Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Secundària

Restabliment Generalitat i Catalunya en la Globalització

Ciències socials4,32 KB

El restabliment de la Generalitat

L'Assemblea de Catalunya es dissolgué el 1977, després de les eleccions generals. El 29 de setembre del 1977 es va restablir provisionalment el Govern de la Generalitat de Catalunya i poc després, a l'octubre, se'n reconegué com a president Josep Tarradellas.

El primer govern de la Generalitat provisional presidit per Tarradellas va ser un govern d'unitat. El seu primer objectiu va ser la consecució d'un nou Estatut per a Catalunya. L'Estatut d'Autonomia va ser aprovat en referèndum el 25 d'octubre del 1979 per una gran majoria del poble català. Tarradellas va convocar les primeres eleccions al nou Parlament de Catalunya per al mes de març del 1980. La coalició Convergència i Unió (CiU) guanyà les...

Continua llegint "Restabliment Generalitat i Catalunya en la Globalització" »

Carta de Drets, Il·lustració i Independència dels Estats Units

Ciències socials3,28 KB

Carta de Drets dels Estats Units

La Carta de Drets dels Estats Units és el nom col·lectiu que s'atorga a les deu esmenes de la Constitució dels Estats Units, aprovades el 15 de desembre de 1791. Fou una resposta per calmar els temors dels grups anti-federalistes, alguns d'ells influents oponents de la Constitució, i prominents membres de la convenció de Filadèlfia, els quals argumentaven que aquesta fracassava en defensar els principis bàsics de la llibertat humana. Aquestes esmenes garanteixen una sèrie de llibertats personals, i es reserven algunes facultats als Estats i al poble. Originalment, les modificacions s'aplicaven sols al govern federal, posteriorment es van aplicar al govern de cada estat a través de la catorzena esmena...

Continua llegint "Carta de Drets, Il·lustració i Independència dels Estats Units" »

Conseqüències de la Globalització: Impactes Econòmics, Socials i Polítics

Ciències socials3,1 KB

Conseqüències i Impactes de la Globalització

1) Conseqüències Econòmiques de la Globalització

  • Augment de les desigualtats entre els països desenvolupats i els més pobres.
  • Augment de les desigualtats entre els diferents sectors de la població dels països més rics.
  • Augment del poder de les empreses multinacionals que organitzen la producció en tots els sectors emprant estratègies com la deslocalització de les activitats econòmiques.
  • Manteniment de l’intercanvi desigual en el comerç internacional.

2) Conseqüències Mediambientals

  • La deslocalització de les indústries més contaminants cap als països del Tercer Món.
  • Explotació de recursos naturals per part de les empreses multinacionals que aprofiten la manca de normativa de protecció
...
Continua llegint "Conseqüències de la Globalització: Impactes Econòmics, Socials i Polítics" »

Causes i Conseqüències de l'Imperialisme del Segle XIX

Ciències socials2,28 KB

Causes de l'Imperialisme

Causes Econòmiques

La necessitat de trobar nous mercats on vendre els productes produïts a la metròpoli, la necessitat d'invertir capitals generats per la Segona Revolució Industrial i la necessitat de trobar noves primeres matèries més barates van ser algunes de les causes econòmiques.

Causes Polítiques

El prestigi dels estats nació i l'enfortiment dels estats nacionals, la seguretat dels seus imperis en conquerir punts estratègics per assegurar les rutes marítimes (els anglesos volien dominar la ruta cap a la Índia i treure beneficis).

Causes Demogràfiques

A Europa durant el segle XIX creix internament la població. Com a sortida a l'atur que patia molta gent, els governs van arribar a enviar-la cap a les colònies....

Continua llegint "Causes i Conseqüències de l'Imperialisme del Segle XIX" »

La Segona Revolució Industrial: Innovació, Impacte i Colonialisme

Ciències socials4,58 KB

La Segona Revolució Industrial: Conceptes Clau

1. Definició de la Segona Revolució Industrial

Etapa de grans transformacions tecnològiques que va modificar profundament l'economia i la vida quotidiana.

2. Països Capdavanters

  • Alemanya
  • EUA (principal)
  • Japó

3. Noves Fonts d'Energia

  • El pou de Drake (petroli)
  • Electricitat
    • Indústria: força motriu i màquines
    • Transport: ferrocarril i tramvia
    • Comunicacions: telèfon, telègraf i ràdio
    • Il·luminació: cases, carrers i indústries

4. Nous Mitjans de Transport

  • Ferrocarril
  • Tramvia
  • Bicicleta
  • Automòbil
  • Vaixells (motor dièsel)
  • Avió: 1903, Germans Wright

5. Nous Mitjans d'Informació i Comunicació

  • 1839: Telègraf, Samuel Morse
  • 1876: Telèfon, G. Bell / Meucci (reconeixement 2002)
  • 1895: Ràdio, G. Marconi / N. Tesla (
...
Continua llegint "La Segona Revolució Industrial: Innovació, Impacte i Colonialisme" »

Comparativa entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó

Ciències socials2,53 KB

Castella

Pel que fa a la corona, els reis de Castella tenien un poder molt elevat. Comptaven amb monarquies autoritàries. Els reis tenien el poder judicial, el poder legislatiu i el poder de declaració de guerra.

Pel que fa a les corts, a Castella hi havia unes úniques corts. Eren corts estamentals amb 3 vots: (noblesa, clergat i burgesia). La funció d’aquestes corts (tant a Castella com a Aragó) era representar els interessos del regne. Les corts tenien una funció consultiva tot i que les seves decisions no eren vinculants. A més a més, podien representar queixes. L’únic poder reial que tenien era que podien aprovar nous subsidis.

Pel que fa als municipis, es regien pel sistema de consells oberts. Mentre la població d’aquestes...

Continua llegint "Comparativa entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó" »

Imperialisme i Colonialisme: Causes, Conflictes i Tipus

Ciències socials4,66 KB

Repartiment Colonial i Conflictes (1880-1914)

El repartiment colonial va involucrar principalment Gran Bretanya (GB) i França (Fr), però també altres estats europeus. Espanya va establir un protectorat al nord del Marroc, el Sàhara Occidental i Guinea Equatorial. Els Estats Units (EUA) i el Japó, en ple creixement econòmic, també van mostrar un afany colonial.

Expansió dels EUA i el Japó

Estats Units: Va exercir una ingerència política i econòmica interna en altres països americans. La doctrina Monroe advertia contra la intervenció europea a Amèrica, considerant-la una agressió. Roosevelt va defensar el dret a intervenir en qualsevol país d'Amèrica. L'expansió es va dirigir cap al Carib, Amèrica Central i el Pacífic.

Japó:

...
Continua llegint "Imperialisme i Colonialisme: Causes, Conflictes i Tipus" »

Conquesta i Colonització d'Amèrica: Estructura i Societat Colonial

Ciències socials3 KB

La Conquesta de l'Imperi Americà

Aspectes de la conquesta ràpida

  • Conquesta militar

    • Armes de foc, cavalls, armadures i pólvora.
  • Conquesta científica

    • Geògrafs, botànics i enginyers militars.

La Conquesta de Mèxic (Asteques)

Liderada per Hernán Cortés

  • Reducció demogràfica: de 25 milions a 1 milió d'habitants.
  • Sotmetiment de la costa interior i imposició de tributs.
  • Arribada a la capital, Tenochtitlan, i captura de l'emperador Moctezuma.
  • Derrota dels asteques a la batalla d'Otumba.
  • Dominació de la península del Yucatán, Guatemala i Hondures.

La Conquesta del Perú (Inques)

Liderada per Francisco Pizarro

  • Aprofitament dels enfrontaments interns entre els inques.
  • Batalla de Cajamarca: milers d'indígenes moriren.
  • Captura de l'emperador Atahualpa: es
...
Continua llegint "Conquesta i Colonització d'Amèrica: Estructura i Societat Colonial" »

Innovacions i Moviments Socials a la Segona Revolució Industrial

Ciències socials2,65 KB

Principals Innovacions de la Segona Revolució Industrial

  • Al segle XIX apareixen noves fonts d'energia: el petroli i l'electricitat. El petroli tenia més capacitat energètica que el carbó i era més fàcil de transportar.
  • S'inventa el dinamo industrial el 1869, que permet la producció d'electricitat a les centrals hidroelèctriques.
  • L'electricitat es va aplicar als transports, a la comunicació, a l'oci i a la il·luminació.
  • A la indústria metal·lúrgica es produeix l'acer inoxidable i l'alumini.
  • A la construcció, el ciment armat.
  • Augment de la producció de béns corrents.
  • Nous descobriments científics com l'automòbil, el tramvia i el metro. Dos mitjans de comunicació: el telèfon i la ràdio.
  • Apareix la relació entre la banca i la indústria.
...
Continua llegint "Innovacions i Moviments Socials a la Segona Revolució Industrial" »

Impacte de la Crisi Econòmica a la Monarquia Hispànica

Ciències socials4,22 KB

Factors de la Crisi Econòmica

  • Devaluació de la moneda castellana
  • Creació de nous impostos
  • Exigència de donatius a la noblesa
  • Venda de càrrecs públics
  • Venda de títols nobiliaris
  • Conversió de terres reials en senyories per ser venudes

Aquests recursos només varen servir per atendre les necessitats immediates, com les despeses militars o el pagament dels interessos als banquers, però no varen ser suficients per aturar el creixent endeutament de la Hisenda Reial.

Causes de la Crisi

a) La caiguda de la producció agrària pel despoblament de les terres i per la pèrdua de mà d’obra pagesa com a conseqüència de la disminució del nombre d’habitants.

b) La ramaderia també va patir una important reducció dels caps de bestiar, a causa de la

...

Continua llegint "Impacte de la Crisi Econòmica a la Monarquia Hispànica" »