Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geografia

Bloc 4: Migracions i Urbanització

Migracions i conceptes demogràfics

• Globalització de les migracions: Dinàmica internacional caracteritzada per l'increment continu en el volum total (estocs) de migrants, la diversificació absoluta de les rutes (orígens i destins cada cop més variats) i la pluralitat de perfils socioprofessionals i de causes (econòmiques, bèl·liques, climàtiques).

• Migrant / Migració: Moviment espacial de població que implica el trasllat de la residència habitual d'una persona des d'un lloc d'origen a un lloc de destí, travessant una frontera político-administrativa definida.

• Dimensions de les migracions: Es refereix al volum d'efectius que es mouen (intensitat, fluxos), la direcció del desplaçament (origen-destí)

Característiques del turisme espanyol

1 L’oferta turística

L'oferta turística és el conjunt de serveis que es posen a disposició dels turistes. Inclou allotjaments, restaurants, activitats d’oci i agències de viatges.

L’oferta turística espanyola és molt àmplia i es concentra sobretot al litoral mediterrani, les Illes Balears i les Canàries. Predominen els hotels, però també hi ha apartaments turístics, càmpings i cases rurals.

L’oferta complementària inclou cafeteries, restaurants, camps de golf, parcs recreatius i instal·lacions esportives.

2 La demanda turística

És la clientela que utilitza els serveis turístics.

Turisme estranger

Ve principalment d’Europa (França, Alemanya i el Regne Unit). Busquen sobretot sol i platja...

Anàlisi del climograma de Santander

1. Descriviu la informació representada en el gràfic. [1 punt]

El gràfic és un climograma de Santander (66 m), ciutat situada al nord de la Península Ibèrica, a la façana cantàbrica. Un climograma és un tipus de gràfic que combina dues variables climàtiques al llarg dels dotze mesos de l’any: d’una banda, les precipitacions mensuals, representades amb barres verticals i mesurades en mil·límetres (mm), i de l’altra, la temperatura mitjana mensual, representada amb una línia contínua i mesurada en graus Celsius (°C).

En aquest cas, el climograma indica que la precipitació total anual és d’uns 1.198 mm, una xifra molt elevada que posa de manifest la gran humitat del clima. Les pluges...

Tipus de planificació urbana

Plànol irregular

Propi de les ciutats preindustrials (romanes, medievals). Es caracteritza per haver nascut sense planificació urbanística, amb carrers estrets, tortuosos, sense ordre i foscos. Presenten dificultats d'accés per a vehicles, serveis moderns i infraestructures.

Plànol ortogonal (en quadrícula)

Resultat d'una planificació urbana, especialment des del segle XIX amb la Revolució Industrial. Destaca per carrers rectes i perpendiculars, illes regulars i amplada uniforme. Facilita la mobilitat, el transport i la distribució de serveis. Inclou els Eixamples, que permeten un creixement ordenat fora del nucli antic.

Plànol radiocèntric

Distribució radial que organitza la ciutat al voltant d'un nucli...

1. Característiques i classificació dels serveis: Procés de terciarització de l'Estat espanyol

Aquest procés no va ser lineal, sinó que va seguir unes etapes clau:

• Inici (anys 60): L'inici del turisme de masses i l'èxode rural van començar a inflar el sector.
• Consolidació (anys 70 i 80): Amb la crisi industrial de 1973, molts treballadors de les fàbriques van passar als serveis. A més, amb l'arribada de la democràcia, es va produir una gran expansió de l'Estat del Benestar (sanitat i educació públiques) i, al 1986, l'entrada a la CEE.
• Actualitat: Avui dia, el sector terciari representa aproximadament el 75% del PIB i de l'ocupació a Espanya.

1.1. Les característiques del sector serveis

• Són activitats intangibles i immaterials.
• Són

El desenvolupament de la industrialització fins al 1900: La industrialització espanyola s’inicia cap al 1830 gràcies a iniciatives d’alguns empresaris, a les inversions estrangeres en el ferrocarril i la mineria, i als capitals repatriats de Cuba i Filipines. Es basa en lleis proteccionistes que asseguren el mercat interior i limiten la competència exterior. La indústria utilitza inicialment l’energia hidràulica i després la màquina de vapor. Es localitza al nord i nord-est: siderúrgia al País Basc (basada en el ferro) i Astúries (carbó), i indústria tèxtil del cotó a Barcelona i de la llana a Sabadell, Terrassa i Béjar. La indústria espanyola fins al 1939: Durant el primer terç del Segle XX, la industrialització s’accelera...

Les funcions urbanes

Les ciutats actuals són plurifuncionals (tenen moltes funcions alhora), però cada barri sol tenir-ne una de predominant:

• Funció residencial: és la funció que ocupa més espai a la ciutat (entre un 60% i un 70%). No és igual a tot arreu: al centre històric, trobem edificis antics que sovint viuen un procés de gentrificació (es rehabiliten i es tornen tan cars que els veïns de tota la vida han de marxar i són substituïts per persones amb més recursos o turistes). A la perifèria, hi ha des de barris obrers d'alta densitat (blocs de pisos) fins a zones residencials de luxe amb cases unifamiliars.
• Funció comercial: les ciutats són llocs d'intercanvi. Tradicionalment, el comerç es concentrava al centre (l'anomenat

1. Espais urbans

La ciutat és un lloc amb molta població concentrada, nombrosos edificis i un predomini de les activitats del sector serveis. També és un centre econòmic, polític i cultural que organitza el territori que l’envolta (hinterland). Les ciutats formen part d’un sistema urbà jeràrquic amb diferents nivells d’importància.

2. Funcions urbanes

Les ciutats desenvolupen diverses funcions. La principal és l’econòmica, amb activitats industrials i, sobretot, de serveis. També tenen funcions:

• Polítiques: administració.
• Culturals: educació i oci.
• Residencials: habitatge.
• Turístiques.

Aquestes funcions poden provocar diferències entre barris.

3. Estructura urbana

La ciutat s’organitza en diferents zones segons la seva evolució:...

1. Espais urbans

La ciutat és un espai amb alta densitat de població, concentració d’edificis i predomini del sector terciari. A més, és un centre econòmic, polític i cultural que organitza el territori del seu voltant (hinterland). Les ciutats s’organitzen en un sistema urbà jeràrquic amb diferents nivells d’importància.

2. Funcions urbanes

Les ciutats tenen diverses funcions. La més important és l’econòmica, amb activitats industrials i, sobretot, de serveis. També tenen funció política (administració), cultural (educació i oci), residencial (habitatge) i turística. Aquestes funcions poden generar desigualtats entre barris.

3. Estructura urbana

La ciutat es divideix en diferents parts segons la seva evolució:

• Centre

Relleu i geografia física

• Altiplà: Superfície extensa i relativament plana situada a una certa altitud sobre el nivell del mar.
• Depressió: Zona del relleu situada a una altitud inferior a les terres que l’envolten.
• Serralada: Conjunt de muntanyes alineades que formen una unitat geogràfica.
• Massís: Conjunt muntanyós antic i erosionat amb formes arrodonides.
• Conca sedimentària: Zona on s’acumulen sediments procedents de l’erosió.
• Plana litoral: Zona plana situada prop de la costa formada per sediments.
• Delta: Acumulació de sediments a la desembocadura d’un riu.
• Estuari: Desembocadura ampla d’un riu influïda per les marees.
• Península: Extensió de terra envoltada d’aigua per gairebé tots els costats.
• Istme: Franja estreta de terra