Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Secundària

Efectes Socials

• Demogràfics:

  • Augment de l'esperança de vida.
  • Disminució de les taxes de fecunditat.
  • Envelliment de la població compensat per fluxos migratoris.
  • Transformació de les estructures de la població i piràmides d'edat.

• Econòmics:

  • Internacionalització de les relacions econòmiques.
  • Model de producció flexible.
  • Canvis en el mercat laboral.
  • Efectes de les TIC en diversos sectors.
  • Coneixement com a motor econòmic.

• Socials:

  • Augment de la distància econòmica entre països i desigualtats internes.
  • Dualització social: majoria integrada vs. minoria exclosa.
  • Vulnerabilitat en sectors amplis del mercat laboral.
  • Ocupació temporal i falta de protecció social.
  • Exclusió social multifactorial i acumulativa.
  • Factors de vulnerabilitat: salut, feina,

UE: Primari

UE dedica gran part del pressupost comunitari. Línies d'actuació en Política Agrària Comuna i Política Pesquera Comuna. Objectius: augmentar productivitat, assegurar nivell de vida equitatiu de la població, estabilitzar els mercats, garantir aprovisionament d'aliments i assegurar preus raonables als consumidors. Instruments: Fons Europeu de la Pesca; sèrie d'actuacions per millorar el sector pesquer, modernització de la flota, desballestament d'embarcacions antigues, etc. Altra eina: Organització Comuna del Mercat, harmonitza el mercat de productes agraris europeus.

Secundari

Sector industrial representa un 20,2% del valor afegit. Actuacions per potenciar recerca i desenvolupament (R+D), protegir propietat intel·lectual,...

El Sector Primari

El sector primari agrupa totes les activitats humanes que permeten obtenir recursos de la natura. Comprèn l'agricultura, la ramaderia, la pesca i l'explotació forestal (no la mineria). Actualment ocupa un 5% de la població activa.

L'Agricultura

S'ha produït un pas d'una agricultura tradicional a una agricultura de mercat.

L'agricultura tradicional era una agricultura d'autoconsum. Les noves tècniques agrícoles i els nous conreus van provocar excedents, que van permetre alimentar l'augment demogràfic, invertir en agricultura i l'èxode rural. Al mateix temps, es va produir el desenvolupament de la indústria, el creixement de les ciutats i l'augment de la demanda d'aliments, que va provocar que:

• Els pagesos abandonessin l'

Evolució: La Ciutat Postindustrial

Predomini del sector terciari, les noves tecnologies i la necessitat de cooperar o competir amb les altres ciutats.

L’elevat preu del sòl, sumat a les facilitats de transport i comunicacions, impulsa l’emplaçament perifèric de les activitats industrials (polígons industrials) o la seva deslocalització cap a països amb mà d’obra més barata.

El teixit urbà s’estén i es densifica (immigració estrangera), i creixen les àrees metropolitanes i les conurbacions.

Apareixen les ciutats globals, que exerceixen la seva influència a nivell planetari i s’articulen en xarxes per defensar interessos comuns.

Es generalitzen els mitjans de transport més ràpids, l’especialització funcional (ciutats dormitori,...

Models de Ciutat del Segle XX

La Ciutat Jardí

L'urbanista anglès E. Howard, davant la problemàtica de les ciutats industrials, va idear la ciutat jardí, que consistia en:

• Entramat de carrers irregulars.
• Habitatges familiars amb pati i jardí.
• Autosuficient amb producció, serveis i equipament.
• Sentiment de comunitat i contacte amb la natura, amb un màxim de 30.000 habitants.

Resultats:

1. Urbanitzacions per a segones residències amb molt espai, però amb manca d'activitats econòmiques i serveis bàsics.
2. Aparició d'un contínuum urbà de baixa densitat que arriba a unir diferents ciutats i obliga a llargs desplaçaments amb cotxe (treball, compra, oci, etc.) (suburbia dels EUA).
3. Barris d'habitatges adossats (Espanya).

La Ciutat Funcionalista o Racionalista

Le

Serveis Socials a Espanya: Un Anàlisi Complet

Educació a Espanya

Causes de la Disminució de la Despesa

La situació de greu crisi econòmica en la qual es troba l'Estat espanyol ha comportat l'aplicació d'una sèrie de mesures econòmiques denominades d'austeritat, que tenen com a finalitat principal la reducció del dèficit públic. Una d'elles és la disminució de la despesa pública, que afecta tots els serveis socials bàsics, entre ells l'educació.

Conseqüències i Comparativa Europea

• Les conseqüències són un descens en la qualitat del servei derivades del descens en la inversió, que es concreten en diferents mesures com l'augment d'alumnes per classe, la disminució del nombre de professors, el descens de la inversió en equipaments,

Turisme

Turista: És aquell que es desplaça per un període de més de 24 hores, fora de casa.

Turisme era minoritari. A finals segle XI i meitat segle XX es va iniciar el turisme de masses: revolució dels transports Augment del nivell de vida Millores socials

5 grans potencials

5 grans potencials: Els països rics concentren la majoria dels fluxos turístics. Destacaven EUA, Espanya, França, Itàlia i Xina. Últimament augmentant els fluxos dels països del Sud, com Àsia.

Classificació del turisme

Lloc d’origen: T. Interior: Aquell procedent del mateix país T. Exterior: Aquell procedent d’un altre país. -Tipus d’activitat: Cultural / de Salut / de Sol i Platja / Ecològic / Religiós / de Neu / Rural / de Negocis / Esportiu / Urbà

L’època

Construcció de la UE

La Unió Europea va néixer per acabar amb els freqüents conflictes entre veïns que havien culminat en la Segona Guerra Mundial.

Els primers passos s'iniciaren amb l'arribada de l'ajuda nord-americana (Pla Marshall) als països de l'Europa occidental per a:

• Recolzar els governs democràtics dels països aliats evitant el perill d'una revolució social que els situés sota la influència de la Unió Soviètica.
• La reconstrucció econòmica del continent.

Amb els tractats de París (1951) i Roma (1957) es posaren les bases de la integració econòmica europea:

• Amb el Tractat de París es va crear la CECA, un mercat comú del carbó i de l'acer integrat pel Benelux, França, Alemanya i Itàlia.
• En el Tractat de Roma, els estats