La Guerra Freda: Carreres d'armament, focus de tensió i fi de la URSS

Les noves estratègies ofensives: potències dissenyen noves estratègies amb menys risc de guerres nuclears

Estats Units implanta un sistema de defensa DEFCON amb cinc nivells d'alarma i s'instal·la el telèfon vermell per a casos de consulta d'emergència, i també es negocia la limitació d'armes nuclears.

Carrera d'armaments i conferència de seguretat i cooperació

1. Carrera d'armaments

Es desenvolupen tot tipus de noves armes (míssils amb bombes nuclears, submarins nuclears i també aviació), però el perill és elevat, per la qual cosa es duen a terme negociacions per limitar les carreres d'armaments. A partir del 1960 s'asseguda la prohibició d'instal·lar bases militars en determinats territoris. Destaca el SALT, que tractava sobre la limitació dels sistemes mòbils antimíssils (SALT I), i un altre (SALT II) que limitava les ogives nuclears de cada arma, fixant-ne un nombre determinat.

Quan arriba Ronald Reagan es torna a la política de rearmament i anuncia l'inici de la Iniciativa de Defensa Estratègica, que consistia a posar un escut de satèl·lits a l'espai dotats de míssils amb els quals pretenia fer immunes els Estats Units, però mai no es va arribar a construir. Això provoca inquietud a la URSS, que no podia augmentar els armaments per dificultats econòmiques, i produeix un estancament en les relacions entre les dues superpotències, cosa que comporta un canvi de poder: arriba al poder Gorbatxov.

2. Carrera espacial

Paral·lelament a l'altra carrera, les superpotències s'enfronten en una carrera espacial. La primera a llançar un satèl·lit va ser la URSS, i el 1961 Yuri Gagarin fa el primer vol a l'espai; els EUA responen amb el programa Apol·lo, que porta l'home a la Lluna el 1969.

3. Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa

Països europeus, Canadà i els EUA inicien el 1973 treballs en aquesta conferència, on es signen acords que estableixen les bases per les quals han de regir-se les relacions mutues.

Focus de tensió

1. Conflicte d'Orient Mitjà (1948-1994)

Des de finals del segle XIX sorgeix la idea que els jueus han de buscar una pàtria, que havia de ser a Palestina, i molts d'ells s'hi establiren, cosa que provoca hostilitat amb els àrabs. Com que vivien una molt mala experiència a la guerra, l'ONU va decidir dividir els territoris en dos. Es va proclamar la independència d'Israel, en acabar el domini anglès. Des d'aleshores hi ha enfrontaments i les superpotències trien bàndol.

• 1948-1949: és la primera guerra; la victòria israeliana li permet ampliar territoris. Els palestins, sense terres, inicien una marxa cap als països veïns, on formen grups de caràcter nacionalista, dels quals sorgeix l'OLP.
• 1956: és el conflicte pel canal de Suez; Israel, ajudat per França i Gran Bretanya, ocupa el Sinaí, però l'ONU...
• 1967: hi ha la Guerra dels Sis Dies, on Israel ocupa molts territoris. El suport que té Israel per part dels EUA fa que els palestins acceptin l'ajuda militar soviètica, i també apareixen sentiments antiamericans que donaran lloc a molts conflictes.
• La celebració jueva del Yom Kippur reapareix el conflicte bèl·lic, amb conseqüències ja que els palestins usen el petroli com a arma contra Israel i els seus aliats, i els preus han de pujar.
• Com que els soviètics no els donen armes, el president egipci contacta amb els EUA per negociar una pau, i sota pressió americana, palestins i egipcis signen els Acords de Camp David, pels quals es retorna a Egipte la península del Sinaí.
• 1970: tot es complica al Líban.
• El conflicte reapareix el 1988 amb l'inici de la primera intifada i la proclamació de l'estat palestí. Tot això porta a la celebració d'una Conferència de Pau a Madrid, on per primera vegada s'estableix una negociació directa. El 1993 es reconeixen mutuament a Washington. Aquest conflicte no acaba aquí.

2. Guerra del Vietnam

Té origen en els problemes de la descolonització d'Indoxina, que era de França, però després del Japó. Ho Chi Minh funda la República Democràtica i proclama la independència. Això no és acceptat pels francesos, que inicien una guerra per recuperar el domini, però són derrotats. Vietnam es divideix en dos: al nord, governat per Ho Chi Minh, i al sud, sota control francès, on es proclama la República del Vietnam amb capital a Saigon. Des del 1961 els americans envien armes i militars i bombardegen el nord. No aconsegueixen res, i la brutalitat de les actuacions americanes provoca moltes protestes arreu del món, que acaben amb la pau amb el Vietnam del Nord.

Per als EUA va ser només una derrota militar, però també una derrota moral, ja que perdre els avergonyia i reduïa el seu prestigi; per al bloc comunista va ser un gran triomf.

3. La primera guerra d'Afganistan

Es produeix un cop d'estat que porta el comunisme al poder, i les mesures preses pel govern desembocaran en conflictes armats i en l'aparició de grups guerrillers. La URSS envia tropes per garantir que el comunisme no sigui derrotat, amb l'objectiu d'eliminar l'oposició i l'expansió d'idees musulmanes. Aquesta intervenció va ser molt criticada i va agreujar la situació. Aquest conflicte, com el del Vietnam, posa de manifest les dificultats de les potències per imposar dominis, i la URSS perd molt prestigi.

Fi de la Guerra Freda i de la URSS (1985-1991)

1. Gorbatxov arriba al poder

Gorbatxov inicia una sèrie de reformes davant les dificultats internes de la URSS, basades en la reestructuració (perestroika) i en la transparència (glasnost). Redueixen el nombre d'armaments. El 1988 els problemes s'agreugen: la mala economia, la debilitat del poder i altres factors afavoreixen l'aparició de tendències disgregadores nacionalistes que enfronten les comunitats de la URSS.

2. Els canvis a Europa de l'Est

La debilitat soviètica fa aparèixer processos de canvi. Amb l'obertura hongaresa cap a Àustria es provoca la fuga d'alemanys de l'Est cap a l'Oest, i el 9 de novembre cau el mur de Berlín. Les transformacions internes són pacífiques a Polònia i Txecoslovàquia, però no a Romania. Gorbatxov no va utilitzar les tropes d'ocupació per impedir els canvis.

Es reuneixen a Malta els representants de les potències, cosa que assenyala el final real de la Guerra Freda. El 1990 es permet solucionar els problemes de la unificació alemanya (conferència 2+4) i acaba amb l'Acta d'Unificació. Continuen les negociacions de reducció d'armaments i a París es signa el Tractat de Reducció de Forces Convencionals, també la Carta de París per a una nova Europa.

El 1991 es signa el tractat START, pel qual les dues potències redueixen un 30% els seus armaments, i es dissol el COMECON i el Pacte de Varsòvia. Els conflictes interns de la URSS acaben produint la fi d'un estat socialista i, després de la dimissió de Gorbatxov, canvia la bandera i apareix Rússia.