Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Batxillerat

1. Característiques i classificació dels serveis: Procés de terciarització de l'Estat espanyol

Aquest procés no va ser lineal, sinó que va seguir unes etapes clau:

• Inici (anys 60): L'inici del turisme de masses i l'èxode rural van començar a inflar el sector.
• Consolidació (anys 70 i 80): Amb la crisi industrial de 1973, molts treballadors de les fàbriques van passar als serveis. A més, amb l'arribada de la democràcia, es va produir una gran expansió de l'Estat del Benestar (sanitat i educació públiques) i, al 1986, l'entrada a la CEE.
• Actualitat: Avui dia, el sector terciari representa aproximadament el 75% del PIB i de l'ocupació a Espanya.

1.1. Les característiques del sector serveis

• Són activitats intangibles i immaterials.
• Són

Les funcions urbanes

Les ciutats actuals són plurifuncionals (tenen moltes funcions alhora), però cada barri sol tenir-ne una de predominant:

• Funció residencial: és la funció que ocupa més espai a la ciutat (entre un 60% i un 70%). No és igual a tot arreu: al centre històric, trobem edificis antics que sovint viuen un procés de gentrificació (es rehabiliten i es tornen tan cars que els veïns de tota la vida han de marxar i són substituïts per persones amb més recursos o turistes). A la perifèria, hi ha des de barris obrers d'alta densitat (blocs de pisos) fins a zones residencials de luxe amb cases unifamiliars.
• Funció comercial: les ciutats són llocs d'intercanvi. Tradicionalment, el comerç es concentrava al centre (l'anomenat

1. Espais urbans

La ciutat és un lloc amb molta població concentrada, nombrosos edificis i un predomini de les activitats del sector serveis. També és un centre econòmic, polític i cultural que organitza el territori que l’envolta (hinterland). Les ciutats formen part d’un sistema urbà jeràrquic amb diferents nivells d’importància.

2. Funcions urbanes

Les ciutats desenvolupen diverses funcions. La principal és l’econòmica, amb activitats industrials i, sobretot, de serveis. També tenen funcions:

• Polítiques: administració.
• Culturals: educació i oci.
• Residencials: habitatge.
• Turístiques.

Aquestes funcions poden provocar diferències entre barris.

3. Estructura urbana

La ciutat s’organitza en diferents zones segons la seva evolució:...

1. Espais urbans

La ciutat és un espai amb alta densitat de població, concentració d’edificis i predomini del sector terciari. A més, és un centre econòmic, polític i cultural que organitza el territori del seu voltant (hinterland). Les ciutats s’organitzen en un sistema urbà jeràrquic amb diferents nivells d’importància.

2. Funcions urbanes

Les ciutats tenen diverses funcions. La més important és l’econòmica, amb activitats industrials i, sobretot, de serveis. També tenen funció política (administració), cultural (educació i oci), residencial (habitatge) i turística. Aquestes funcions poden generar desigualtats entre barris.

3. Estructura urbana

La ciutat es divideix en diferents parts segons la seva evolució:

• Centre

Com viure molts anys i quins factors ho afavoreixen

Viure molts anys és la capacitat que té una persona d’arribar a una edat molt avançada. Actualment, l’esperança de vida és més alta que fa unes dècades gràcies als avenços en la medicina, a una alimentació més equilibrada i a unes millors condicions de vida. Per aquest motiu, cada vegada hi ha més persones que arriben als noranta o fins i tot als cent anys.

Factors clau per a la longevitat

Hi ha diversos factors que influeixen en el fet de viure molts anys. Un dels més importants és portar un estil de vida saludable:

• Seguir una dieta equilibrada.
• Dormir les hores necessàries.
• Fer exercici físic de manera regular.
• Evitar hàbits perjudicials com fumar o el consum excessiu d'alcohol.

Funcions urbanes

• Funció administrativa i de serveis: Presten tota mena de serveis (sanitaris, financers, culturals). Se situen a les zones més cèntriques de les ciutats (ex: CBD).
• Funció comercial: Pròpia de les zones urbanes; tenen antics mercats i activitats de compra i venda.
• Funció residencial: Permet que la gent hi pugui viure. Es desenvolupa en zones urbanes i arquitectures perifèriques. Es divideix en dues zones: zones suburbials (per viure) i àrees suburbanes (viure, treballar i serveis), ben comunicades.
• Funció industrial.

Regions urbanes

Inclouen l'àrea metropolitana, la conurbació, la regió metropolitana i la megalòpolis.

Xarxa urbana catalana

Catalunya és un territori irregular, amb poblacions altes a la costa central i densitats...

La COP 10: Biodiversitat a Nagoya (2010)

La COP 10 es va celebrar l’any 2010 a Nagoya, al Japó. En aquesta conferència sobre la biodiversitat hi van participar els països membres del Conveni sobre la Diversitat Biològica. Els objectius principals van ser:

• El manteniment de la diversitat genètica.
• La reducció dels perills que amenacen la biodiversitat.
• La lluita contra el perill d’extincions.

L'acord més destacat va ser el desenvolupament del Pla d’Aichi, amb cinc estratègies principals, tot i que els resultats finals van ser considerats insatisfactoris.

La COP 13: El Pla d’Acció de Bali (2007)

La COP 13 es va celebrar l’any 2007 a Bali, Indonèsia. Els objectius marcats van ser:

• Establir les bases per a la reducció de les emissions

Procés d'Urbanització i Causes

L’urbanització és un procés pel qual cada cop més població es trasllada a viure a les ciutats. Això es deu a dos grans motius:

Crisi del Món Rural

• El treball agrícola ha perdut importància.
• Moltes feines han desaparegut a causa de la mecanització del camp.
• Això ha provocat l’èxode rural, és a dir, la migració de la població del camp cap a la ciutat.

Oportunitats a les Ciutats

Les ciutats ofereixen més oportunitats:

• Hi ha treball en sectors com la indústria, la construcció o els serveis (comercis, oficines, transport, etc.).
• S’ofereixen millors condicions de vida, amb serveis com escoles, hospitals, cultura i oci.

Aquest procés ha fet que les ciutats creixin molt en població i superfície, i que...

Indústria a Catalunya: Evolució des del segle XIX fins ara

Fins a finals del segle XIX, la indústria tèxtil catalana es va començar a localitzar al litoral barceloní per la facilitat d'importació de carbó. No obstant això, també es va estendre en forma de colònies industrials que aprofitaven les forces de l'aigua dels rius Llobregat, Ter i Anoia. Aquesta primera industrialització es va produir amb baixos nivells de tecnologia, mecanització i mà d'obra poc qualificada.

Amb la crisi del tèxtil de 1960 es va produir una diversificació industrial, amb l'aparició de noves indústries (química, metal·lúrgica, mecànica, etc.). El 1970, la indústria era el sector principal de l'economia catalana amb el 45% del PIB. Però la crisi

Sector Industrial Català: Característiques Generals

Catalunya compta amb un volum de negoci que representa gairebé un terç de tot l'Estat espanyol (29%), seguida de Madrid, País Basc, Andalusia i País Valencià. És la comunitat autònoma amb més ocupació en el sector secundari, situant-se actualment entre el 17% i el 19% de la població activa. No obstant això, Catalunya ha perdut pes industrial, ja que durant els anys 90 el percentatge de treballadors en aquest sector era del 37%, a causa de la deslocalització.

Tendències Actuals de la Indústria Catalana

En els darrers anys, la indústria catalana s’ha consolidat com un mercat global, ja que les vendes han pujat. S’ha produït una deslocalització selectiva d’algunes indústries,...