Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Altres cursos

Els Orogens: Alineacions Muntanyoses

Els orogens són alineacions muntanyoses. El seu origen està lligat a les zones de subducció i als moviments de les plaques tectòniques.

Tipus d'Orogens

• Orogen d'Arc d'Illes

  Placa cavalcant formada per litosfera oceànica. Els orogens que es formen a la vora originen arcs d'illes, que són zones volcàniques i de sismicitat intensa.

• Orogen Tèrmic

  Placa cavalcant formada per litosfera continental. A la zona de subducció es forma una fossa oceànica, i els sediments es comprimeixen formant un prisma d'acreció.

• Orogen de Col·lisió

  Es produeix quan dues plaques continentals topen i cap de les dues es pot subduir.

• Orogen d'Intraplaca

  Quan col·lideixen dos continents, la compressió es transmet cap a l'interior

L'Erosió i el Modelatge

L’erosió és el desgast del relleu per part de determinats agents erosius, que poden ser:

• Climàtics o atmosfèrics: aigua, gel i vent.
• Biològics: animals, plantes i l’ésser humà.

Les formes derivades de l’activitat dels agents erosius constitueixen el modelatge.

Orogènesi i Formes del Relleu

L'Orogènesi

L’orogènesi és el procés de la formació de les muntanyes. Les dues orogènesis més destacades han estat:

• Orogènesi Herciana: Es va produir durant l’Era Primària.
• Orogènesi Alpina: Es va produir durant l’Era Terciària.

Altiplà

Zona plana i elevada resultant de l’arrasament d’una serralada de l’Era Primària per l’erosió.

Massís Antic

Muntanya baixa i de cim aplanat resultant de l’alçament...

L'Interior de l'Escorça Terrestre

Condicions Físiques a l'Escorça

• Pressió: A causa del pes de les roques, augmenta ràpidament amb la profunditat. A 12 km supera les 3000 atmosferes.
• Temperatura: Augmenta amb la profunditat, aproximadament 3 ºC cada 100 m.
• Esforços de Compressió i Distensió: Produïts pels moviments del mantell, que comprimeixen i estiren els materials de l'escorça.

Canvis i Processos Geològics Interns

• Diagènesi (Litificació): Procés pel qual els sediments esdevenen roques sedimentàries.
• Metamorfisme: Conjunt de canvis que experimenten les roques sotmeses a altes pressions i temperatures sense arribar a fondre's.
• Magmatisme: És la fusió de les roques, que forma el magma. Quan el magma consolida, s'originen roques ígnies.

Tractament previ

És la fase inicial del procés, on es retiren els elements més grans que poden interferir en el tractament. Inclou:

• Pou de sòlids grollers.
• Reixes gruixudes i fines (tamisos).
• Dessorrador-desgreixador per separar sorres i greixos.
• Bombament per elevar l'aigua i facilitar el seu recorregut per gravetat.

Decantació primària

Consisteix en la separació física de la matèria en suspensió:

• Els sòlids s'acumulen al fons dels decantadors formant els fangs primaris.
• En alguns casos, es poden afegir coagulants químics per afavorir la floculació i la decantació.

Tractament biològic

Té lloc als reactors biològics, on microorganismes com bacteris i protozous consumeixen la matèria orgànica:

• Es requereix oxigen (aportat amb bufadors

1. Què succeeix amb el temps amb la majoria del plàstic que sura als oceans?

Amb el temps, el plàstic no desapareix realment, sinó que es fragmenta en trossos cada cop més petits a causa del sol, les onades i altres factors. Acaba convertint-se en microplàstics o s’enfonsa.

2. Què són els microplàstics i per què són difícils de detectar?

Són fragments de plàstic molt petits (menys de 5 mm). Són difícils de detectar perquè sovint són invisibles a simple vista i es dispersen per tota l’aigua.

3. Quines conseqüències té la contaminació per plàstics en la vida marina?

Provoca la mort d’animals marins per ingestió o atrapament, contamina ecosistemes i altera l’equilibri natural dels oceans.

4. Com afecten els microplàstics

Aplicacions i Funcionalitat de l'Estabilitzant

A continuació es detallen les aplicacions principals, la concentració d'ús recomanada (% p/p) i la funcionalitat específica del producte:

• Vinagretes

  Concentració: 0.1-0.5

  Funcionalitat: Estabilitzant d’emulsions, agent suspensor i dispersant.

• Mescles Seques

  Concentració: 0.005-0.2

  Funcionalitat: Afavoreix la dispersió en aigua calenta o freda.

• Begudes (Fruita i Llet en Pols Sense Greix)

  Concentració: 0.05-0.2

  Funcionalitat: Espessant; estabilitat tèrmica i viscositat uniforme.

• Productes Làctics

  Concentració: 0.05-0.2

  Funcionalitat: Estabilitzant.

• Productes Fornejats

  Concentració: 0.1-0.4

  Funcionalitat: Estabilitzant; facilita l’augment de volum.

• Aliments Congelats

  Concentració: 0.05-0.2

  Funcionalitat:

Recursos geològics naturals

Classificació segons la seva utilitat

• Energètics: carbó, petroli i gas natural.
• No energètics: roques i minerals industrials.

Classificació segons el seu origen

• Biòtics: provenen d'éssers vius (carbó, petroli i gas).
• Abiòtics inorgànics: com ara els metalls pesants.

Classificació segons la seva renovació

• Renovables: es generen ràpidament.
• No renovables: es formen molt lentament.

Recursos minerals

Els recursos naturals minerals són no renovables i s'extreuen de jaciments.

Formes d'extracció

• Subterrània: mitjançant mines amb pous o galeries.
• Superficial: a través de pedreres o graveres.

Roques industrials

S'utilitzen principalment en la construcció i la indústria. L'extracció subterrània d'aquestes roques sol...

Combustió perfecta i contaminants atmosfèrics

En una combustió perfecta, l’hidrogen i el carboni del combustible reaccionen amb l’oxigen segons la fórmula: C_xH_y + kO₂ → xCO₂ + (y/2)H₂O.

Principals contaminants atmosfèrics

Els principals contaminants atmosfèrics són: SO₂, SO₃, NO_x, CO, CO₂, O₃, PST, HCT, H₂S i compostos halogenats (clor i fluor).

Efectes de la contaminació atmosfèrica

• Smog fotoquímic: Es produeix quan reaccionen òxids de nitrogen i hidrocarburs en condicions de forta radiació solar, formant-se ozó i nitrats de peroxiacil (PAN).
• Pluja àcida.
• Efecte hivernacle.
• Forat de la capa d’ozó.

L’ICQA: Índex de Qualitat de l'Aire

L’ICQA és una xifra única i sense unitats que pondera l’aportació dels 6 principals contaminants...

Estratigrafia: Principis Fonamentals

L'estratigrafia és la branca de la geologia que estudia la disposició i les característiques dels estrats de roca, així com la seva relació temporal i espacial. Es basa en una sèrie de principis fonamentals que permeten reconstruir la història geològica de la Terra.

Principi de superposició dels estrats

Quan un conjunt d'estrats formen una sèrie estratigràfica, els més antics es localitzen en la part inferior i els més moderns en la superior. Aquest principi és clau per determinar l'ordre cronològic relatiu de les capes de roca.

Principi d'horitzontalitat inicial dels estrats

Els estrats de les roques sedimentàries es formen sempre en una posició horitzontal. Posteriorment, poden ser plegats...

Evolució Geològica de la Península Ibèrica

Arcaic o Precambrià (4.000-600 milions d’anys)

Sorgeix l’orogènia Herciniana al final de l’era, formant serralades que recorrien Europa d’Oest a Est. Sorgí del mar una banda arquejada que cobria Galícia i punts aïllats del Sistema Central i Montes de Toledo.

Era Primària o Paleozoic (600-225 milions d’anys)

L’orogènesi herciniana donà lloc a muntanyes amb predomini del granit, la pissarra i la quarsita. A l’oest va sorgir el Massís Hespèric, arrasat durant la mateixa era primària, originant un altiplà basculat cap al Mediterrani. Al nord-oest va aparèixer el massís d'Aquitània, el Massís de l'Ebre i el Massís Catalano-Balear. Al sud, el Massís Bètic.

Conseqüències...