Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Francès de Secundària

A Piedade do Vaticano: Ficha Técnica e Contexto

Autor: Miguel Anxo.
Cronoloxía: Finais do século XV.
Estilo: Arte Renacentista do Cinquecento Italiano (primeira metade do século XVI).
Época histórica: Idade Moderna (séculos XVI-XVIII).

Descrición Preiconográfica

Unha María nova e fermosa sostén ao seu fillo, morto. É un dos grandes logros do artista e unha das máis admirables iconografías da arte relixiosa renacentista. É a primeira vez que acomete este tema iconográfico mariano, repetido ao longo da súa vida con diversos tratamentos que porán de manifesto a súa evolución artística.

Trátase da única ocasión en que asina un traballo na cinta que cruza o peito da Virxe.

Aspectos Técnicos

Para a súa creación emprega mármore...

Obras de Plauto

• Anfitrión: É a única comedia de tema mitolóxico de Plauto. O deus Zeus / Xúpiter namórase de Alcmena, a muller do xeneral grego Anfitrión. Para conseguila, toma o aspecto do xeneral e pídelle axuda ao deus Hermes / Mercurio.
• Comedia do asno: Conta as peripecias do vello Demetrio, un marido necio que, dobregado por unha esposa fachendosa, trata de quitarlle as vinte moedas que sacou da venda duns asnos, pois el desexa dallas ao fillo.
• Comedia da pota: Un vello avaro atopa unha pota chea de cartos e vive no terror constante de que lla rouben.
• As dúas Báquides: As protagonistas son dúas irmás xemelgas orfas cuxos pais as chaman así por seguir o culto a Baco. O seu gran parecido provoca enredos cos seus amantes.
• Os cautivos:

Curros Enríquez (Celanova 1851 - A Habana 1908)

Con só 15 anys es trasllada a Madrid, pels conflictes amb el seu pare, que viu per aquelles dates un ambient revolucionari i de gran efervescència política. Estudia batxillerat, comença la carrera de dret i s'inicia com a periodista col·laborant en diversos diaris. Escriu el seu primer poema en llengua gallega, Cántiga.

Unidade VI: A arte clásica

I. Arquitectura

1. A cidade antiga

Grecia

Na época arcaica, as cidades construíanse aproveitando outeiros elevados e fortificábanse (a acrópole). Co tempo pasaron a construírse nun val e a acrópole pasou a ser o centro relixioso, pois acollía case todos os templos.

Este novo espazo urbano medrou en torno á ágora ou praza pública, na que se atopaban o mercado, a stoa (edificio porticado que tiña como función protexer das inclemencias meteorolóxicas), bibliotecas, ximnasios, etc.

Polo que se refire ao trazado, usábase o hipodámico (ideado por Hipódamo de Mileto). Era unha especie de taboleiro no que cada cuadrícula constituía un grupo de casas.

Roma

A praza pública ou forum era o centro da vida económica...

Les noves estratègies ofensives: potències dissenyen noves estratègies amb menys risc de guerres nuclears

Estats Units implanta un sistema de defensa DEFCON amb cinc nivells d'alarma i s'instal·la el telèfon vermell per a casos de consulta d'emergència, i també es negocia la limitació d'armes nuclears.

Carrera d'armaments i conferència de seguretat i cooperació

1. Carrera d'armaments

Es desenvolupen tot tipus de noves armes (míssils amb bombes nuclears, submarins nuclears i també aviació), però el perill és elevat, per la qual cosa es duen a terme negociacions per limitar les carreres d'armaments. A partir del 1960 s'asseguda la prohibició d'instal·lar bases militars en determinats territoris. Destaca el SALT, que tractava sobre...

El Classicisme

El Classicisme es va desenvolupar en un context de monarquies amb poder absolut i de la Revolució Francesa de 1789. Va ser un moviment que promovia la igualtat i el benestar a través de l'educació i el coneixement. Les actituds es regien per la raó i el sentit comú.

La música

La música és un entreteniment que fa la vida més agradable. La moderació, l'ordre i el bon gust presideixen la música. El resultat és una música elegant i enginyosa, que busca la bellesa en la simplicitat, la proporció i l'equilibri. És expressiva, però sense perdre mai les formes; es professa un gran respecte per les formes.

Música vocal

Òpera, missa, oratori.

Música instrumental

Simfonia, sonata, concert, quartet, quintet, trio.

Contemplar o...

Funcions biològiques dels àcids nucleics

Els àcids nucleics s'encarreguen de l'emmagatzematge i la transmissió de la informació genètica.

L'ADN és el magatzem de la informació genètica i la molècula encarregada de transmetre a la descendència les instruccions necessàries per construir totes les proteïnes presents en un ésser viu. Per això té la capacitat de fer còpies de si mateix mitjançant un mecanisme anomenat replicació, que es basa en la complementarietat entre les bases nitrogenades de les dues cadenes de l'ADN.

L'ARN és l'encarregat de transmetre i executar la informació que es troba a l'ADN.

Polinucleòtids i enllaç fosfodiéster

Els àcids nucleics són macromolècules formades per la repetició de monòmers anomenats...

Teoria cromosòmica de la herència (de Sutton-Boveri)

Suposa un redescobriment de les Lleis de Mendel.

El 1903 Walter Sutton i Theodor Boveri van observar el paral·lelisme que hi havia entre la herència dels factors hereditaris mendelians i el comportament dels cromosomes durant la meiosi i la fecundació. Van proposar llavors que aquests factors hereditaris (gens) s'havien de trobar en els cromosomes. Això és el que es coneix com a teoria cromosòmica de la herència.

Això es basava en que:

Igual que per a cada caràcter hi ha 1 gen (al·lel) heretat d'un progenitor i un altre gen (al·lel) heretat de l'altre progenitor, el nombre de cromosomes també és doble (1 heretat d'un progenitor i un altre heretat de l'altre progenitor) (cromosomes...

Xenética mendeliana: conceptos fundamentais

• Xenoma: conxunto de xenes que posúe un ser vivo.
• Xen: unidade básica de material hereditario. Fragmento de ácido nucleico que contén a información para un carácter.
• Xenes ligados: xenes que se atopan próximos no cromosoma e tenden a permanecer xuntos nos gametos.
• Representación simbólica dos xenes: os xenes represéntanse por unha letra do alfabeto. Os diferentes alelos dun mesmo xen represéntanse usando a mesma letra (maiúscula para os dominantes e minúscula para os recesivos).
• Locus: lugar que ocupa un xen nun cromosoma. O seu plural é loci.
• Carácter: cada unha das posibilidades morfolóxicas ou fisiolóxicas dun ser vivo (ex.: cor dos ollos, tipo de pelo...).
• Diploide: organismo ou célula