Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Física de Formació professional

L'estructura de l'Univers: d'Aristòtil a Copèrnic

2.3 L'estructura de l'univers: El cosmos aristotèlic

Per a Aristòtil, el cosmos és un tot organitzat en dos mons de naturalesa diferent: el món sublunar o terrestre i el món supralunar o celeste.

El Món sublunar o terrestre:

És el món on viu l'ésser humà: la Terra. Per a Aristòtil, té forma esfèrica, és molt reduïda i ocupa un lloc central a l'univers. Està constituït pels quatre elements. Cadascun té un lloc que li és propi a l'univers. Si estiguessin en estat pur, s'organitzarien en esferes concèntriques. Els quatre elements tendeixen de manera natural a recuperar la posició i, per això, els caracteritza un moviment natural de caràcter rectilini. Com que el món sublunar...

Energia: Definició i Conceptes Clau

L'energia és la capacitat que tenen els cossos per realitzar un treball. El treball desenvolupat per una força que actua sobre un cos és el producte del component de la força (F) al llarg del desplaçament, pel desplaçament (s) que pateix el cos. La potència és el treball realitzat en cada unitat de temps.

Tipus d'Energia

• Energia cinètica: És l'energia que tenen els cossos a causa del seu moviment.
• Energia potencial gravitatòria: És l'energia que té un cos a causa de la seva posició respecte del centre de la Terra i depèn de la massa del cos i de l'altura a què es trobi.
• Energia interna: És l'energia que té un cos com a conseqüència de la suma de l'energia total que posseeixen les seves molècules.

Risc aparells:disp.calor: NS: RECIPIENTS VIDRE RESISTENTS AL CALOR, TERMOSTAT SEGURETAT, NO EMPLENAR BANY COMPLETMANENT I SUBJECTAR RECIPIENTS, FER SERVIR DISP.AïLLANTS TERMICS ABANS DE TOCAR SUPERFICIE/recipients calents. Autoclau: r: explso si sobrepassa limits pressió. NS: HOMOLOGAT I CERTIFICAT, UBICAT EN ESPAIS PREPARATS PER RISC EXPL, AUGMENT I BAIX DE PRESSIO PROGRESSIU. CENTRÍFUGUES: R: FERIDES SI TOQUEM PART GIRATORIA, FORMACIO BIOAEROSOLS, TALLS SI ES TRENCA TUB INT. NS: REPARTIR SIMETRICAMENT, SI ES TRENCA O BIOAEROSOLS ATUREM CENTRIF. I ESPEREM 30' ABANS. CROMATÒGRAF LÍQUID ALTA RESOLUCIÓ(HPLC): R: CONTACTE DÈRMIC AMB REACTIUS ELUENTS TÓXICS, CONT.AMBIENTAL SI ELUENT ES VOLATIL. NS: MANIPULAR ELUENTS VOLÀTILS SOTA CAMPANA,...

MAGNÈTIQUES: Procés utilitzat per concentrar minerals que posseeixen diferències en la seva susceptibilitat magnètica, que responen de manera diferent davant l'aplicació d'un camp magnètic.

Depenent de la susceptibilitat, es classifiquen com:

• Diamagnètics: repel·leixen al llarg de les línies de força magnètica, fins que la intensitat del camp és molt lleu. No es poden concentrar magnèticament.
• Paramagnètics: són atrets al llarg de les línies de força magnètica fins al punt de major intensitat. Es poden concentrar en els separadors magnètics d'alta intensitat.
• Ferromagnètics: cas especial de paramagnetisme. Alta susceptibilitat i retenen algun magnetisme que s'allunya del camp.

Dos processos de separació:

• Baixa intensitat: separa

El Big Bang: Origen i Evolució de l'Univers

• Segons la teoria del Big Bang, fa 13.700 milions d’anys, tota la matèria de l’Univers estava concentrada en una zona molt petita, i després de l’explosió va sortir impulsada en totes direccions. Quan es va refredar, va originar les partícules elementals que formen els àtoms (protons, neutrons...) i més tard els primers elements químics, principalment l’hidrogen. Quan la matèria es va concentrar en alguns llocs de l’espai, es van formar els primers estels i galàxies i, des d’aleshores, l’Univers no ha deixat d’evolucionar.
• En la gran explosió es va originar tota la matèria de l’Univers i, en expandir-se, es va originar l’espai i el temps.

Bases de la Teoria: L'Expansió

Enlluernament en el temps o seqüencial

L'enlluernament directe és el que es produeix quan una font de llum, amb luminàncies molt diferents respecte l'entorn, es troba dins del camp de visió. L'enlluernament indirecte es produeix pel reflex d'una font de llum sobre una superfície brillant, que es troba dins del camp visual, i n'impedeix la correcta percepció.

Color Mescla Additiva

La llum blanca es pot obtenir barrejant la llum de tres fonts anomenades primàries: una vermella, una verda i una blava. El color resultant d'aquesta mescla additiva és en qualsevol cas més clar que els originals (es suma l'energia lluminosa de les tres fonts) i, si la barreja és correcta, la llum resultant és blanca.

Mescla subtractiva

A diferencia de l'anterior,...

Explica les aportacions de Bruno, Brahe i Kepler a la cosmologia

Giordano Bruno

El filòsof italià Giordano Bruno (1548-1600) va ser un dels primers intel·lectuals a recolzar el copernicisme. També va dir que no tenia cap sentit seguir defensant la idea de l’esfera dels estels fixos en què estaria tancat el cosmos. Bruno deia que els punts lluminosos havien de ser altres estels amb éssers vius; per tant, creia en l’eternitat i la infinitat de l’univers. Aquestes idees no van agradar gaire perquè contradeien el que sempre s’havia cregut. Finalment, Bruno va morir cremat a la foguera.

Tycho Brahe

Tycho Brahe (1546-1601) va ser un matemàtic i astrònom danès que va aconseguir detallar l’aparició d’una supernova. Aquest fet invalidava...

1. Volem calcular els angles d'Euler per la rotació de l'eix [(4, 2, 1)] orientat per (4, 2, 1) i angle 0.9817. El valor obtingut per a l'angle alfa és:

Càlcul d'Angles d'Euler per a Rotacions 3D

Volem calcular els angles d'Euler per a una rotació amb eix u = (4, 2, 1), orientat pel mateix vector, i un angle de 0.9817 radians.

u=[4;2;1];
angle=0.9817;
Mef=cos(angle)*eye(3)+(1-cos(angle))/dot(u,u)*u*u'+sin(angle)/norm(u)*[0,-u(3,1),u(2,1);u(3,1),0,-u(1,1);-u(2,1),u(1,1),0];
beta=asin(Mef(3,1));
alfa=acos(Mef(1,1)/cos(beta));

Determinació de l'Angle de Rotació 3D

Una rotació té un eix definit per la recta que passa per Pr = (2, 10, 4) i té vector director vr = (4, 1, 6). Aquesta rotació transforma el punt P = (-10, -9, 1) al punt Q = (5.9968, -7.4394, -9.9246). Identifiqueu l'angle de rotació, orientant l'eix amb el vector director proporcionat.

Pr=[2;10;4];
vr=[4;1;6];
P=[-10;-9;1];
Q=[5.

Els Sensors i el Comportament dels Sistemes de Mesura

Els sensors condicionen el comportament d'un sistema de mesura.

Característiques Estàtiques dels Sensors

Les característiques estàtiques defineixen el rendiment d'un instrument quan la magnitud mesurada és constant:

• Exactitud: És la capacitat que té un instrument per donar indicacions sobre el valor veritable de la magnitud.
• Error: Diferència entre el valor indicat i el valor veritable.
• Fidelitat: És la capacitat d'un instrument per donar sempre el mateix valor de la magnitud mesurada diverses vegades.
• Sensibilitat: Pendent de la corba de calibratge.
• Linealitat: Grau de coincidència entre una recta determinada i la corba de calibratge.

Factors que Influeixen en la Linealitat

• Resolució: