Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Física de Primària

Càlculs de Termodinàmica i Propietats de Fluids

Física4,98 KB

Exercici 3.1: Càlculs amb Taules de Vapor

Utilitzant les taules de vapor:

  • 80 kPa = 0,8 × 10⁵ Pa = 0,8 bar
  • ΔH = 2274,1 kJ/kg × 2 = 4548,2 kJ
  • Tsat = 93,5 °C

Vl = 1,038 × 10⁻³ m³/kg

Vv = 2,087 m³/kg

ΔH = ΔU + Δ(PV) = ΔU + PΔV

ΔU = 4548,2 - 0,8 × 10⁵ × (2,087 - 1,038 × 10⁻³) × 2 × 10⁻³ = 4548,2 - 333,8 = 4214,4 kJ

ΔS = dQ/T. En aquest cas, operem a P = constant:

dQ = ΔH

ΔS = ΔH/T

ΔS = 4548,2 / (93,5 + 273) = 12,4 kJ/K

Càlcul del Treball i Energia Interna

c) W = PΔV = 333,8 kJ

η = 75%

W_real = W_ideal × η = 333,8 × 0,75 = 250,4 kJ

ΔU = Q - W

Q = 4214,4 + 250,4 = 4464,8 kJ

Exercici 3.2: Interpolació de Propietats del Vapor

Utilitzant les taules de vapor:

  • P = 7 bar, 500 °C → V = 710,9 × 10⁻³ m³/kg
  • P = 7 bar, 600 °C
...
Continua llegint "Càlculs de Termodinàmica i Propietats de Fluids" »

Cosmologia d'Aristòtil: Univers i Teologia

Física2,34 KB

La Cosmologia d'Aristòtil

La cosmologia és la ciència que estudia el cosmos. Per a Aristòtil, el cosmos és un ordre harmònic en què s'expressa la perfecció divina. Segons Aristòtil, l'univers està dividit en dues parts: el món terrestre (sublunar) i el món celeste (supralunar).

Diferències entre el Món Sublunar i el Món Supralunar

Món Terrestre (Sublunar)

  • Terra
  • Imperfecte
  • Corruptible
  • Compost per terra, aire, aigua i foc
  • Moviment rectilini

Món Celeste (Supralunar)

  • Cossos celestes
  • Perfecte
  • Incorruptible
  • Compost per èter
  • Moviment circular

El Moviment Circular

En el cosmos, els planetes i les estrelles tenen un moviment eternament circular i regular (no accelera, no frena, etc.). Com que aquest moviment és el que més s'assembla a la quietud,...

Continua llegint "Cosmologia d'Aristòtil: Univers i Teologia" »

Evolució estel·lar i teories de l'Univers

Física2,84 KB

L'evolució d'una estrella

Les estrelles es formen a partir de nebuloses d'emissió on es troben grans quantitats de gasos, principalment hidrogen, i pols còsmica. Aquesta matèria es veu atreta per l'atracció gravitatòria formant una protoestrella.

Els estels: fàbriques d'elements químics

L'hidrogen és l'element més abundant de l'univers, a partir del qual han sorgit la resta dels elements químics. Els nuclis d'hidrogen contenen un protó (càrrega positiva). Com que les càrregues del mateix signe es repel·leixen, els nuclis es mantenen allunyats els uns dels altres. Però a l'interior dels estels la temperatura és tan alta que els nuclis d'hidrogen es mouen a unes velocitats altíssimes. Aquestes velocitats produeixen algunes col·lisions,...

Continua llegint "Evolució estel·lar i teories de l'Univers" »

Teledetecció: tècnica d'observació a distància de la superfície terrestre

Física2,93 KB

Teledetecció:

és la tècnica que permet l’observació a distància i l’obtenció d’imatges de la superfície terrestre des de sensors instal·lats en avions o en satèl·lits artificials. Hi ha dos tipus de sensors:

Satèl·lits o geostacionaris (METEOSAT)

Satèl·lits o polars (Landsat)

També es poden classificar segons el flux d’energia detectada:

Passius:

flux d’energia extern, capten radiació.

Actius:

emeten un tipus de radiació i capten radiació també. En un sistema de teledetecció hi ha diverses fases:

  1. Captació de la radiació: ho fan els sensors.
  2. Transmissió a la Terra de la informació digitalitzada.
  3. Processament al centre receptor.
  4. Distribució de les imatges produïdes als usuaris.

Hi ha dos tipus d'imatges:

Analògiques:

...
Continua llegint "Teledetecció: tècnica d'observació a distància de la superfície terrestre" »

Prevenció de Riscos Laborals: Eines i Estratègies

Física5,51 KB

Prevenció de Riscos Laborals

M.Prev. = Ev. riscos
M.Prot. = Ev. danys RDCS-Ris. en els llocs de treball = -llocs de treball:
Dissenyats d’acord amb l’ús. -r i e + freq: caigudes, cops i talls. -m. prev: adequació de la construcció, manteniment de les instal·lacions, senyalització.
R. en usar equip de treball = r i e: atrapades, contactes elèctrics i sordesa.
m.prev: manteniment adequat, formació del treball i utilització dels aparells seguint les instruccions.
R.ele = Contacte directe i indirecte.
R. d'incendi = A sòlids, B líquids, C gasos, D químics, E elèctrics. Substància extintora:
Aigua, AB Escuma física, ABC Pols seca, ABCE Anhidrid carbònic, BE Halons.
RQ = Via respiratòria, via cutània o dérmica, via digestiva,...

Continua llegint "Prevenció de Riscos Laborals: Eines i Estratègies" »

MHS i Ones: Huygens, Reflexió, Refracció, Difracció

Física2,31 KB

Moviment Harmònic Simple (MHS)

“El moviment harmònic simple (MHS) és un moviment periòdic de vaivé en què un cos vibra o oscil·la a un costat i a l'altre d'una posició d'equilibri a intervals iguals de temps.”

El MHS és una classe especial de moviment periòdic. Així, un moviment és periòdic si la trajectòria que descriu el cos es repeteix a intervals de temps iguals.

Definirem la intensitat d'un moviment ondulatori en un punt com l'energia que passa per la unitat de superfície perpendicular a la direcció de propagació en la unitat de temps.

Principi de Huygens i Fenòmens Ondulatoris

6.1. – Principi de Huygens

Va proposar un model senzill de propagació de les ones segons el qual aquesta propagació es realitza en forma de...

Continua llegint "MHS i Ones: Huygens, Reflexió, Refracció, Difracció" »

Conceptes Clau: Mesura, Errors i Estadística

Física2,84 KB

Regles per a operacions amb mesures

Suma i resta
El resultat no pot tenir més decimals que el menys precís.
Mitjana
Mateix nombre de xifres significatives.
Multiplicació i divisió
Cada factor agafem una xifra més que el valor més petit i el resultat les mateixes que el que té menys.

Tipus d'error en mesures

Errors sistemàtics
Defectes d'instrument, personal o mètode; afecten l'exactitud; poden ser resolts. Són additius o proporcionals, o de tipus personal, instrumental o de mètode.
Errors aleatoris
No es poden preveure; són quantificables i afecten la precisió; poden ser absolut o relatiu.

Conceptes de mesura i qualitat

Mesura
Quantificació d’una magnitud observable comparant una certa quantitat d’una magnitud amb una quantitat definida
...
Continua llegint "Conceptes Clau: Mesura, Errors i Estadística" »

Camp Magnètic: Línies d'Inducció, Força de Lorentz i Llei de Laplace

Física2,56 KB

Línies d'Inducció del Camp Magnètic

Sobre les línies d'inducció del camp magnètic, cal matisar els següents punts:

  • Són línies tancades. Surten del pol nord i entren pel sud, mentre que a l'interior es dirigeixen del sud al nord. Això és conseqüència del caràcter inseparable dels dos pols de l'imant. Així, si aquestes poguessin separar-se, les línies (a l'igual que en ⃗E) començarien i acabarien en cadascun dels pols.
  • Representen la trajectòria seguida per un suposat imant monopol nord que s'abandonés lliurement a les forces del camp. En no existir cap monopol magnètic, la circulació de les línies es pren arbitràriament.

Força Magnètica sobre Càrregues Mòbils: Lorentz

H.A. Lorentz va realitzar una sèrie d'experiències...

Continua llegint "Camp Magnètic: Línies d'Inducció, Força de Lorentz i Llei de Laplace" »

La Història de l'Univers: Del Big Bang a la Vida

Física4,07 KB

La història de l'Univers segons la teoria del Big Bang pas a pas

Les quatre forces fonamentals (gravitatòria, electromagnètica, nuclear forta i feble) es troben unificades i es considera que la grandària de l'Univers és de 10-50m. Inici del procés d'inflació. Inflació de l'Univers saturada. L'Univers passa a tenir una grandària d'un metre format per una sopa d'electrons i de quarks. Els quarks es combinen per formar protons. Els protons es combinen amb els electrons i formen els neutrons. Comença la formació de nuclis d'hidrogen i heli. L'Univers continua expandint-se i refredant-se. La temperatura ha baixat el suficient per a la formació d'àtoms d'hidrogen neutres. Comencen a formar-se les primeres galàxies (protogalàxies). Es...

Continua llegint "La Història de l'Univers: Del Big Bang a la Vida" »

Bruno, Brahe i Kepler: Models Astronòmics

Física2,32 KB

Les Propostes de Bruno, Brahe i Kepler

Giordano Bruno (1548-1600)

Giordano Bruno va ser un ferm defensor del model heliocèntric de Copèrnic, aprofundint en la teoria. Creia que l'espai no era un lloc definit i limitat, sinó que era infinit i etern. Va arribar a aquesta conclusió basant-se en l'esfera d'estels fixos i la seva infinitat d'estels i planetes. Bruno pensava que tot tenia ànima i intel·ligència, i que la màgia, juntament amb l'ànima, podia interconnectar amb qualsevol cosa. Deia que els humans tenim elevades capacitats que podríem desenvolupar (com la telequinèsia). També afirmava que tot era capaç de perfecció, és a dir, diví; era panteista.

Tycho Brahe (1546-1601)

Tycho Brahe va detallar l'aparició d'una supernova...

Continua llegint "Bruno, Brahe i Kepler: Models Astronòmics" »