Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Francès de Secundària

PROTEÏNES

FUNCIONS BIOLÒGIQUES DE LES PROTEÏNES

1. Funció estructural: a nivell cel·lular, les proteïnes formen part de l'estructura de la membrana plasmàtica, constitueixen cilis i flagels i serveixen de suport a l'ADN. A nivell histològic (teixits), les queratines formen estructures dèrmiques, l'elastina proporciona elasticitat a teixits com la pell i el col·lagen forma part dels teixits cartilaginós, conjuntiu i ós.

2. Funció de reserva: algunes proteïnes emmagatzemen aminoàcids, per utilitzar-los com a elements nutritius o col·laborar en la formació de l'embrió. Ex: l'ovoalbúmina de l'ou o la caseïna de la llet.

3. Funció de transport: existeixen proteïnes que regulen el pas de molècules a través de la membrana plasmàtica...

L'antigen és qualsevol substància estranya que, en penetrar a l'organisme, provoca una resposta immunitària específica contra ella. En aquesta immunitat intervenen glòbuls blancs especialitzats, els limfòcits. Els limfòcits B s'originen a la medul·la òssia vermella i maduren en la mateixa medul·la, en ganglis, melsa, amígdales... Reconeixen els antígens i, quan són activats, es converteixen en cèl·lules plasmàtiques productores d'anticossos. Els anticossos o immunoglobulines són unes proteïnes especials del sèrum sanguini que s'uneixen específicament als antígens i els destrueixen. Altres limfòcits B es converteixen en cèl·lules de memòria que perviuen durant una nova infecció del mateix antigen i responen amb gran...

Futur

Condicional

Vocabulari

Hermes de Olímpia: Arte Grega e Clasicismo Tardío

Ficha Técnica e Contexto

Autor: Praxíteles (escultor e broncista).

Cronologia: Século IV a.C. (segunda metade), c. 330 a.C.

Material: Mármore (unha das poucas pezas orixinais en mármore que se conserva da escultura grega).

Contexto histórico: Trala vitoria dos gregos contra os persas nas guerras médicas —que lle deu a hexemonia a Atenas— e tralas guerras do Peloponeso que levaron a Esparta a ter a hexemonia, Grecia entrou no século V coas polis e as súas institucións en decadencia. Praxíteles naceu en Atenas arredor do 400 a.C. e realizou entre 380 e 330 a súas obras en bronce e, sobre todo, en mármore. Esta obra fixo andanza xa cando Alexandre Magno sucedera ao seu pai Filipe...

Conjugació dels verbs francesos més comuns

AVOIR: ai - aies - aurais, as - ait - aurait, a - ait - aurait, avons - ayons - aurions, avez - ayez - auriez, ont - aient - auraient

ÊTRE: suis - sois - serais, es - sois - serais, est - soit - serait, sommes - soyons - serions, êtes - soyez - seriez, sont - soient - seraient

AIMER: aime - aime - aimerais, aimes - aimes - aimerais, aime - aime - aimerait, aimons - aimions - aimerions, aimez - aimiez - aimeriez, aiment - aiment - aimeraient

ACHETER: achète - achète - achèterais, achètes - achètes - achèterais, achète - achète - achèterait, achetons - achetions - achèterions, achetez - achetiez - achèteriez, achètent - achètent - achèteraient

APPELER: appelle - appelle - appellerais, appelles

Vocabulari

Ostentació

Acció d'ensenyar o mostrar una cosa per presumir-ne.

Moral

Que es refereix a la bondat o la maldat dels actes i dels pensaments humans.

Muses

Les deesses que, segons la mitologia clàssica, presidien el cant i la poesia, les arts i les ciències.

Argó

Ocells amb un bec llarg i punxegut i amb les potes i el coll llargs.

Cercant

Buscant.

Sal i estalvi

Escapar d'un perill sense haver-ne rebut cap mal.

Alleugerit

Que es troba més lleuger, més àgil pel poc pes.

Simular

Fingir; fer semblar el que no és.

Coixejava

Anava coix.

Peülla

Part inferior, molt dura, del peu del cavall, de l'ase, del bou, etc.

Ventà una guitza

Clavà un cop amb les potes de darrere; una coça.

Afers

Assumptes.

Registres: Tipus

Registre propi d'un tractat científic. Registre...

Els Llenguatges d'Especialitat (LE) i el d'Humanitats

Els Llenguatges d'Especialitat (LE) són un tipus de registre lingüístic o varietat funcional, és a dir, una varietat de la llengua que s'adapta a uns usos concrets. Es caracteritzen per posseir una terminologia ben establerta amb la qual es pretén informar, amb el mínim d'ambigüitat i el màxim de rigor, sobre una àrea qualsevol del coneixement humà.

Factors i Característiques dels LE

Factors Determinants

Els factors que defineixen els LE són:

• Temàtica específica.
• El canal (preferentment escrit).
• El nivell formal.
• La intenció objectiva.

Característiques Lingüístiques

Les característiques dels llenguatges d'especialitat inclouen:

• Alt grau de formalitat: No hi tenen cabuda els trets

• Bilingüisme → situació en què un parlant o un grup social determinat fa servir alternadament dues llengües.

• Diglòssia → fenomen que fa referència a l’ús diferencial de dues llengües. És un ús discriminatori, ja que el parlant percep que una de les llengües té més prestigi que l’altra i sol emprar-ne només una per als usos formals i l’altra per als informals.

• Substitució lingüística → procés a través del qual una llengua adquireix àmbits d’ús en detriment d’una altra que els ha perdut.

• Normalització lingüística → procés sociocultural a través del qual una llengua s’adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical i, al mateix temps, accedeix a àmbits d’ús fins aleshores reservats a una

Karl Marx analitza i critica el sistema capitalista del segle XXI, conegut com a capital inicial, el qual es caracteritza per la situació miserable del treballador. Segons Marx, el mètode de producció capitalista es diferencia dels anteriors perquè la seva finalitat primera és l'intercanvi.

Crítica al Capitalisme

1. Orientació pel Valor de Canvi

La producció només està orientada pel valor de canvi, no pel valor d'ús. Això vol dir que és indiferent si un bé és de primera necessitat; el que compta és si existeix una demanda solvent.

2. El Concepte d'Explotació i la Plusvàlua

La crítica fonamental de Marx al capitalisme té a veure amb el concepte d'explotació. Segons Marx, allò que confereix valor afegit (la plusvàlua) al producte...