Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Secundària

Glossari de Termes Històrics

Imperialisme Europeu: Domini Mundial (1870-1914)

A partir del darrer terç del segle XIX, es va produir una Segona Revolució Industrial que va transformar profundament l'economia i la societat europea. Aquesta època va veure una gran transformació del comerç, els transports i la indústria, gràcies a l'aparició de noves fonts d'energia com l'electricitat i el petroli, un notable desenvolupament científic i l'emergència d'un nou sistema d'organització del treball anomenat Taylorisme.

La superioritat tècnica i militar d'Europa va impulsar el seu domini polític i econòmic sobre els estats del món. Entre 1870 i 1914, les principals potències econòmiques (França, Gran Bretanya, Alemanya, Holanda, etc.) van dur a terme una gran expansió...

Revolució demogràfica

Des de mitjans del segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement ininterromput que es coneix com la revolució demogràfica. L'augment de la producció d'aliments, la disminució de la mortalitat i un manteniment o lleuger increment de la natalitat, va fer possible un augment de l'esperança de vida. Aquest ritme de creixement encara va ser més gran i més ràpid a la Gran Bretanya.

Revolució agrícola

L'increment de la població va provocar un augment de la demanda d'aliments i una alça de preus agrícoles. Això va estimular els propietaris a millorar la producció a través de:

• La introducció de canvis en l'estructura i la propietat de la terra.
• L'aplicació de nous mètodes i tècniques de

1. Canvi de Segle: Les Bases del Món Actual (1870-1914)

Entre 1870 i 1914 es van establir les bases del món actual. En política, Europa va iniciar una fase de tenses relacions internacionals, originades en l'enemistat entre països com Alemanya i França després de la unificació alemanya. Espanya, al marge d'Europa, s'enfrontava a la pèrdua de les seves últimes colònies, convertint-se en una potència de segon ordre. Econòmicament, el desenvolupament industrial europeu va avançar cap a una producció massiva. Això va impulsar la colonització d'altres continents per obtenir matèries primeres i vendre productes. Al segle XIX, va sorgir la societat de classes, incrementant la desigualtat: les classes altes i mitjanes consumien productes...

1. La Formació d'Aliances Internacionals

A principis del segle XX, la majoria dels països europeus formaven part de complexos sistemes d'aliances. Aquestes aliances van ser un factor clau en l'esclat de la Primera Guerra Mundial.

• 1870-1890: Otto von Bismarck va promoure una sèrie de sistemes d'aliances internacionals amb els següents objectius:
  • Consolidar Alemanya com a potència continental.
  • Crear un bloc de potències aliades.
  • Aïllar França per evitar una possible revenja per la pèrdua d'Alsàcia i Lorena.
• Primera Lliga dels Tres Emperadors (1873): Aliança entre Àustria, Rússia i Alemanya.
• Doble Aliança (1879): Acord entre Alemanya i Àustria-Hongria.
• Triple Aliança (1882): Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia s'uneixen en una aliança

El Regne de Lleó i Castella

Orígens i Expansió

Astúries

Aquest petit territori, lliure del control andalusí, va acollir molts nobles visigots. Don Pelagi, després de guanyar la batalla de Covadonga (722), va crear aquest nou regne. El seu successor, Alfons I, va ser el primer rei. Posteriorment, al segle X, Alfons III va ocupar les terres de Galícia i Lleó, formant el Regne de Lleó.

Regne de Lleó

Fundat per Alfons III amb la unificació de Galícia, Astúries i Lleó. Per protegir millor el territori, la capital es va traslladar a Lleó. Alfons III va organitzar part de la reconquesta i el repoblament amb gent càntabra, gallega, basca i mossàrabs.

Castella

Originalment, Castella era la frontera oriental del Regne de Lleó. Alfons III la...

Imperi de Carles I

L'any 1516 Carles I heretà el tron espanyol. El 1520 va partir a Alemanya on el coronaren emperador amb el nom de Carles V. Esclatà la Revolta de les Comunitats: els rebels exigien que el rei residís a Castella. També esclataren les Germanies: revoltes populars contra la noblesa. Les revoltes fracassaren, però el 1556 Carles I va renunciar al tron i va donar les seves possessions al seu fill Felip II.

Felip II i la Monarquia Hispànica

Als territoris heretats del seu pare va annexionar el Regne de Portugal i els seus dominis a Àfrica, Àsia i Amèrica. Ell governava des de Madrid, on va establir la cort. Volia una política centralitzadora. Pel que fa a la política religiosa, va ser un defensor del catolicisme. Reforçà...

El Fi de la Societat Estamental

La societat de l'Antic Règim estava dividida en estaments:

• Camperols: 83% de la població, pagaven impostos.

• Burgesia: 15% de la població, posseïen el 35% de les terres, pagaven impostos.

• Privilegiats: 2% de la població, posseïen el 35% de les terres, no pagaven impostos.

Economia de subsistència: Només cultivaven per alimentar-se i donar una part al noble.

Tipus de Monarquies

Emigració Europea al Món

Canadà, Estats Units, Antilles, Brasil, Argentina, Sud-àfrica, Austràlia, Xina, Nova Zelanda, Sibèria

Conseqüències de l'Imperialisme

Positives

• Millora de la sanitat (hospitals, metges, higiene)
• Baixada de la mortalitat: augment de població
• Construcció d'infraestructures: ports, carreteres, escoles, missions i ciutats

Negatives

• L'aculturació: pèrdua d'elements culturals i adopció dels de la cultura europea (ex: la toga dels jutges)
• L'entrada de tot el món en el sistema econòmic capitalista i la desaparició de formes d'organització de la producció (ex: substituir conreu de cereals o horts per plantacions de productes colonials com cafè, cacau, sucre, te)

Episodis de Resistència

Conflictes colonials a l'Àfrica...

L'Antic Règim

Economia i Societat

Món Rural

Fins al segle XII, les crisis de subsistència eren freqüents. En temps de l'antic règim, l'agricultura era poc productiva i el guaret era un sistema de conreu molt practicat.

Règim Senyorial

El senyor gaudia de jurisdicció sobre un territori, i part de les terres eren la "reserva" del senyor.

Societat Estamental

La major part dels no privilegiats eren pagesos, però també hi havia artesans i burgesos. El naixement marcava a quin grup es pertanyia. Noblesa, clergat i estat pla eren els grups que la formaven. Els individus no eren iguals; alguns tenien privilegis i altres no.

Política: L'Absolutisme

El parlament o cort era una de les poques limitacions al poder del rei. L'absolutisme caracteritza l'...