Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Física de Batxillerat

Radioactivitat i Espectroscòpia: Conceptes Fonamentals

Física4,76 KB

Radioactivitat

La radioactivitat és un fenomen que fa que els nuclis atòmics inestables de determinats elements emetin radiació de forma espontània. Aquest fenomen va ser descobert el 1896 mentre s'investigaven substàncies fosforescents. Antoine-Henri Becquerel (1852-1908), premi Nobel de Física el 1903, va exposar a la llum diferents substàncies, com les sals d'urani, damunt unes plaques fotogràfiques embolicades amb paper negre i va veure que s'havien impressionat a la placa. Un dia va deduir que hi havia una radiació desconeguda que no era provocada per fosforescència. Aquest fenomen és la radioactivitat i les substàncies que la presenten són les substàncies radioactives.

El matrimoni Curie va estudiar l'origen de la radiació...

Continua llegint "Radioactivitat i Espectroscòpia: Conceptes Fonamentals" »

Matèria Fosca, Caos, Corrent Alterna, Ones i Aplicacions

Física2,8 KB

Matèria Fosca

No és matèria normal (protons, neutrons, electrons), no interacciona gaire amb la matèria normal (només gravitació), no té càrrega elèctrica (tindria interacció forta amb la normal). Cal explicar perquè és molt estable (existeix des del principi de l'univers), interacciona molt poc amb ella mateixa, té una abundància determinada a l'univers. No sabem què és la matèria fosca; cal descobrir nova física, millorar models actuals o proposar-ne de nous.

Caos Determinista

Determinisme (Laplace): Podem predir el futur si coneixem les lleis necessàries, coneixem les condicions inicials, podem resoldre les equacions. Caos determinista: En sistemes complexos, diferències menudes en les condicions inicials porten a estats...

Continua llegint "Matèria Fosca, Caos, Corrent Alterna, Ones i Aplicacions" »

Descobrint l'Univers: Història, Components i Fenòmens Astronòmics

Física3,96 KB

Història de l'Astronomia: De l'Antiga Grècia a l'Actualitat

Des de l'antiguitat, la humanitat ha mirat al cel intentant comprendre els seus misteris. A continuació, un repàs per algunes de les figures clau en la història de l'astronomia:

  • Antiga Grècia: Els pensadors grecs van començar a formular la teoria heliocèntrica, on el centre del sistema és el Sol.
    • Erastòtenes: Va poder calcular el radi de la circumferència de la Terra.
    • Hiparc: Va calcular la distància de la Terra al Sol.
    • Ptolomeu: Va crear el model geocèntric, que situava la Terra al centre de l'univers i va influir en la ciència durant segles.
  • Johannes Kepler: Astrònom i matemàtic alemany. Va inventar el seu propi telescopi i va formular les lleis sobre el moviment dels planetes.
...
Continua llegint "Descobrint l'Univers: Història, Components i Fenòmens Astronòmics" »

Fórmules i Conceptes Clau de Magnetisme i Electricitat

Física4,62 KB

Flux Magnètic i Unitats

El flux magnètic (ΦB) es defineix com: ΦB = B · S · cosθ. Si els vectors són paral·lels, cos0; si són perpendiculars, cos90. Les unitats són: T·m2 = Wb (Weber).

Flux Magnètic a través d'un Solenoide

ΦB = N · B · S, on S = πr2.

Llei de Gauss del Magnetisme

∫B·d·S = 0 (B i S són vectors).

Llei de Faraday i Llei de Lenz

Un inductor es mou cap a un induït, generant una ε (força electromotriu, V). εmitjana = |ΔΦ|/Δt. Si Φ és constant, ε = 0.

La Llei de Lenz estableix que el corrent induït genera un B, que produeix un Φ induït que s'oposa a ΔΦ de l'inductor.

Llei de Faraday-Lenz: ε = −dΦ/dt.

Llei d'Ohm i Inducció

Llei d'Ohm: V = R * I. -> ε = R * I.

Inducció en una Vareta Conductura (Henry)

...
Continua llegint "Fórmules i Conceptes Clau de Magnetisme i Electricitat" »

Cinemàtica: Estudi del moviment i les seves magnituds

Física4,88 KB

- cinemàtica: la part de la física que estudia el moviment sense tenir en compte les causes que el produeixen

- un objecte està en moviment quan la seva posició respectiva a un sistema de referència determinat varia amb el temps, en el cas contrari, diem que està en repòs

- sistema de referència: un punt o un conjunt de punts respecte dels quals descrivim el moviment d'un cos

- magnitud escalar: són aquelles que queden perfectament definides donant un nombre i una unitat

- magnitud vectorial: perquè quedin totalment determinades cal, a més de conèixer el valor i la unitat, saber la direcció i sentit

mòdul del vector

Ecuacion


- trajectòria: descriu el camí que fa un cos quan es mou per l'espai, formant una línia de les diferents posicions...

Continua llegint "Cinemàtica: Estudi del moviment i les seves magnituds" »

Història de l'Astronomia: Descobriments Clau i Primers Astrònoms

Física2,4 KB

L'Astronomia i la Geografia

Astronomia

Aristarc de Samos (310-230 a. C.): Va ser el primer a defensar l'heliocentrisme i a parlar del moviment de rotació de la Terra. En una obra, de la qual es desconeix el títol, va calcular les distàncies i la grandària dels planetes del sistema solar.

Hiparc de Nicea (190-126 a. C.): Va defensar el model geocèntric. Va crear un catàleg de més de 1000 estrelles i va ser el primer a calcular la durada de l'any solar en 365 dies i 10 hores (amb una petita desviació en els minuts).

Claudi Ptolomeu (90-168 d. C.): (Informació addicional sobre les seves contribucions)

Geografia

Eratòstenes (275-194 a. C.): Va destacar com a matemàtic, astrònom i geògraf. Va calcular la circumferència de la Terra amb un...

Continua llegint "Història de l'Astronomia: Descobriments Clau i Primers Astrònoms" »

Fenòmens Ondulatoris i Electromagnetisme

Física4,04 KB

Electricitat i Magnetisme

Força Elèctrica

La força elèctrica pot ser atractiva o repulsiva, en funció del signe de les càrregues elèctriques: si les càrregues tenen el mateix signe es repel·leixen, en canvi, si tenen signe contrari s'atrauen. La direcció de la força elèctrica sempre és la mateixa que la línia que uneix les càrregues. El valor de la força és proporcional al valor de les càrregues i inversament proporcional a la distància que les separa.

Potencial Elèctric

El potencial elèctric (V) és una propietat dels punts de l'espai, que es posa de manifest quan, al situar una càrrega elèctrica en un punt de l'espai on hi hagi un potencial elèctric, aquesta assoleix, només per posar-la en aquest punt, una energia potencial...

Continua llegint "Fenòmens Ondulatoris i Electromagnetisme" »

Mescles i Reactors en Processos Industrials

Física3,54 KB

Mescla

Definició

Operació unitària de dos o més components amb les unitats de la resta (homogeneïtzar).

Exemples de Mescles

  • Mescles de partícules sòlides.
  • Suspensió de sòlid insoluble en un líquid.
  • Mescla de líquids miscibles.
  • Dispersió de partícules en medi semisòlid.

Classificació de les Mescles

  • Positives: (Mescla de gasos o líquids miscibles)
  • Negatives: (Components tenen tendència a separar-se més o menys ràpidament)
  • Neutres: (No es mesclen espontàniament, no tenen tendència a separar-se)

Tipus de Mescles

  • Ordenada: (Els constituents no són independents dels altres)
  • Aleatòria: (Probabilitat de trobar un component és la mateixa en qualsevol sistema)

Mecanismes de Mescla

  • Moviment Convectiu: (Moviment de masses grans de pols, transferència
...
Continua llegint "Mescles i Reactors en Processos Industrials" »

Teoria Cinètica, Gasos, Líquids, Nombres Quàntics i Enllaços

Física3,72 KB

Teoria Cinètica Molecular dels Gasos

  • Les molècules de gas són molt petites i, per tant, de volum negligible respecte al volum del recipient. Per això, es considera que les molècules es poden moure per tot el volum del recipient.
  • Les molècules de gas es mouen constantment en línia recta i sense perdre energia perquè les interaccions entre elles són pràcticament nul·les.
  • Quan xoquen les molècules de gas entre elles o amb les parets, ho fan elàsticament (sense perdre energia).
  • La pressió d'un gas és deguda als xocs de les molècules amb les parets del recipient.
  • La pressió d'un gas és proporcional a la temperatura.

Gasos Ideals

Compleixen la teoria cineticomolecular i la llei PV = n · R · T.

Gasos Reals

NO compleixen la teoria perquè:...

Continua llegint "Teoria Cinètica, Gasos, Líquids, Nombres Quàntics i Enllaços" »

L'Univers: Origen, Composició i Formació de Galàxies i Planetes

Física4,9 KB

L'Univers Observable: Composició i Organització

L'univers observable està compost principalment per hidrogen i heli, a més de matèria fosca, que constitueix el 90% de la seva massa. Aquesta matèria no es pot observar directament. L'organització de l'univers segueix una jerarquia: supercúmuls, grups locals, galàxies, sistemes planetaris i planetes.

Moviment i Forces a l'Univers

Tot a l'univers està en moviment, generalment girant: els planetes al voltant dels estels, els estels al voltant del nucli de les galàxies, etc. Segons Newton, hi ha una força d'atracció entre dos cossos que creix amb les seves masses i proximitat. Einstein va demostrar que les grans masses deformen l'espai que les envolta.

Forats Negres

Els forats negres són...

Continua llegint "L'Univers: Origen, Composició i Formació de Galàxies i Planetes" »