Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Física de Batxillerat

Com va començar tot: L'origen de l'univers

L'any 1929, el físic Hubble va descobrir que cada vegada les galàxies se separaven més; això va servir per estudiar l'origen i l'evolució de l'univers. Actualment, la teoria més encertada pels científics sobre la formació de l'univers és la teoria del Big Bang o gran explosió. Segons aquesta teoria, l'origen de l'univers es va produir fa uns 15.000 milions d'anys quan va explotar tota la matèria existent i es va expandir. La formació de l'univers la podem resumir en cinc etapes:

• 1. Etapa d'inflació: Fa uns 15.000 milions d'anys, la matèria existent estava concentrada en un punt molt petit. Per les grans pressions i les altes temperatures, aquesta matèria va explotar i es va expandir.
• 2.

Llei de Lenz

La Llei de Lenz rep el nom del físic rus que va estudiar els fenòmens electromagnètics independentment de Faraday. El 1833 va enunciar una llei que permetia conèixer el sentit del corrent induït. Aquesta llei és complementària a la de Faraday i explica el perquè del signe negatiu en l'expressió ε = -dΦ/dt.

La llei estableix que el sentit del corrent induït és tal que s'oposa a la causa que el produeix. També es pot definir d'acord amb la variació de flux: el flux creat per un corrent induït té un sentit que s'oposa a la variació del flux que el crea:

• Si el flux a través del circuit disminueix, s'hi introdueix un corrent elèctric el flux del qual se suma al del camp magnètic inductor.
• Si el flux augmenta, el corrent

Càlcul del camp elèctric al baricentre

Per simetria, el punt central del triangle (baricentre) és equidistant a les tres càrregues; per tant, el mòdul dels camps creats serà igual. La component x dels camps E⃗₂ i E⃗₃ es cancel·len mútuament.

En aquest cas, l'angle que formen els camps respecte a la vertical és de 60º, i la component y de la suma dels camps E⃗₂ i E⃗₃ és el resultat final del camp total.

Càlcul del camp al vèrtex superior

Per simetria, sabem que el resultat no depèn del vèrtex triat. La direcció del camp elèctric creat per una càrrega correspon a la línia que uneix la càrrega amb el vèrtex on calculem el camp. Com que les dues càrregues de la base són negatives, el sentit apuntarà cap a la...

Acústica: Naturalesa del so

El so es transmet per l'aire, un element elàstic. El focus genera una pertorbació que viatja a través de l'aire tot i que aquest no es desplaci.

SO: Ona mecànica que es propaga en un medi material mitjançant variacions de pressió.

Com percebem el so

L'oïda recull la vibració del so a través del timpà. La capacitat d'escoltar-lo depèn de la freqüència. Som capaços de distingir tres característiques fonamentals:

• Intensitat: So fort o fluix. Es mesura en W/m²
• Freqüència: L'oïda humana distingeix sons entre 20 i 20.000 Hz
• Timbre: Relacionat amb la forma de l'ona (so pur: P=Pmax sin(t-x/f))

Som capaços de sentir i distingir la freqüència dominant i la secundària. La velocitat de propagació és més elevada...

El Big Bang

Segons aquesta teoria (Big Bang Theory, no "big ban" com de vegades s'anomena), la matèria era un punt infinitament petit i d'altíssima densitat que, en un moment donat, va explotar i es va expandir en totes les direccions, creant el que coneixem com el nostre univers, el qual inclou també l'espai i el temps. Això va passar fa uns 13.800 milions d'anys. Els físics teòrics han aconseguit reconstruir aquesta cronologia dels fets a partir d'1/100 de segon després del Big Bang. Després de l'explosió, alhora que l'univers s'expandia (de la mateixa manera que en inflar un globus aquest va ocupant més espai), es va refredar prou i es van formar les primeres partícules subatòmiques: electrons, positrons, fons, barions, neutrins,...

Els estats de la matèria i el moviment de les partícules

En l'estat sòlid, les partícules estan ordenades i es mouen oscil·lant al voltant de les seves posicions. A mesura que escalfem l'aigua, les partícules guanyen energia i es mouen més de pressa, però conserven les seves posicions.

Quan la temperatura arriba al punt de fusió (0 °C), la velocitat de les partícules és prou alta perquè algunes d'elles puguin vèncer les forces d'atracció de l'estat sòlid i abandonin les posicions fixes que ocupen. L'estructura cristal·lina es va desfent a poc a poc. Durant tot el procés de fusió del gel, la temperatura es manté constant.

En l'estat líquid, les partícules estan molt properes, movent-se amb llibertat i de forma desordenada....

La Llum: Teories i Evolució Històrica

La intenció de resoldre la pregunta sobre la naturalesa de la llum ha desenvolupat diverses teories al llarg de la història.

Les Primeres Aportacions Gregues

Les primeres aportacions venen de Grècia amb les escoles:

• Escola Atomista: Deia que els objectes no emetien llum.
• Col·legi Pitagòric (c. 300 aC): Deia que els nostres ulls tenien la capacitat i la propietat de palpar els objectes a través d'uns tentacles.

Teories Posteriors i Models Científics

• Al-Hàssan ibn al-Hàytham (Alhazen de Bàssora): Va dir que la llum provenia dels raigs de sol.
• Isaac Newton (1642-1727): Defensava la teoria corpuscular, dient que hi havia unes partícules, els corpuscles, que sortien dels cossos.
• Christiaan Huygens (1678)

Conceptes de Mol i Massa Molecular

El mol es defineix sovint en relació a la massa atòmica. Per exemple, una substància amb una massa atòmica 32 vegades més gran que l'àtom d'hidrogen.

Definició de Mol

La massa molecular és la massa d'una molècula.

La Matèria: Isòtops

Un isòtop és un àtom d'un element determinat que té la possibilitat de tenir un nombre diferent de neutrons.

Estats de la Matèria i Forces Intermoleculars

Quan s'estableixen enllaços intermoleculars, una substància pot passar de l'estat gasós a l'estat líquid.

Si augmentem molt la pressió, les molècules s'ajunten i disminueixen el seu volum. Això fa que s'estableixin forces intermoleculars que mantenen la substància en estat líquid.

Estat Sòlid

• Té forma i volum

Classificació dels pronoms febles

Reben el nom de plenes les que comencen en consonant o h: me, nos, te, vos, lo, los, la, les, ho, li, los, se, ne, hi.

S'anomenen formes elidides les que duen un apòstrof a la dreta (que indica que s'ha elidit una vocal que duien les formes plenes): m', n's, t', u's, l', e'ls, e'ls, s', n'.

I, finalment, les formes reduïdes són les que duen un apòstrof a l'esquerra (que indica que s'ha elidit una vocal que duien les formes reforçades): 'm, 'ns, 't, 'l, 'ls, 'n.

Tipus de signes

• Icona: és el signe que manté una relació de semblança amb allò que representa (fotos, sons, etc.).
• Indicis: inferim una relació causa-efecte. Ex: si el cel està ennuvolat, diem que plourà.
• Símbols: no tenen cap semblança amb

Conceptes Fonamentals de l'Esfera Celeste

L'Esfera Celeste és l'esfera ideal, sense un radi definit, concèntrica al globus terrestre, en la qual es mouen els altres cossos celestes.

Terminologia Geomètrica i de Posició

• Meridià: Línia imaginària que dona la volta a la Terra passant pels pols.
• Zenit: Línia vertical que passa pel mig de la Terra, dins l'esfera celeste; és el punt més alt del cel.
• Nadir: Oposat al zenit, és el punt més baix de la vertical que passa pel centre de la Terra.
• Pol Celest: Són dos punts imaginaris on l'eix de rotació de la Terra talla l'esfera celeste. Són els pols del sistema de coordenades equatorials.

Fenòmens Anuals i Estacionals

Solsticis

Moments de l'any en què es produeix la màxima declinació nord i