La Societat Industrial: Classes, Moviments Obrers i Ideologies
La Nova Societat Industrial i les Classes Socials
Les diferències socials ja no s’establien per naixement sinó per riquesa. La vella societat estamental va donar lloc a la societat de classes, estructurada en dos grans grups: la burgesia i el proletariat.
La Burgesia: Propietaris i Model Social
La burgesia era la propietària de les indústries i els negocis. Es dividia en tres nivells:
- Gran burgesia: Formada per banquers, rendistes i propietaris de fàbriques.
- Burgesia mitjana: Formada per professionals liberals, funcionaris i comerciants.
- Petita burgesia: Formada per empleats i botiguers.
Aquest grup era el centre de la vida social. Vivien en grans habitatges i es van imposar com el model social a imitar.
El Proletariat: La Mà d'Obra Industrial
El proletariat el formaven els treballadors de les fàbriques. Eren la mà d’obra que treballava a canvi d’un salari. Era el grup més nombrós.
Les seves vides eren molt dures, ja que els horaris, els salaris i les festes estaven establertes pels empresaris. Les condicions laborals incloïen:
- Jornades de treball d'entre 12 i 14 hores diàries.
- Salaris molt baixos.
- Necessitat que dones i nens treballessin en tallers en males condicions, fet que provocava malalties.
L'Oposició Obrera i el Naixement dels Sindicats
Els obrers es van oposar inicialment al maquinisme (luddisme) perquè el feien culpable dels salaris baixos i l’atur, arribant a destruir màquines.
Amb el temps, van adquirir consciència de classe i es van adonar que pertanyien al mateix grup social. Van crear organitzacions de treballadors per ajudar econòmicament els membres en cas de malaltia o atur.
Inicialment, aquestes organitzacions van ser considerades il·legals. No obstant això, el 1825 es van fundar els primers sindicats a la Gran Bretanya (GB). El 1834 es va fundar la Grand Trade Union, que agrupava diferents oficis.
L’objectiu principal dels sindicats era millorar les condicions de treball. Les seves demandes incloïen:
- El dret d’associació.
- La reducció de la jornada laboral.
- Millores salarials.
- La regulació del treball infantil.
Definició: Sistema Norfolk
Sistema de rotació de conreus que consistia a no deixar la terra en repòs (guaret) durant un cicle de quatre anys:
- 1r any: Terra adobada per sembrar-hi blat (per fer pa).
- 2n any: Terra adobada per sembrar-hi naps (per alimentar el bestiar).
- 3r any: Terra bona per sembrar-hi ordi (per elaborar cervesa, farina i aliment per al bestiar).
- 4t any: Els trèvols regeneren la terra i els animals l'adoben.
Marxisme, Anarquisme i l'Internacionalisme Obrer
Alguns pensadors van proposar nous models d’organització social i política per fer front al capitalisme.
El Marxisme i el Socialisme
A mitjan segle XIX, Karl Marx i Friedrich Engels van denunciar l’explotació dels obrers i van defensar una revolució obrera per destruir el capitalisme. Segons el marxisme:
- El proletariat havia d'obtenir el poder polític.
- La fi de la propietat privada havia de conduir a una societat sense classes.
Els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes. Els diputats socialistes impulsarien una legislació millor per als treballadors.
L'Anarquisme
Els pensadors anarquistes es basaven en tres principis fonamentals:
- La llibertat individual.
- La crítica a la propietat privada i la defensa de la propietat col·lectiva.
- El rebuig a tota autoritat (Estat, Església, etc.).
Volien destruir l’Estat i crear una societat col·lectiva i igualitària. Rebutjaven la vida política i l'organització dels treballadors en partits.
L'Internacionalisme Proletari
Tant el marxisme com l’anarquisme volien unir els esforços dels treballadors de tot el món per lluitar contra el capitalisme (internacionalisme proletari).
- I Internacional (AIT): Es va crear a partir de Marx i agrupava marxistes, anarquistes i sindicalistes, però va acabar desapareixent a causa de les diferències ideològiques.
- II Internacional: Fundada pels socialistes el 1889. Era exclusivament per a partits socialistes i tenia com a objectiu la coordinació dels programes dels diferents partits socialistes europeus.
Definició: Economia de Subsistència
Es basa en l’agricultura o la ramaderia amb explotacions, normalment familiars, que només produeixen prou per alimentar la família, sense excedents per a la venda.
Definició: Economia de Mercat
Sistema econòmic on la producció no es destina a l'autoconsum, sinó a la venda en mercats.
Definició: Proteccionisme
Defensa de la indústria nacional mitjançant la imposició d'aranzels (impostos) sobre les importacions.
Definició: Lliurecanvisme
Llibertat de comerç entre països, que es considera que millora el creixement de l’economia global.
Definició: Capitalisme
Sistema econòmic on els mitjans de producció són de propietat privada i el capital s’inverteix en la producció, distribució i comerç de béns i serveis per tal d’obtenir el màxim benefici.
Definició: Socialisme
Ideologia oposada al capitalisme i a la classe social de la burgesia, que té com a objectiu la socialització dels mitjans de producció, intercanvi i transport.