Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Secundària

Imperialisme i Colonialisme al Segle XIX: Causes, Expansió i Conseqüències

Ciències socials8,2 KB

Imperialisme: Definició i Context Històric

L'imperialisme és la pràctica emprada per les nacions o pobles poderosos per ampliar i mantenir el seu control o influència sobre nacions o pobles més febles.

Imperialisme i les seves Causes

L'Europa Dominant al Segle XIX

L'últim terç del segle XIX, la Segona Revolució Industrial va transformar l'economia de les principals potències europees. Les innovacions tècniques, les noves formes d'organització del treball i el creixement de la banca van permetre un augment espectacular de la producció i del comerç, i una millora dels transports.

Imperis Colonials: Context i Motivacions

Els imperis colonials eren terres, en la major part, sense estats organitzats, amb estructures econòmiques i polítiques

...

Continua llegint "Imperialisme i Colonialisme al Segle XIX: Causes, Expansió i Conseqüències" »

Les Causes i les Fases de la Revolució Industrial

Ciències socials6,68 KB

La Industrialització: Definició i Multicausalitat

La Industrialització és el fenomen que va ocórrer a Anglaterra entre els segles XVII i XIX, i que posteriorment es va estendre a altres països d’Europa, provocant canvis socials i econòmics profunds. Aquest procés va ser l'origen de gran part de l'estructura socioeconòmica actual.

Aquest canvi es considera un procés de multicausalitat, basat principalment en tres fenòmens interrelacionats:

1. Revolució Demogràfica

Aquest canvi es caracteritza per una alta taxa de natalitat (TN) i una alta taxa de mortalitat (TM), que inicialment mantenia la població estancada a causa de les malalties i les guerres.

Etapes de la Revolució Demogràfica

  • Etapa Industrial (c. 1750): La TN es manté alta,
...
Continua llegint "Les Causes i les Fases de la Revolució Industrial" »

La Societat Industrial: Classes, Moviments Obrers i Ideologies

Ciències socials5,68 KB

La Nova Societat Industrial i les Classes Socials

Les diferències socials ja no s’establien per naixement sinó per riquesa. La vella societat estamental va donar lloc a la societat de classes, estructurada en dos grans grups: la burgesia i el proletariat.

La Burgesia: Propietaris i Model Social

La burgesia era la propietària de les indústries i els negocis. Es dividia en tres nivells:

  • Gran burgesia: Formada per banquers, rendistes i propietaris de fàbriques.
  • Burgesia mitjana: Formada per professionals liberals, funcionaris i comerciants.
  • Petita burgesia: Formada per empleats i botiguers.

Aquest grup era el centre de la vida social. Vivien en grans habitatges i es van imposar com el model social a imitar.

El Proletariat: La Mà d'Obra Industrial

El...

Continua llegint "La Societat Industrial: Classes, Moviments Obrers i Ideologies" »

El Barroc: Art, Societat i Poder al Segle XVII

Ciències socials2,89 KB

El Barroc: Estil i Context Històric

El Barroc es caracteritza per la irregularitat i la complexitat del seu estil, i comprèn tot el segle XVII i part del XVIII.

Art i Poder

Els arquitectes construïen mansions que reflectissin el poder immens dels monarques absoluts, com el Palau de Versalles. L'Església catòlica comprava obres d'art religioses per decorar els temples i, així, contrarestar els espais dels protestants, que no tenien imatges.

Característiques del Moviment

  • Formes: Ús de línies còncaves i convexes.
  • Llum i color: Utilitzats per crear formes i volums.
  • Realisme: Destinat a sorprendre i emocionar l'espectador.
  • Teatralitat: Enfocada a captar sentiments i sensacions.

Arquitectura Barroca

L'arquitectura barroca es caracteritza per la llibertat...

Continua llegint "El Barroc: Art, Societat i Poder al Segle XVII" »

Vocabulari Clau: Revolució Francesa i Americana - Glossari Històric

Ciències socials3,96 KB

Glossari de Termes Històrics Fonamentals

Conceptes Polítics i Estructurals

  • Constitució: Llei fonamental d'un estat. Recull els drets dels ciutadans, la forma de govern, la relació entre poders i l'organització de les institucions.
  • Estructura federal: Estat format per diverses entitats territorials que tenen una certa capacitat d'autogovern, però que depenen de l'estat central per a les funcions principals.
  • Metròpoli: Estat colonitzador en relació amb les seves colònies.
  • Veto: Capacitat d'algunes persones, estats o institucions per oposar-se a una decisió o impedir la promulgació d'una llei.
  • Vitalici: Que pot exercir un càrrec fins la mort.
  • Estat coixí: Estat independent que esmorteeix possibles conflictes entre les potències que té
...
Continua llegint "Vocabulari Clau: Revolució Francesa i Americana - Glossari Històric" »

Factors, Tipus i Evolució de la Producció Industrial

Ciències socials3,98 KB

Conceptes Clau de la Producció Industrial

Sector Secundari

Les activitats basades en l'extracció de matèries primeres i la seva transformació en altres productes s'agrupen, tradicionalment, en el sector secundari, que inclou la mineria, la producció d'energia, la indústria i la construcció.

Indústria Punta

Són aquelles indústries que fan servir les tecnologies més avançades i recents, com ara la microelectrònica, les telecomunicacions, la informàtica, la robòtica, l'astronàutica, l'enginyeria biològica i les energies renovables.

Deslocalització

... .... ;

Fonts d'Energia

Són recursos naturals a partir dels quals, per mitjà d'un procés de transformació, és possible obtenir alguna forma d'energia necessària per al funcionament...

Continua llegint "Factors, Tipus i Evolució de la Producció Industrial" »

El Feudalisme i la Societat Medieval: Guia Completa

Ciències socials2,26 KB

Les relacions feudals

Per tal de poder administrar el seu imperi, Carlemany va repartir territoris entre els seus nobles. Aquestes grans finques constituïen els feus.

La cessió d'un feu comportava un pacte de fidelitat entre el rei, que oferia el feu i protecció, i el noble, que es convertia en vassall i es comprometia a prestar-li obediència, respecte, consell i ajut militar.

El feudalisme era una forma d'organització econòmica, social i política, basada en un complex sistema de relacions personals.

Una societat estamental

La societat feudal estava formada per tres estaments o grups socials: la noblesa, el clergat i la pagesia.

  • Nobles: els que combatien.
  • Clergat: els que pregaven, els monjos i sacerdots.
  • La pagesia: els pagesos, els vilans,
...
Continua llegint "El Feudalisme i la Societat Medieval: Guia Completa" »

La Revolució Industrial i el Moviment Obrer: Segles XVIII-XIX

Ciències socials3,54 KB

La Revolució Industrial: Origen i Expansió

La Revolució Industrial es va estendre per diverses regions del món occidental durant el segle XIX. Va implicar l'inici d'una sèrie de novetats tecnològiques aplicades a la indústria, l'agricultura i els mitjans de transport.

Primera Revolució Industrial: Carbó i Vapor

La Primera Revolució Industrial es va caracteritzar per la utilització del carbó i el vapor, aplicats principalment en els sectors tèxtil, siderúrgic i dels transports.

Segona Revolució Industrial: Noves Energies

La Segona Revolució Industrial va introduir noves fonts d'energia i va impulsar nous sectors industrials.

La Revolució Demogràfica: Creixement Poblacional

A mitjans del segle XVIII, la població va començar a créixer...

Continua llegint "La Revolució Industrial i el Moviment Obrer: Segles XVIII-XIX" »

L'Estat: Conceptes, Formes de Govern i Organització

Ciències socials3,43 KB

Què és l'estat i com s'organitza?

L'estat és el conjunt d'institucions creades per a organitzar la vida i l'activitat de les persones que viuen en un mateix territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder.

La democràcia i les seves formes

Es considera un estat democràtic quan els ciutadans i les ciutadanes participen en les tasques de govern. La democràcia és directa quan els ciutadans, reunits en assemblea o per un referèndum, prenen decisions.

Monarquies i repúbliques parlamentàries

  • Monarquies parlamentàries: En aquests estats, la màxima autoritat és el rei, però la sobirania la té el poble. El rei regna però no governa i ha de jurar fidelitat a la Constitució. El seu càrrec és vitalici i hereditari.
...
Continua llegint "L'Estat: Conceptes, Formes de Govern i Organització" »

Invasió Musulmana i Califat de Còrdova: Història d'al-Àndalus

Ciències socials2,87 KB

L'Arribada Musulmana a Hispània (711)

L'any 711, el regne visigot d'Hispània travessava un període de guerra civil que va enfrontar Roderic i Àkhila. Aquest últim va demanar ajuda als musulmans del nord de l'Àfrica. Per aquest motiu, el governador Musà i el seu general Tariq van creuar l'estret de Gibraltar i van derrotar el rei visigot Roderic a la batalla de Guadalete.

Posteriorment, van conquerir Sevilla i Còrdova, i l'any 713 van arribar a Toledo. Com que la noblesa visigòtica no estava unida i la resta de la població no s'hi va resistir, la invasió va ser ràpida. En quatre anys, els musulmans van ocupar tota la Península, encara que no es van instal·lar a les terres més septentrionals a causa del clima fred.

Establiment i Independència

...
Continua llegint "Invasió Musulmana i Califat de Còrdova: Història d'al-Àndalus" »