- Europa dominava l'economia mundial, i les indústries desitjaven ampliar mercats per vendre els excedents de producció i així obtenir beneficis.
- Els europeus van explotar els recursos colonials, apropiant-se de territoris amb la finalitat de crear plantacions, construir infraestructures per facilitar el transport, etc.
Causes Culturals i Ideològiques
- Es va conèixer l'existència de territoris inexplorats, amb formes de vida i cultures diferents de les d'Europa.
- La conquesta colonial es basava en una concepció racista, que defensava la superioritat de la raça blanca.
- Els europeus creien tenir una missió civilitzadora sobre les altres races, que implicava la imposició de la cultura, la religió i les formes de vida europees.
- El colonialisme va contribuir a l'exaltació nacionalista dels estats europeus.
L'Expansió Colonial al Segle XIX
Durant el segle XIX, les potències europees van conquerir moltes zones d'Àfrica i Àsia. Això va crear una rivalitat entre potències que va provocar una cursa colonial.
Àfrica va ser el continent més colonitzat. Hi van rivalitzar principalment els britànics i els francesos, i més endavant també els alemanys.
A causa d'aquesta rivalitat, es va celebrar la Conferència Internacional de Berlín (1885), on es van pactar les condicions per al repartiment colonial entre les potències.
A Àsia, la colonització britànica es va centrar a l'Índia. La reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l'Índia, territori anomenat la “joia de la Corona”. Els britànics també van controlar Austràlia, Malàisia i Birmània.
França va tenir el seu centre d'expansió a Indoxina, que el 1887 es va convertir en la Unió Indoxinesa.
L'Imperi Rus es va estendre cap a Sibèria i cap al sud, a l'Àsia central.
La Xina, tot i la pressió, no va ser ocupada directament per cap potència, sinó que va ser objecte de concessions i esferes d'influència.
La Resistència a la Conquesta Colonial
Tot i que la conquesta de les colònies solia ser ràpida, hi va haver revoltes dels pobles autòctons contra l'ocupació estrangera.
Algunes de les més significatives van ser:
- El 1857, els sipais (soldats indis de l'exèrcit britànic) es van rebel·lar contra el domini britànic, però van ser derrotats.
- Al sud d'Àfrica, les tribus zulús es van resistir contra els britànics. El 1879 va començar una guerra en la qual els colonitzadors es van imposar.
- El 1899, a la Xina, la revolta dels bòxers va intentar expulsar els estrangers. Va ser sufocada per una coalició de potències com Gran Bretanya, França, Alemanya, Rússia, entre d'altres.