Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Batxillerat

Anàlisi del Sector Pesquer i Primari Català: Caladors, Política i Agricultura

Geografia2,72 KB

Activitat Pesquera i Caladors Espanyols

Caladors dels Vaixells de Pesca Espanyols

En general, els bons caladors estan situats a les plataformes continentals, les zones on hi ha corrents marins freds rics en plàncton i les zones on s’estableix un contacte entre corrents marins càlids i freds.

La plataforma del golf de Cadis és més extensa, però està limitada per les aigües territorials del Marroc. Actualment, aquestes aigües han crescut a 200.000 milles, quan abans només n'hi havia 12.000.

Política Pesquera Comunitària

L’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea ha permès obtenir una quota de pesca important en aigües comunitàries i un acord pesquer amb el Marroc. No obstant això, els ajuts per renovar la flota van comportar que...

Continua llegint "Anàlisi del Sector Pesquer i Primari Català: Caladors, Política i Agricultura" »

La Industrialització Catalana: Models Energètics i Evolució (1833-1936)

Geografia3,65 KB

La Dualitat Energètica Catalana: Vapor i Colònia

La dualitat energètica catalana ha donat consistència a dos models fabrils molt característics: el vapor i la colònia.

El Model del Vapor

El Vapor era el nom que es donava a les indústries tèxtils que utilitzaven l’energia del carbó. Aquestes es situaven als barris industrials de ciutats costaneres, al voltant de ferrocarrils per poder proveir-se del carbó.

La Colònia Industrial

La colònia consistia en establiments industrials lluny dels nuclis urbans, localitzats a prop dels rius per obtenir-ne energia hidràulica.

La Mecanització i els Conflictes Socials

Els telers manuals van resistir una mica més gràcies als nombrosos perfeccionaments que s'havien incorporat a les darreries del...

Continua llegint "La Industrialització Catalana: Models Energètics i Evolució (1833-1936)" »

Els Règims Demogràfics i la Distribució de la Població

Geografia3,57 KB

Cens

: recompte de la població d'un país en un moment determinat. Dades diverses sobre la població (sexe, edat, renda...).

Padró municipal

: caràcter municipal (local). Naixements, defuncions, canvis de residència.

Transició demogràfica

: el model de transició demogràfica canvia d'una societat subdesenvolupada (poc creixement: alta mortalitat) a una societat desenvolupada (poc creixement: baixa natalitat).

Creixement natural

: nombre de nascuts menys defuncions. Creixement vegetatiu positiu: nascuts + menys defuncions i creixement vegetatiu negatiu: defuncions + menys nascuts.

Règim demogràfic antic (Fase 1)

: Espanya al segle XX es caracteritza per taxes de natalitat i mortalitat molt elevades. La natalitat corresponia a una fecunditat...

Continua llegint "Els Règims Demogràfics i la Distribució de la Població" »

Guia de Geografia d'Europa: Països, Capitals i Relleu

Geografia5,72 KB

Geografia d'Europa: Països, Capitals i Relleu

Països i capitals d'Europa

  • Albània - Tirana
  • Alemanya - Berlín (UE, €, Sch)
  • Andorra - Andorra la Vella (UE, €, Sch)
  • Àustria - Viena (UE, €, Sch)
  • Armènia - Erevan
  • Azerbaidjan - Bakú
  • Bèlgica - Brussel·les (UE, €, Sch)
  • Bielorússia - Minsk
  • Bòsnia i Hercegovina - Sarajevo
  • Bulgària - Sofia (UE)
  • Ciutat del Vaticà - Ciutat del Vaticà (igual)
  • Croàcia - Zagreb (UE)
  • Dinamarca - Copenhaguen (UE, Sch)
  • Eslovàquia - Bratislava (3)
  • Eslovènia - Ljubljana (3)
  • Espanya (3)
  • Estònia - Tallinn (3)
  • Finlàndia - Hèlsinki (3)
  • França (3)
  • Geòrgia - Tbilisi
  • Grècia - Atenes (3)
  • Hongria - Budapest (UE, Sch)
  • Irlanda - Dublín (UE, €)
  • Islàndia - Reykjavík (Sch)
  • Itàlia (3)
  • Kazakhstan - Astanà
  • Kosovo - Pristina
  • Letònia - Riga
...
Continua llegint "Guia de Geografia d'Europa: Països, Capitals i Relleu" »

L'expansió urbana a Catalunya: Segles XIX i XX

Geografia2,32 KB

L'expansió urbana del segle XIX

Al segle XIX es prefigura la xarxa urbana del segle XX. Creix la població dels nuclis urbans i alguns municipis rurals esdevenen ciutats. La causa de l’expansió fou la industrialització, que va fer progressar les ciutats tèxtils i les comercials. La divisió provincial del 1833 va afavorir l’augment de població a les capitals de província; això sí, el procés d’urbanització s’estén de manera desigual, ja que mentre les ciutats rurals queden quasi estancades, les ciutats amb ferrocarril i desenvolupades industrialment van tenir un desenvolupament espectacular; és el cas de Sabadell, Manresa o Badalona.

El creixement urbà al segle XX

L’acceleració del procés d’urbanització iniciat al segle...

Continua llegint "L'expansió urbana a Catalunya: Segles XIX i XX" »

El Sector Terciari: Característiques, Classificació i Importància a Catalunya

Geografia3,03 KB

El Sector Terciari o de Serveis

Conjunt de prestacions destinades a satisfer les necessitats de la societat. És un sector molt heterogeni format per activitats molt diverses:

  • Activitats intangibles i immaterials.
  • Activitats impossibles d’emmagatzemar.
  • Activitats molt diverses: administració pública, serveis financers, comercials, culturals, etc.

Sector Quaternari

Activitats més qualificades (investigació, alta tecnologia, etc.).

Classificació de Serveis

Els serveis es poden classificar segons diversos criteris:

  • Serveis de consum final: Directament als consumidors.
  • Serveis de producció i distribució: Orientats a empreses.
  • Serveis públics: En mans d’administracions que depenen d’empreses privades.
  • Serveis estancats: Poca capacitat d’augmentar
...
Continua llegint "El Sector Terciari: Característiques, Classificació i Importància a Catalunya" »

El patrimoni natural i la gestió del paisatge a Catalunya

Geografia3,29 KB

El patrimoni natural i els impactes mediambientals

El patrimoni natural està format pel conjunt de béns naturals que una societat ha rebut com a herència comuna. L'aparició de la societat urbana i la societat industrial han incrementat la capacitat d'alterar el medi ambient.

Els impactes mediambientals que la societat industrial ha causat inclouen: un creixement urbà descontrolat i dispers, la generació de residus urbans, industrials i agraris, hàbits consumistes, i una millora en la mobilitat i l'accés al lleure.

Gestió de l'entorn i recursos hídrics

Pel que fa a la gestió, l'expansió urbana comporta la transformació del medi natural. S'aplica una estratègia temàtica per al medi ambient urbà amb criteris de sostenibilitat ambiental...

Continua llegint "El patrimoni natural i la gestió del paisatge a Catalunya" »

Deslocalització Industrial, Indústria Catalana i Factors de Localització Global

Geografia2,77 KB

Impacte de la Deslocalització Industrial en l'Economia

La deslocalització industrial genera importants conflictes socials als països afectats, ja que generalment són grans empreses les que traslladen les seves plantes de producció a altres països. Aquest fet deixa a l'atur un gran nombre de treballadors formats per a feines específiques.

Sovint, de les grans empreses industrials en depenen tot un conjunt de petites i mitjanes empreses que les proveeixen de components necessaris per al procés productiu. La deslocalització afecta també tot aquest conjunt de proveïdors, posant en risc la seva continuïtat com a empresa. L'augment de l'atur, al seu torn, comporta un increment de la despesa social per part de l'administració pública.

Característiques

...
Continua llegint "Deslocalització Industrial, Indústria Catalana i Factors de Localització Global" »

Evolució demogràfica i crisi agrària a Espanya (segles XIX-XX)

Geografia3,29 KB

L’evolució demogràfica

La transició demogràfica

La transició demogràfica es va caracteritzar per la davallada de la taxa de mortalitat. Va baixar com a resultat de les millores en l'alimentació i en les infraestructures urbanes i sanitàries. La reducció de la mortalitat es va deure a la menor incidència d'infeccions gràcies a la millora de la neteja i del clavegueram. El descens de la natalitat va ser conseqüència d'uns nivells més alts d'urbanització i d'una major racionalitat en la planificació familiar. La població espanyola va créixer considerablement, però va presentar un retard significatiu respecte a la mitjana europea.

Factors principals de la transició:

  • Millores sanitàries: neteja, clavegueram i mesures higienicosanitàries.
...
Continua llegint "Evolució demogràfica i crisi agrària a Espanya (segles XIX-XX)" »

Guia de tipus d'energies: hidràulica, fòssils i renovables

Geografia3,09 KB

Tipus d'energies i característiques

A continuació es presenten diferents fonts d'energia amb les seves característiques, avantatges i inconvenients. S'han corregit errors ortogràfics i gramaticals, s'ha ajustat l'ús de majúscules i s'han afegit indicacions per a una lectura més clara.

Aigua (energia hidràulica)

L'ús de la força mitjançant salts d'aigua s'utilitzava per al funcionament de molins fariners. Els forts desnivells permeten aprofitar la força de l'aigua per al funcionament de centrals hidroelèctriques.

Característiques:

  • Dóna una energia neta, no contamina i és renovable.
  • Cost inicial molt elevat, dificultats de construcció i costos socials importants.

Carbó

Energia més constant i eficaç. Es produeix mitjançant mines,...

Continua llegint "Guia de tipus d'energies: hidràulica, fòssils i renovables" »