Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geografia

Com viure molts anys i quins factors ho afavoreixen

Viure molts anys és la capacitat que té una persona d’arribar a una edat molt avançada. Actualment, l’esperança de vida és més alta que fa unes dècades gràcies als avenços en la medicina, a una alimentació més equilibrada i a unes millors condicions de vida. Per aquest motiu, cada vegada hi ha més persones que arriben als noranta o fins i tot als cent anys.

Factors clau per a la longevitat

Hi ha diversos factors que influeixen en el fet de viure molts anys. Un dels més importants és portar un estil de vida saludable:

• Seguir una dieta equilibrada.
• Dormir les hores necessàries.
• Fer exercici físic de manera regular.
• Evitar hàbits perjudicials com fumar o el consum excessiu d'alcohol.

Funcions urbanes

• Funció administrativa i de serveis: Presten tota mena de serveis (sanitaris, financers, culturals). Se situen a les zones més cèntriques de les ciutats (ex: CBD).
• Funció comercial: Pròpia de les zones urbanes; tenen antics mercats i activitats de compra i venda.
• Funció residencial: Permet que la gent hi pugui viure. Es desenvolupa en zones urbanes i arquitectures perifèriques. Es divideix en dues zones: zones suburbials (per viure) i àrees suburbanes (viure, treballar i serveis), ben comunicades.
• Funció industrial.

Regions urbanes

Inclouen l'àrea metropolitana, la conurbació, la regió metropolitana i la megalòpolis.

Xarxa urbana catalana

Catalunya és un territori irregular, amb poblacions altes a la costa central i densitats...

La COP 10: Biodiversitat a Nagoya (2010)

La COP 10 es va celebrar l’any 2010 a Nagoya, al Japó. En aquesta conferència sobre la biodiversitat hi van participar els països membres del Conveni sobre la Diversitat Biològica. Els objectius principals van ser:

• El manteniment de la diversitat genètica.
• La reducció dels perills que amenacen la biodiversitat.
• La lluita contra el perill d’extincions.

L'acord més destacat va ser el desenvolupament del Pla d’Aichi, amb cinc estratègies principals, tot i que els resultats finals van ser considerats insatisfactoris.

La COP 13: El Pla d’Acció de Bali (2007)

La COP 13 es va celebrar l’any 2007 a Bali, Indonèsia. Els objectius marcats van ser:

• Establir les bases per a la reducció de les emissions

La Unió Econòmica i Monetària Europea

• 1951: Creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) amb sis països fundadors.
• 1957: Tractat de Roma: creació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM).
• 1992: Tractat de Maastricht: establiment de la Unió Europea i criteris per a la moneda única.
• 1999-2002: Introducció de l'euro com a moneda única, actualment utilitzada per 20 països.

Integració i institucions comunes

• BCE: Gestiona la política monetària.
• Comissió Europea: Coordina polítiques econòmiques i aplica la legislació.
• Consell Europeu: Pren decisions sobre coordinació econòmica.
• Eurogrup: Reuneix ministres d’economia de la zona euro i coordina les polítiques econòmiques

Procés d'Urbanització i Causes

L’urbanització és un procés pel qual cada cop més població es trasllada a viure a les ciutats. Això es deu a dos grans motius:

Crisi del Món Rural

• El treball agrícola ha perdut importància.
• Moltes feines han desaparegut a causa de la mecanització del camp.
• Això ha provocat l’èxode rural, és a dir, la migració de la població del camp cap a la ciutat.

Oportunitats a les Ciutats

Les ciutats ofereixen més oportunitats:

• Hi ha treball en sectors com la indústria, la construcció o els serveis (comercis, oficines, transport, etc.).
• S’ofereixen millors condicions de vida, amb serveis com escoles, hospitals, cultura i oci.

Aquest procés ha fet que les ciutats creixin molt en població i superfície, i que...

Indústria a Catalunya: Evolució des del segle XIX fins ara

Fins a finals del segle XIX, la indústria tèxtil catalana es va començar a localitzar al litoral barceloní per la facilitat d'importació de carbó. No obstant això, també es va estendre en forma de colònies industrials que aprofitaven les forces de l'aigua dels rius Llobregat, Ter i Anoia. Aquesta primera industrialització es va produir amb baixos nivells de tecnologia, mecanització i mà d'obra poc qualificada.

Amb la crisi del tèxtil de 1960 es va produir una diversificació industrial, amb l'aparició de noves indústries (química, metal·lúrgica, mecànica, etc.). El 1970, la indústria era el sector principal de l'economia catalana amb el 45% del PIB. Però la crisi

Sector Industrial Català: Característiques Generals

Catalunya compta amb un volum de negoci que representa gairebé un terç de tot l'Estat espanyol (29%), seguida de Madrid, País Basc, Andalusia i País Valencià. És la comunitat autònoma amb més ocupació en el sector secundari, situant-se actualment entre el 17% i el 19% de la població activa. No obstant això, Catalunya ha perdut pes industrial, ja que durant els anys 90 el percentatge de treballadors en aquest sector era del 37%, a causa de la deslocalització.

Tendències Actuals de la Indústria Catalana

En els darrers anys, la indústria catalana s’ha consolidat com un mercat global, ja que les vendes han pujat. S’ha produït una deslocalització selectiva d’algunes indústries,...

Definició del sector agrari

El sector primari inclou activitats d’explotació directa dels recursos naturals: l'agricultura, la ramaderia i la silvicultura.

L’espai agrari i els seus factors

• Factors que el condicionen:
  • Altitud: Zones baixes per a l'agricultura; zones muntanyoses per a la ramaderia.
  • Relleu: Les planes faciliten el conreu, mentre que les zones accidentades presenten dificultats.
  • Clima: La temperatura, la pluja i les hores de sol influeixen en els cultius.
  • Sòl: La fertilitat del terreny afecta directament la productivitat agrària.
  • Aigua: Recurs imprescindible per al desenvolupament dels cultius i la ramaderia.
• Elements de l’espai agrari:
  • Ús del sòl: Conreus, pastures, boscos, entre d'altres.
  • Divisió de l’espai agrari: Organització

Unitats de Relleu

El relleu de la península Ibèrica i Catalunya presenta una gran diversitat, amb formacions muntanyoses, depressions i planes.

Pirineus

• Pirineu Axial: Format per esquist i granit, amb cims que superen els 3.000 m i paisatges alpins característics.
• Prepirineu: Compost per calcàries, conglomerats i gresos, amb cims de més de 2.000 m i un paisatge mediterrani. Presenta dues alineacions muntanyoses:
  • Serres interiors: Sant Gervàs, Boumort, Cadí, entre d'altres.
  • Serres exteriors: Montsec i altres formacions.

Sistema Mediterrani

Aquest sistema està format per diverses unitats:

• Serralada Prelitoral: Amb cims que superen els 1.000 m.
• Serralada Litoral: Amb cims que oscil·len entre els 500 i 1.000 m.
• Depressió Prelitoral.
• Plana Litoral.

Evolució del Consum d'Energia Primària a Catalunya (1900-2019)

1. Anàlisi del Consum Energètic i Fonts Principals

a) Tendències i Fonts d'Energia Més Utilitzades

En els últims 29 anys, el consum d'energia a Catalunya ha augmentat un 50%. Des de l'any 2007, el consum va disminuir a causa de la crisi econòmica, però des del 2014 es recupera progressivament. Entre les fonts d'energia, el petroli és la més utilitzada, amb un consum constant que oscil·la entre 10.000 i 12.500 ktep.

L'energia nuclear és la segona més consumida i el seu ús ha estat estable. El gas natural ha experimentat un augment significatiu, passant de tenir poca utilitat a ser una font important, especialment en la generació d'electricitat i en els sectors domèstic...