Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Batxillerat

Hidrografia i mineria a Espanya: Conques i recursos

Geografia2,39 KB

Conques i vessants més regulars

Les conques (demarcacions hidrogràfiques) del vessant cantàbric presenten rius curts que han de salvar un gran desnivell amb un recorregut relativament curt. La climatologia i l’orografia de la zona fan que tinguin un cabal regular durant tot l’any. Aquestes característiques els confereixen una gran força erosiva; tot i així, l’abundància de vegetació en redueix els efectes.

De les conques (demarcacions hidrogràfiques) del vessant atlàntic, les més regulars són les de Galícia Costa i la del Miño-Sil. Tot i pertànyer al vessant atlàntic, comparteixen unes característiques més pròpies de les del vessant cantàbric.

Conques i vessants afectats per estiatges

Les conques (demarcacions hidrogràfiques)...

Continua llegint "Hidrografia i mineria a Espanya: Conques i recursos" »

Expansió Econòmica Espanyola 1959-1975: Del Desarrollismo a la Crisi

Geografia3,41 KB

Expansió Econòmica (1959-1975): El Desarrollismo

Pla d'Estabilització i Liberalització (1959) i Plans de Desenvolupament (1964)

Pla d'Estabilització (PE)

  • Objectius: Sortir del bloqueig econòmic de l'autarquia, suprimir els obstacles a la liberalització econòmica, industrialitzar Espanya i fomentar el creixement econòmic.
  • Mesures:
    • Liberalització econòmica.
    • Augment d'impostos (p. ex., gasolina).
    • Aturar la inflació.
    • Permetre la compra i venda, eliminant aranzels.
    • Devaluació de la pesseta (va afavorir el turisme i la creació d'indústria per a l'exportació).
    • Fi de la regulació de preus.

El creixement econòmic d'Espanya als anys 60 es va basar en la combinació de mà d'obra submisa i l'entrada de capital estranger, resultant en un gran creixement...

Continua llegint "Expansió Econòmica Espanyola 1959-1975: Del Desarrollismo a la Crisi" »

Anàlisi dels Indicadors de Desenvolupament Humà (IDH, IPM, IDG)

Geografia2,85 KB

Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

És un indicador compost, determinat anualment des del 1990 pel Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD).

Aquest índex constitueix una alternativa al PIB per càpita i és més ajustat a la realitat social.

Paràmetres de l'IDH

Està compost per 3 paràmetres fonamentals:

  1. Salut: Representada per l’esperança de vida en néixer.
  2. Educació: Calculada a partir d’índexs combinats:
    • Nivell d’alfabetització d’adults.
    • Nivell mitjà de matriculació a nivell d’educació primària, secundària i terciària.
  3. Estàndard de vida: Calculat pel PIB per càpita.

El resultat és un valor entre 0 i 1 i es classifiquen els estats del món en 4 grans grups: molt alt, alt, mig i baix.

Índex de Pobresa Multidimensional

...
Continua llegint "Anàlisi dels Indicadors de Desenvolupament Humà (IDH, IPM, IDG)" »

Climes d'Espanya: Varietats, Característiques i Factors Geogràfics

Geografia3,94 KB

Varietat Mediterrània amb Influència Atlàntica

Comprèn la franja costanera andalusa, la Punta de Tarifa, el riu Guadiana, part de la depressió del Guadalquivir i part d'Extremadura. Reben influència atlàntica pel fet que els relleus no impedeixen la penetració de les depressions i dels fronts atlàntics. Les precipitacions són relativament abundants de l'octubre al maig. Els estius són secs i calorosos degut a la influència de l'anticicló de les Açores.

Varietat de Muntanya Mediterrània

Comprèn els Pirineus, el Sistema Mediterrani Català, Mallorca, les estribacions valencianes, els relleus de les serralades Bètiques de Múrcia i Alacant, el nus que formen les serres de Segura i Cazorla, i els relleus de Sierra Nevada. Reben precipitacions...

Continua llegint "Climes d'Espanya: Varietats, Característiques i Factors Geogràfics" »

Glossari de Geografia Física: Aqüífers, Rius i Vegetació

Geografia4,72 KB

Aqüífer

Formació geològica en la qual s’emmagatzema i circula aigua subterrània, aprofitant la porositat de la roca que l’acull.

Formació i descàrrega

  • Es formen quan les aigües de precipitació s’infiltren, troben un estrat impermeable i s’hi acumulen.
  • Poden descarregar les seves aigües a través de rius, brolladors o bé directament al mar.
  • Proliferen especialment en àrees de substrats rocosos calcaris i volcànics.

Nivell freàtic i amenaces

En aquestes grans bosses subterrànies, el nivell superior on arriba l'aigua s’anomena nivell freàtic. Quan el nivell freàtic és a l'altura del sòl, l'aigua surt a la superfície i forma llacunes o basses.

La seva principal amenaça és la sobreexplotació per l’acció humana. S'estima...

Continua llegint "Glossari de Geografia Física: Aqüífers, Rius i Vegetació" »

Contaminació Ambiental: Soroll, Aigües i Vegetació - Anàlisi i Solucions

Geografia2,48 KB

La Contaminació Acústica

Tot i que no suposa contaminació atmosfèrica, el deteriorament de la qualitat ambiental pel soroll també es considera un contaminant. És deguda al tràfic, activitats d’algunes indústries, llocs d’oci, etc.

Actuacions

  • Llei del Soroll: obliga les grans ciutats a elaborar mapes de soroll.
  • Els municipis es divideixen en àrees acústiques en funció de l’ús predominant del sòl i se li assignen uns valors màxims de soroll.

Sobreexplotació i Contaminació de les Aigües

Sobreexplotació de les Aigües

Com a conseqüència de l’augment del consum per a usos agraris, industrials i urbans. Conseqüències:

  • Disminució del cabal dels rius.
  • Assecament d’aqüifers i zones humides.
  • Salinització.

Actuacions

Foment de l’estalvi...

Continua llegint "Contaminació Ambiental: Soroll, Aigües i Vegetació - Anàlisi i Solucions" »

Característiques del relleu peninsular i la Meseta

Geografia2,65 KB

Característiques del relleu peninsular

El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. El relleu peninsular presenta quatre trets fonamentals:

  • La forma massissa: està determinada per l'amplada i l'extensió de les costes. La major part del perímetre costaner presenta un traçat rectilini, a excepció de petits trams amb costes retallades.
  • L'elevada altitud mitjana: és deguda a dos factors: l'existència d'un extens altiplà central i les serralades que travessen el territori. L'altitud de la Península (600 m de mitjana) i els pronunciats pendents impedeixen la formació de sòls aptes per a l'agricultura, dificulten les comunicacions i endureixen les condicions del clima.
  • La disposició perifèrica (afores) del relleu
...
Continua llegint "Característiques del relleu peninsular i la Meseta" »

Urbanisme a Catalunya: Evolució, Reptes i Política Territorial

Geografia2,28 KB

Els plànols de les ciutats catalanes

Hi destaca sempre el nucli antic, situat en un lloc estratègic. A partir de mitjan segle XIX es construïren els eixamples. Actualment, moltes ciutats segueixen l'expansió en barris perifèrics.

La problemàtica urbana catalana

  • La segregació social: La forta immigració dels últims anys ha provocat la saturació dels barris vells de Barcelona i d'altres ciutats, on s'amuntega la població immigrada en habitatges sense condicions i de lloguers irregulars. Per aquestes raons, augmenten la degradació del barri i la problemàtica social, i els seus habitants queden marginats. La conseqüència és la manca de cohesió social i d'igualtat d'oportunitats.
  • La mobilitat residencial: Un nombre considerable de famílies
...
Continua llegint "Urbanisme a Catalunya: Evolució, Reptes i Política Territorial" »

Característiques i reptes del turisme a Espanya

Geografia2,64 KB

Característiques del turisme espanyol

L’oferta turística és el conjunt de serveis posats a disposició del turista. Els més destacats són els venedors del producte i les instal·lacions turístiques.

  • Els venedors: Són les institucions que promocionen el turisme en fires internacionals i en les oficines de turisme.
  • Les instal·lacions: Cobreixen les necessitats d’allotjament.

L’oferta d’allotjament és molt àmplia i es concentra al litoral mediterrani peninsular, etc. Es compon de més d’un milió i mig de places hoteleres i més de deu milions d’establiments extrahotelers. L’oferta de manutenció inclou els serveis de restauració, com restaurants, cafeteries i bars. L’oferta de recreació són instal·lacions esportives,...

Continua llegint "Característiques i reptes del turisme a Espanya" »

El Sector Serveis i el Turisme a Catalunya i Espanya

Geografia8,65 KB

El Sector Serveis o Terciari

El sector serveis o terciari reuneix totes les activitats econòmiques que no produeixen béns materials, sinó que ofereixen un servei. Són activitats intangibles relacionades amb el transport, el comerç, la sanitat, el turisme, etc. Aquests serveis poden ser públics si depenen de l'Estat o privats si depenen d'una empresa.

Aquest sector és un símbol de desenvolupament: si més d'un 50% de l'activitat es dedica al sector serveis, es considera un país desenvolupat. No obstant això, un alt percentatge de sector terciari no sempre implica un alt desenvolupament econòmic. Per exemple, un país no industrialitzat pot tenir un gran potencial turístic, però no ser un país desenvolupat econòmicament perquè els...

Continua llegint "El Sector Serveis i el Turisme a Catalunya i Espanya" »