Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Altres cursos

Potabilització

1. Captació i bombament

L'aigua es capta dels rius o aqüífers mitjançant pous, i una estació de bombament l'envia a les cambres de barreja i repartiment.

2. Cambres de barreja i repartiment

S'afegeixen substàncies floculants (perquè sedimentin) i reactives, i s'agita amb unes turbines per homogeneïtzar-la.

3. Decantadors

Els flocs cauen i es dipositen al fons del decantador. L'aigua neta queda a la part superior i, des d'allà, a través d'un canal, va cap als filtres.

4. Filtració de carbó i sorra

Els filtres retenen les partícules sòlides menors. Després, l'aigua s'analitza i es desinfecta amb ozó i clor.

5. Dipòsit de sortida i estació de bombament

L'aigua s'emmagatzema en dipòsits. A la sortida es corregeix el clor...

Definició d'Oxigenoteràpia

És el conjunt de tècniques que permeten administrar oxigen a una persona com a tractament, per a compensar el dèficit en l'oxigenació de les seves cèl·lules. S'eleva la concentració d'O2 en sang fins a nivells normals, però sense arribar a l'excés.

Composició de l'Aire

L'aire està compost per un 21% d'O2 i un 79% d'altres gasos.

FiO2

És la concentració calculable d'oxigen en l'aire inspirat. La FiO2 disminueix amb l'alçada; a més alçada, menor concentració d'oxigen.

Flux

Fa referència al cabal. Volum d'oxigen que circula pel sistema d'oxigenació que escollim en un determinat temps.

Indicacions de l'Oxigenoteràpia

Està indicada com a tractament de la insuficiència respiratòria aguda (IRA) o crònica....

Expansió del Fons Oceànic

En les dorsals oceàniques es crea nova litosfera oceànica, la qual cosa produeix l'expansió de l'oceà i el desplaçament dels continents. Aquest fet, conegut com a expansió del fons oceànic, és observable en la simetria d'edats de les roques que es produeix a partir de les dorsals.

Subducció de Plaques Tectòniques

Si en les dorsals es genera nova litosfera oceànica, hi ha d'haver altres àrees en les quals es compense aquest procés, destruint-la. Si no fos així, aquesta litosfera aniria augmentant les seves dimensions indefinidament. Aquestes àrees de destrucció de la litosfera oceànica són les zones de subducció, que solen localitzar-se al costat de les fosses marines més profundes. En les fosses...

Masses d'aire i fronts

Dins el marc de la CGA, trobem sistemes meteorològics mòbils i en contínua evolució, efímers, als quals s'associen importants pertorbacions atmosfèriques, responsables dels canvis diaris de temps. La variació d'aquests sistemes meteorològics són els responsables dels estats de l'atmosfera. La seva evolució i canvis s'expliquen en termes de masses d'aire i fronts.

Masses d'aire

Són enormes porcions d'aire gairebé homogènies en temperatura i humitat. Poden estendre's sobre àrees extensíssimes, de cents o milers de km. L'exemple típic és la massa siberiana d'aire fred. Les seves propietats i uniformitat depenen del lloc d'origen, trajectòria i edat (temps de residència a un lloc). Les regions on es formen...

L'Interior de la Terra: Mostres Directes

En algunes zones de la superfície terrestre, a causa de fenòmens volcànics o tectònics, apareixen roques d'origen profund, com la kimberlita i la peridotita.

Els minerals són estables en unes condicions determinades de pressió i temperatura; per exemple, a una pressió enorme, com la que hi ha a 150 km de profunditat, el carboni cristal·litza en forma de diamant, mentre que a menor pressió ho fa en forma de grafit. Així, una roca volcànica que conté diamants, com la kimberlita, ens dona pistes sobre la composició de roques més profundes que les que contenen grafit, més superficials.

L'Interior de la Terra: Pistes Caigudes del Cel

La Terra es va formar a partir de la matèria existent en una...

Siclinal: Part Còncava d'un Plec

El siclinal és la part còncava d’un plec simple. En un sistema de plecs, està comprès entre dos anticlinals. Un siclinal penjat és una forma d’inversió del relleu que es produeix quan desapareix l’estrat superior dur en l’eix dels anticlinals que el voregen i l’erosió desgasta els estrats tous inferiors fins que l’altitud del siclinal és superior a la dels anticlinals.

Mantells de Corriment i Encavalcaments

Els mantells de corriment i encavalcaments són un desplaçament horitzontal d’una gran massa de materials degut a l’acció de les forces tectòniques de l’interior de la Terra. Aquests materials al·lòctons o procedents d’un altre lloc se superposen sobre la roca autòctona. Els...

Relleu

Pàrams

Són superfícies estructurals planes i elevades formades pels estrats durs calcaris.

Costes

Són zones inclinades entre els pàrams i les campiñas.

Golfs

Són una part de l'oceà o mar, de gran extensió, tancada per puntes o caps de terra.

Dolines

Són una depressió que en la superfície pren una forma més o menys circular i cònica en profunditat que es produeix a les regions càrstiques a causa del procés de la carbonització de la calcària.

Caps

Són sortints profunds de la costa que entren mar endins.

Dunes

Són monticles d'arena típics de les costes arenoses.

Clima i Temps Atmosfèric

Gota Freda

És una pertorbació atmosfèrica extratropical no frontal que pot provocar precipitacions violentes i intenses durant unes hores o dies,...

Estructura de l'Atmosfera

Pressió i Altitud

L'atmosfera és la capa de gas que envolta la Terra. No és una capa homogènia: la pressió, la composició i la temperatura varien segons l'altura.

Com va demostrar Torricelli, l'atmosfera està formada per matèria amb pes, el qual produeix la pressió atmosfèrica. L'atmosfera té un gradient de massa: a nivell del mar, la densitat de l'aire és molt més alta que a 100 km d'altura. En un mateix volum, hi ha menys partícules a 100 km d'altura que a nivell del mar, cosa que significa menys massa i, per tant, menys pes. Així, la pressió disminueix exponencialment amb l'altura.

Temperatura i Altitud

• La temperatura no varia constantment amb l'altura.
• Hi ha zones on augmenta i zones on disminueix.
• Hi

El Clima: Definicions i Conceptes Clau

El clima és l'estat mitjà de l'atmosfera sobre un lloc. Aquest estat mitjà és ocasionat per la successió habitual de tipus de temps sobre aquest lloc al llarg de l'any. Per tant, el clima té trets més estables que l'oratge (o temps atmosfèric), que es determinen estadísticament a partir del càlcul de valors mitjans. Perquè aquests valors resultin fiables, es requereix un període d'observació d'almenys trenta anys. La ciència que estudia el clima és la climatologia.

L'Atmosfera i els seus Elements

L'estat de l'atmosfera és el resultat de la combinació d'un conjunt d'elements atmosfèrics, com la temperatura, les precipitacions, la pressió, el vent, etc.

Altitud i Relleu

• Altitud: Distància

L'Escalfament Global i els Oceans

L'augment de la temperatura té un efecte directe als oceans. Des del 1960, la temperatura mitjana dels oceans ha augmentat 0,1 °C, però a l'oceà Antàrtic ha augmentat 0,2 °C. Això, més l'augment de la temperatura de l'aire, ha provocat el desglaç de les zones àrtica i antàrtica i de les glaceres terrestres. Les prediccions sobre l'escalfament global indiquen que abans de l'any 2050 el volum de gel de les glaceres haurà disminuït més del 60%. El desglaç estimat a Grenlàndia és d'uns 240 km³ anuals. Alguns científics diuen que l'increment en la força dels huracans i dels tifons i la violència de certes tempestes també són provocats per aquestes alteracions tèrmiques.

Abast del Canvi Climàtic

Cal...