Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geografia

Indústria i Construcció: Evolució Històrica

1. Procés d'industrialització a Espanya

• 1830: Desenvolupament impulsat pel ferrocarril, la mineria i les inversions estrangeres.
• Les lleis proteccionistes van assegurar el mercat interior.
• Sectors clau: Explotació i comerç del ferro de Biscaia i carbó a Astúries, siderúrgia, indústria mecànica i tèxtil.
• 1a Guerra Mundial: Bonança per a la indústria tèxtil i siderúrgica.
• Guerra Civil: Retrocés econòmic i destrucció dels mitjans de producció.
• 2a Guerra Mundial: Política d'autarquia i reducció d'intercanvis exteriors. Creació de l'Institut Nacional d'Indústria (INI) per fomentar el desenvolupament industrial.

Espanya: País industrial (1959-1975)

• Pla d'Estabilització: Fi de l'autarquia

Paisatge i Biodiversitat

Paisatge natural: Paisatge sense intervenció humana, encara que actualment no n’hi ha estrictament naturals.

Biodiversitat a Espanya

Espanya és la zona amb més biodiversitat després de les selves tropicals, a causa de:

• Situació: Rep influències tropicals, atlàntiques i mediterrànies.
• Efecte refugi: Durant la glaciació, moltes espècies animals i vegetals d’Europa migren cap a la península i desenvolupen subespècies.
• Sistemes muntanyosos: Diverses altituds que donen lloc a diversos paisatges.

Acció Antròpica

Acció antròpica: Intervenció humana en paisatges naturals. Substitució de boscos per camps de conreu (45% d’Espanya), pèrdua de superfície vegetal per expansió d’àrees urbanes.

Definició i Gestió

1. Biodiversitat, Acció Antròpica i el Paisatge

Biodiversitat al Territori Espanyol

• Situació geogràfica: La posició de la península afavoreix la coexistència de dominis vegetals atlàntics i mediterranis.
• Efecte refugi: Durant el període glacial, va ser un refugi per a espècies africanes, que van desenvolupar característiques pròpies.
• Sistemes muntanyosos: Presència de sistemes muntanyosos que contribueixen a la diversitat.

Acció Antròpica i el seu Impacte

• La biodiversitat ha estat significativament afectada per l'acció humana.
• Transformació del paisatge natural: substitució de boscos per camps de conreu.
• Pèrdua de superfície de vegetació a causa de l'expansió d'àrees urbanes, construcció d'infraestructures i equipaments.

El Paisatge:

Glossari de conceptes de geografia urbana

Àrea metropolitana

Àrea metropolitana: Unitat econòmica integrada per un nucli urbà més gran que s'ha convertit en la ciutat central protagonista i els nuclis satèl·lits. Exemple: Àrea Metropolitana de Madrid.

Conurbació

Conurbació: Aglomeració urbana contínua formada a partir del creixement paral·lel de dues o més ciutats fins a unir-se. Exemple: zona costanera de Màlaga.

Centre històric

Centre històric: Part primitiva de la ciutat que, al llarg de la història, ha estat densament poblada. Exemple: casc antic de Palma.

Eixample

Eixample: Projecte urbanístic que neix a mitjan del s. XIX i que planifica l'espai a edificar en forma de malles i illetes de cases quadrades per ampliar l'espai urbà....

Distribució de la població a Catalunya

La densitat de població a Catalunya es distribueix de la següent manera:

• Més de 800 h/km²: Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat i Vallès Occidental.
• 400 a 800 h/km²: Vallès Oriental, Garraf i Tarragonès.
• 200 a 400 h/km²: Baix Penedès, Baix Camp i Gironès.
• 100 a 200 h/km²: Pla de l’Estany, Baix Empordà, Selva, Osona, Moianès, Bages, Anoia, Alt Penedès, Segrià i Pla d’Urgell.
• 50 a 100 h/km²: Montsià, Baix Ebre, Alt Camp i Urgell.
• Menys de 50 h/km²: Vall d’Aran, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Ripollès, Berguedà, Solsonès, Noguera, Segarra, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta.

Les comarques menys poblades es concentren al centre...

L'Economia: De la Prosperitat a la Crisi (1920-1930)

Els Feliços Anys Vint (1924-1929)

L'economia del període 1924-1929, coneguda com els Feliços Anys Vint, va afectar els Estats Units, que després de la Primera Guerra Mundial es van convertir en la primera potència econòmica mundial.

Desenvolupament de la Indústria

Un nou sistema de producció en cadena va permetre fabricar en massa automòbils, electrodomèstics i altres béns.

L'Increment del Consum

Es va deure a la publicitat i a les facilitats de compravenda a terminis i a crèdits bancaris.

Inversions en Borsa

Es van convertir en una forma ràpida d'aconseguir diners. Molts van invertir els seus diners en la compra d'accions, i en van fer pujar el preu sense parar.

La prosperitat d'aquest...

Efectes de l'activitat agrària en el medi ambient

La necessitat d'augmentar la producció al màxim, sense tenir en compte el medi, comporta un seguit de desequilibris ecològics i ambientals:

• Desforestació: amb la finalitat de dedicar zones forestals a usos agrícoles.
• Erosió: com a resultat de pràctiques agrícoles intensives.
• Excés de consum de recursos hídrics: per a l'agricultura de regadiu i la sobreexplotació d'aqüífers (agricultura del plàstic).
• Alteracions de l'equilibri ambiental: com a resultat de la implantació de conreus transgènics.

Canvis en el sector primari i industrialització

Impacte de la industrialització agropecuària

D'acord amb l'esquema de transformació del sector, s'observen els següents canvis:

• Disminució de

Centres subcomarcals

Són poblacions que, sense ser centres comarcals, exerceixen una certa centralitat respecte a les poblacions que les envolten:

• Roses
• Bellver de Cerdanya

Xarxa urbana espanyola

Es divideix en 6 subsistemes urbans:

• Mediterrani: El més important. És la principal connexió del sistema urbà espanyol amb l'europeu.
• Central: Integrat per l'àrea metropolitana de Madrid.
• Meridional: Presenta dos eixos: el de la vall del Guadalquivir i l'eix litoral.
• Cantàbric: Integra les ciutats de la cornisa cantàbrica.
• Atlàntic: Situat a Galícia, connecta amb el sistema urbà portuguès.
• Canari: L'arxipèlag canari forma un sistema urbà propi.

El Quart Món

Es refereix a les bosses de pobresa situades al bell mig de la riquesa urbana. Solen trobar-...

L'estructura de la ciutat medieval

Al centre de la ciutat hi havia una plaça, i al voltant d'aquesta s'alçaven els grans edificis: l'ajuntament, el mercat, la llotja i la catedral. Els nobles, i a vegades els monarques, es feien construir palaus luxosos als centres urbans.

La majoria de l'espai l'ocupaven els habitatges amb patis i horts, però també hi havia hospitals, escoles, hostals i una gran quantitat d'edificis religiosos. Les cases s'agrupaven per barris, que reunien la població segons la procedència, la religió o l'activitat artesanal. Els carrers eren estrets, bruts i no tenien ni voreres ni clavegueram.

Fora de la ciutat van anar creixent els ravals, barris de gent humil quan no quedava espai dins dels murs; també hi havia monestirs...

La població rural i la població agrària

Actualment, la població agrària disminueix d’una manera progressiva a causa de la mecanització de les feines agrícoles. Però, des de fa unes dècades, alguns habitants de les ciutats van començar a traslladar-se a municipis rurals per buscar una millor qualitat de vida i per la millora de les comunicacions que faciliten els desplaçaments. Aquest èxode urbà ha fet augmentar la població que viu al camp.

• Població rural: aquella que viu en una zona rural per treballar en el sector secundari o terciari.
• Població agrària: la que treballa al sector primari.

Motius de la dispersió urbana a les zones rurals

La possibilitat de disposar d’habitatges amb més espai i més barats, la facilitat de desplaçament...