Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Francès de Secundària

Proteïnes i aminoàcids: funcions biològiques, estructura i propietats

Francès9,16 KB

PROTEÏNES

FUNCIONS BIOLÒGIQUES DE LES PROTEÏNES

1. Funció estructural: a nivell cel·lular, les proteïnes formen part de l'estructura de la membrana plasmàtica, constitueixen cilis i flagels i serveixen de suport a l'ADN. A nivell histològic (teixits), les queratines formen estructures dèrmiques, l'elastina proporciona elasticitat a teixits com la pell i el col·lagen forma part dels teixits cartilaginós, conjuntiu i ós.

2. Funció de reserva: algunes proteïnes emmagatzemen aminoàcids, per utilitzar-los com a elements nutritius o col·laborar en la formació de l'embrió. Ex: l'ovoalbúmina de l'ou o la caseïna de la llet.

3. Funció de transport: existeixen proteïnes que regulen el pas de molècules a través de la membrana plasmàtica...

Continua llegint "Proteïnes i aminoàcids: funcions biològiques, estructura i propietats" »

Antígens, anticossos i medicaments: resposta immunitària i tractaments

Francès2,26 KB

L'antigen és qualsevol substància estranya que, en penetrar a l'organisme, provoca una resposta immunitària específica contra ella. En aquesta immunitat intervenen glòbuls blancs especialitzats, els limfòcits. Els limfòcits B s'originen a la medul·la òssia vermella i maduren en la mateixa medul·la, en ganglis, melsa, amígdales... Reconeixen els antígens i, quan són activats, es converteixen en cèl·lules plasmàtiques productores d'anticossos. Els anticossos o immunoglobulines són unes proteïnes especials del sèrum sanguini que s'uneixen específicament als antígens i els destrueixen. Altres limfòcits B es converteixen en cèl·lules de memòria que perviuen durant una nova infecció del mateix antigen i responen amb gran...

Continua llegint "Antígens, anticossos i medicaments: resposta immunitària i tractaments" »

Vocabulari i gramàtica francesa: futur, condicional, aliments i restaurant

Francès4,13 KB

Futur

partirai / partiras / partira / partirons / partirez / partiront
Être: ser-      Avoir: aur-      Faire: fer-      Voir: verr-      Pouvoir: pourr-

Condicional

chanterais / chanterais / chanterait / chanterions / chanteriez / chanteraient
Devoir: devr-      Savoir: saur-      Vouloir: voudr-      Aller: ir-

Vocabulari

Performant: triomfador      Avar: tacany      Fier: orgullós
Souple: flexible      Impassible: indiferent      Buveur: bevedor
Bavard: xerraire      Humble: senzill      Oisif / inactif: inactiu
Drôle: graciós o divertit      Sobre: sobri      Amateur / dilettante: aficionat
Puissant: potent      Joie: alegria      Abord: primer      Songe: somni      Convaincu:
...
Continua llegint "Vocabulari i gramàtica francesa: futur, condicional, aliments i restaurant" »

Hermes de Olímpia e Templo de Atena Nike: Arte Grega

Francès2,84 KB

Hermes de Olímpia: Arte Grega e Clasicismo Tardío

Ficha Técnica e Contexto

Autor: Praxíteles (escultor e broncista).

Cronologia: Século IV a.C. (segunda metade), c. 330 a.C.

Material: Mármore (unha das poucas pezas orixinais en mármore que se conserva da escultura grega).

Contexto histórico: Trala vitoria dos gregos contra os persas nas guerras médicas —que lle deu a hexemonia a Atenas— e tralas guerras do Peloponeso que levaron a Esparta a ter a hexemonia, Grecia entrou no século V coas polis e as súas institucións en decadencia. Praxíteles naceu en Atenas arredor do 400 a.C. e realizou entre 380 e 330 a súas obras en bronce e, sobre todo, en mármore. Esta obra fixo andanza xa cando Alexandre Magno sucedera ao seu pai Filipe...

Continua llegint "Hermes de Olímpia e Templo de Atena Nike: Arte Grega" »

Conjugació de verbs francesos: taules de present, subjuntiu i condicional

Francès6,97 KB

Conjugació dels verbs francesos més comuns

AVOIR: ai - aies - aurais, as - ait - aurait, a - ait - aurait, avons - ayons - aurions, avez - ayez - auriez, ont - aient - auraient

ÊTRE: suis - sois - serais, es - sois - serais, est - soit - serait, sommes - soyons - serions, êtes - soyez - seriez, sont - soient - seraient

AIMER: aime - aime - aimerais, aimes - aimes - aimerais, aime - aime - aimerait, aimons - aimions - aimerions, aimez - aimiez - aimeriez, aiment - aiment - aimeraient

ACHETER: achète - achète - achèterais, achètes - achètes - achèterais, achète - achète - achèterait, achetons - achetions - achèterions, achetez - achetiez - achèteriez, achètent - achètent - achèteraient

APPELER: appelle - appelle - appellerais, appelles

...
Continua llegint "Conjugació de verbs francesos: taules de present, subjuntiu i condicional" »

Vocabulari i registres en català — Tema 5 i 6

Francès3,1 KB

Vocabulari

Ostentació
Acció d'ensenyar o mostrar una cosa per presumir-ne.
Moral
Que es refereix a la bondat o la maldat dels actes i dels pensaments humans.
Muses
Les deesses que, segons la mitologia clàssica, presidien el cant i la poesia, les arts i les ciències.
Argó
Ocells amb un bec llarg i punxegut i amb les potes i el coll llargs.
Cercant
Buscant.
Sal i estalvi
Escapar d'un perill sense haver-ne rebut cap mal.
Alleugerit
Que es troba més lleuger, més àgil pel poc pes.
Simular
Fingir; fer semblar el que no és.
Coixejava
Anava coix.
Peülla
Part inferior, molt dura, del peu del cavall, de l'ase, del bou, etc.
Ventà una guitza
Clavà un cop amb les potes de darrere; una coça.
Afers
Assumptes.

Registres: Tipus

Registre propi d'un tractat científic. Registre...

Continua llegint "Vocabulari i registres en català — Tema 5 i 6" »

Llenguatges d'Especialitat (LE) i Formants Grecollatins

Francès4,46 KB

Els Llenguatges d'Especialitat (LE) i el d'Humanitats

Els Llenguatges d'Especialitat (LE) són un tipus de registre lingüístic o varietat funcional, és a dir, una varietat de la llengua que s'adapta a uns usos concrets. Es caracteritzen per posseir una terminologia ben establerta amb la qual es pretén informar, amb el mínim d'ambigüitat i el màxim de rigor, sobre una àrea qualsevol del coneixement humà.

Factors i Característiques dels LE

Factors Determinants

Els factors que defineixen els LE són:

  • Temàtica específica.
  • El canal (preferentment escrit).
  • El nivell formal.
  • La intenció objectiva.

Característiques Lingüístiques

Les característiques dels llenguatges d'especialitat inclouen:

  • Alt grau de formalitat: No hi tenen cabuda els trets
...
Continua llegint "Llenguatges d'Especialitat (LE) i Formants Grecollatins" »

Conceptes Bàsics de Sociolingüística: Definicions i Importància

Francès4,7 KB

  • Bilingüisme → situació en què un parlant o un grup social determinat fa servir alternadament dues llengües.


  • Diglòssia → fenomen que fa referència a l’ús diferencial de dues llengües. És un ús discriminatori, ja que el parlant percep que una de les llengües té més prestigi que l’altra i sol emprar-ne només una per als usos formals i l’altra per als informals.


  • Substitució lingüística → procés a través del qual una llengua adquireix àmbits d’ús en detriment d’una altra que els ha perdut.


  • Normalització lingüística → procés sociocultural a través del qual una llengua s’adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical i, al mateix temps, accedeix a àmbits d’ús fins aleshores reservats a una

...

Continua llegint "Conceptes Bàsics de Sociolingüística: Definicions i Importància" »

Anàlisi Crítica del Capitalisme: Marx i Marcuse

Francès2,68 KB

Karl Marx analitza i critica el sistema capitalista del segle XXI, conegut com a capital inicial, el qual es caracteritza per la situació miserable del treballador. Segons Marx, el mètode de producció capitalista es diferencia dels anteriors perquè la seva finalitat primera és l'intercanvi.

Crítica al Capitalisme

1. Orientació pel Valor de Canvi

La producció només està orientada pel valor de canvi, no pel valor d'ús. Això vol dir que és indiferent si un bé és de primera necessitat; el que compta és si existeix una demanda solvent.

2. El Concepte d'Explotació i la Plusvàlua

La crítica fonamental de Marx al capitalisme té a veure amb el concepte d'explotació. Segons Marx, allò que confereix valor afegit (la plusvàlua) al producte...

Continua llegint "Anàlisi Crítica del Capitalisme: Marx i Marcuse" »

L'Evolució de la Moneda Romana: Valor, Tipus i Economia Antiga

Francès3,25 KB

L'Evolució de la Moneda Romana: Del Bescanvi als Prestamistes

A les seves primeres èpoques, els romans utilitzaven en els tractes comercials el bescanvi o la permuta d’espècies, agafant com a terme comparatiu el cap de bestiar.

Els Inicis: Lingots de Bronze

El pas següent i el més transcendental en el món de l'economia va ser la utilització de lingots de bronze sense segellar, amb un pes no determinat i variable. Així doncs, el valor de cada lingot era el del seu metall. Aquests lingots rebien el nom d'aes rude o infectum.

Com que el seu pes no podia quantificar-se a primera vista, l'Estat va decidir que tots els lingots tinguessin un mateix pes, una mateixa forma i una marca, que normalment era la representació d'un animal (un bou,

...

Continua llegint "L'Evolució de la Moneda Romana: Valor, Tipus i Economia Antiga" »