Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Batxillerat

L'expansió de la indústria moderna a Catalunya

L’expansió de la indústria moderna a l’Espanya del segle XIX va començar a Catalunya amb el sector cotoner. La importància d’aquesta moderna indústria tèxtil rau en el fet que, des que va néixer, va ser un sector dedicat a produir per al mercat i no per a l’autoconsum, a diferència de la immensa majoria de les activitats manufactureres d’aleshores.

La indústria catalana es va caracteritzar per la seva concentració en la indústria lleugera (sector tèxtil), impulsada gràcies als petits capitals provinents dels beneficis agrícoles i del comerç colonial.

Limitacions de la indústria catalana

• Pobresa del subsòl: Escassetat de carbó i dependència de l'estranger (Gran Bretanya)

Conceptes fonamentals de geografia

Les coordenades geogràfiques permeten determinar la posició de cada punt a la Terra mitjançant un sistema de coordenades esfèriques. Les dues primeres corresponen a la latitud i la longitud, i la tercera a l'altitud sobre un nivell de referència.

• Latitud: Distància angular entre la línia equatorial i un punt determinat, mesurada al llarg del meridià. Pot ser nord o sud.
• Longitud: Dimensió d'una línia o d'un cos considerant-ne l'extensió en línia recta.
• Equador: Línia imaginària situada al paral·lel 0 que divideix el planeta en dos hemisferis.

Cartografia i representació

L'escala cartogràfica és la relació de proporció entre les dimensions reals d'un objecte i les del dibuix. Un mapa topogràfic...

Tipus d'agricultura

Agricultura intensiva

Agricultura intensiva: Sistema de producció agrària que busca aconseguir una major producció en un mínim espai a través de l'ús de tècniques avançades, com l'ús de fertilitzants o llavors seleccionades. S'hi utilitza molta mà d'obra. Ex.: hortes, zones d'hivernacles.

Agricultura extensiva

Agricultura extensiva: Sistema de producció agrària que procura cultivar grans extensions de terreny però amb una inversió de capital i de mà d'obra més reduïda. Exemples són les grans extensions cerealístiques, que permeten la mecanització del camp. També trobem exemples en el món ramader: zones ramaderes amb bovins o d'ovelles de baixa productivitat.

Política Agrària Comuna (PAC) de la UE

PAC: Política...

Factors ecològics i físics

Els factors fisio-ecològics inclouen:

• Altitud i qualitat del sòl: Elevada altitud mitjana i sòls poc fèrtils.
• Relleu: Fortes pendents en gran part del territori.
• Clima: El clima mediterrani es caracteritza per pluges escasses, irregulars i sequera estival. En canvi, les zones de clima oceànic, amb temperatures suaus i precipitacions abundants, afavoreixen la productivitat.

Factors polítics

Amb l'entrada a la CEE el 1986, es va implantar la PAC (Política Agrària Comuna), que tenia com a objectius:

• Garantir l'abastiment europeu.
• Assegurar un nivell de vida adequat per a la població agrària.
• Oferir ajudes per a la modernització del món agrari.
• Establir un mercat comú amb preus mínims garantits.

Paisatge agrari atlàntic

Concentrat...

La prosperitat nord-americana

L’augment de la demanda va fomentar una etapa coneguda com els feliços anys vint i es va basar en el millorament de la productivitat i en l’ús de nous productes. Es va popularitzar l’ús de l'automòbil, a més d’impulsar el desenvolupament de sectors industrials. Malgrat que el cost era elevat, tot es podia adquirir gràcies al crèdit, que va ser l’anomenada revolució del consumidor. El segon motor d’expansió va ser la construcció, amb la creació d’ocupació i un fort creixement urbà. L’economia havia entrat en una època de prosperitat permanent.

Desequilibris i desigualtats

No es van distribuir de manera igual entre la població. Les indústries tradicionals van entrar en crisi i els agricultors...

Indústria i Construcció: Evolució Històrica

1. Procés d'industrialització a Espanya

• 1830: Desenvolupament impulsat pel ferrocarril, la mineria i les inversions estrangeres.
• Les lleis proteccionistes van assegurar el mercat interior.
• Sectors clau: Explotació i comerç del ferro de Biscaia i carbó a Astúries, siderúrgia, indústria mecànica i tèxtil.
• 1a Guerra Mundial: Bonança per a la indústria tèxtil i siderúrgica.
• Guerra Civil: Retrocés econòmic i destrucció dels mitjans de producció.
• 2a Guerra Mundial: Política d'autarquia i reducció d'intercanvis exteriors. Creació de l'Institut Nacional d'Indústria (INI) per fomentar el desenvolupament industrial.

Espanya: País industrial (1959-1975)

• Pla d'Estabilització: Fi de l'autarquia

Paisatge i Biodiversitat

Paisatge natural: Paisatge sense intervenció humana, encara que actualment no n’hi ha estrictament naturals.

Biodiversitat a Espanya

Espanya és la zona amb més biodiversitat després de les selves tropicals, a causa de:

• Situació: Rep influències tropicals, atlàntiques i mediterrànies.
• Efecte refugi: Durant la glaciació, moltes espècies animals i vegetals d’Europa migren cap a la península i desenvolupen subespècies.
• Sistemes muntanyosos: Diverses altituds que donen lloc a diversos paisatges.

Acció Antròpica

Acció antròpica: Intervenció humana en paisatges naturals. Substitució de boscos per camps de conreu (45% d’Espanya), pèrdua de superfície vegetal per expansió d’àrees urbanes.

Definició i Gestió

Glossari de conceptes de geografia urbana

Àrea metropolitana

Àrea metropolitana: Unitat econòmica integrada per un nucli urbà més gran que s'ha convertit en la ciutat central protagonista i els nuclis satèl·lits. Exemple: Àrea Metropolitana de Madrid.

Conurbació

Conurbació: Aglomeració urbana contínua formada a partir del creixement paral·lel de dues o més ciutats fins a unir-se. Exemple: zona costanera de Màlaga.

Centre històric

Centre històric: Part primitiva de la ciutat que, al llarg de la història, ha estat densament poblada. Exemple: casc antic de Palma.

Eixample

Eixample: Projecte urbanístic que neix a mitjan del s. XIX i que planifica l'espai a edificar en forma de malles i illetes de cases quadrades per ampliar l'espai urbà....

Distribució de la població a Catalunya

La densitat de població a Catalunya es distribueix de la següent manera:

• Més de 800 h/km²: Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat i Vallès Occidental.
• 400 a 800 h/km²: Vallès Oriental, Garraf i Tarragonès.
• 200 a 400 h/km²: Baix Penedès, Baix Camp i Gironès.
• 100 a 200 h/km²: Pla de l’Estany, Baix Empordà, Selva, Osona, Moianès, Bages, Anoia, Alt Penedès, Segrià i Pla d’Urgell.
• 50 a 100 h/km²: Montsià, Baix Ebre, Alt Camp i Urgell.
• Menys de 50 h/km²: Vall d’Aran, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Ripollès, Berguedà, Solsonès, Noguera, Segarra, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta.

Les comarques menys poblades es concentren al centre...

Les Conques Hidrogràfiques

Entenem per conca hidrogràfica el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu; el cabal fluvial i el seu règim fluvial depenen de la quantitat d'aigua que rep la conca del riu al llarg de l'any. Amb l'excepció dels rius del nord d'Espanya, la majoria dels rius espanyols són de règim fluvial irregular, amb crescudes a l'època del desglaç i amb estiatges intensos.

Les conques fluvials s'ordenen tenint en compte els vessants per on desguassen les seves aigües.

La disposició del relleu condiciona l'extensió de les conques fluvials, de manera que els rius cantàbrics i els gallecs són curts per la proximitat entre els llocs on neixen i la desembocadura.

Els Recursos Hídrics

Les...