Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Batxillerat

T1: Fonaments del Medi Ambient

El medi ambient és el conjunt de factors que poden causar efectes sobre els éssers vius i les persones. Aquests factors es classifiquen en: físics, biològics, químics, socials i culturals.

• La Terra: Es considera un sistema tancat, ja que no surt matèria, però sí energia.
• Mesures preventives generals: Previsió, prevenció, planificació, ordenació del territori, incentius econòmics i legislació ambiental.

Conceptes clau:

• Risc: Situació de perill on l'home pot interaccionar amb el medi, o a l'inrevés, o mútuament.
• Recurs: Bé natural que pot tenir algun interès per a l'ésser humà.
• Impacte: Interacció de l'home amb el medi.
• Perillositat: Probabilitat que es produeixi un fenomen destructiu.

T2: Riscos Geològics

Fases

Conceptes bàsics de risc

Perillositat: probabilitat que es produeixi un fenomen destructiu.

Període de retorn: interval de temps entre que es produeix i es torna a repetir.

Exposició: persones i béns que poden ser afectats.

Vulnerabilitat: part de persones i béns afectats del total.

Danys: persones i béns afectats.

Predicció: es tracta d'anticipar on i quan es produirà el fenomen.

Previsió: a partir d'antecedents del fenomen s'elaboren models per saber les àrees de risc.

Prevenció: adoptar mesures que minimitzin les situacions de risc.

Risc sísmic

Efectes dels terratrèmols

• Al medi: despreniments de roques, fractures, allaus.
• Tsunamis: moviments de falles submarines amb epicentre submergit.
• Liquefacció: passa quan els sediments tenen molta

Terratrèmols

Mesurats mitjançant la intensitat (escala de Mercalli) i la magnitud (escala de Richter).

Precursors

• Deformacions del terreny.
• Alteracions de la conductivitat.
• Alliberament de gas radó.
• Petits sismes.

Mesures de prevenció

• Ordenació territorial.
• Normatives antisísmiques (ús de materials flexibles i resistents).
• Edificis sismoresistents (amb estructures de reforç, parets i contrapesos).
• Educació de la població.

Mesures correctores

• Estabilització del subsòl.
• Enderroc d'edificis inestables.
• Construcció de murs de contencció i sistemes de drenatge.

Vulcanisme

Riscos associats

Colades de lava, núvols ardents (que ho calcinen tot), cendres, lahars i tsunamis.

Precursors

Emissió de cendres, deformacions del terreny, etc.

Mesures de prevenció

• Ordenació

Conceptes bàsics del relleu litoral

• Albufera: Llacuna generada amb platges baixes amb arenes dipositades pels corrents marins que tanquen l'accés d'una badia (llac salat separat per un cordó de sorra).
• Badland: Terreny sedimentari sense coberta vegetal.
• Delta: Forma de relleu costaner generat per al·luvions en la desembocadura d'un riu.
• Duna: Acumulació d'arena, en els deserts o el litoral, generada per l'acció del vent.
• Ria: Intrusió del mar en una vall fluvial.

Costes atlàntiques

Costa Cantàbrica

• Formes altes i rectilínies.
• Penya-segats.
• Poques platges i planes litorals.
• Roques desgastades (soscavades).
• Ries curtes.

Costa Gallega

• Ries inundades per aigües marines.
• L'ascens del nivell del mar provoca la penetració.
• Des d'Estaca de Bares (ries

Estructura de l'Atmosfera Terrestre

Troposfera (0-10 km)

• Possibilita la vida: Conté el 80% dels gasos necessaris per a la vida (N₂, O₂, CO₂).
• El 99% de l'H₂O regula la Temperatura de l'aire.
• Responsable de la dinàmica meteorològica (pluja, vents, etc.).

Tropopausa

• Situada a 8 km sobre els pols i 18 km sobre l'equador.
• A l'estiu, l'aire càlid la fa pujar; a l'hivern, es troba més avall.
• Temperatura aproximada: -70ºC.

Estratosfera (10-50 km)

• Generalment, no hi ha núvols (excepte núvols polars en zones específiques).
• L'aire es presenta en estrats ben definits.
• Entre 15 i 35 km es troba la capa d'O3 (Ozó).

Estratopausa

Mesosfera (50-80 km)

• Densitat molt reduïda.
• Protegeix la Terra dels meteorits pel fregament amb les partícules.
• No conté H₂O. Temperatura

Gestió i Classificació de Residus

Tipus de Residus i Impacte Ambiental

Residus Industrials (RSI)

Els residus industrials (RSI) es classifiquen en:

• Inerts: No generen cap risc.
• Assimilables.
• Especials (RTP): Representen un risc per a la salut humana.
• Efluents: Provenen de la neteja de tancs.

Residus de la Construcció

Per a la gestió dels residus de la construcció, cal:

• Implantar plantes de reciclatge de runa i material d’enderroc.
• Desenvolupar tècniques de recuperació d’aquests materials.

Residus Radioactius

Són materials de rebuig que contenen radioactivitat. Es classifiquen en funció del seu grau de radioactivitat.

Residus Ramaders (Purins)

Són bàsicament excrements. Tot i que abans s'utilitzaven com a fertilitzants, actualment són una font...

Tipus de sòls

• Sòls totalment desenvolupats (zonals): Es desenvolupen en grans àrees planetàries, seguint la mateixa distribució que els climes (l'acció del clima hi és present).
• Sòls intrazonals (no depenen del clima): Les particularitats de la zona determinen la formació del sòl. Es desenvolupen sota condicions on predominen factors edafogènics passius com la roca mare, el pendent, els organismes (acció humana), sediments al·lòctons, etc.
• Sòls immadurs (azonals): Sòls que es troben en les primeres etapes de desenvolupament. Són aclimàtics; no ha passat prou temps per desenvolupar-se perquè els factors edafogènics no han tingut prou marge per formar el sòl.

Sòls de Catalunya

Sòls sobre roques carbonatades

Un dels sòls típics...

La sismicitat a Catalunya

A Catalunya es poden definir dues zones amb una probabilitat sísmica més elevada que la resta:

• Pirineus, Prepirineus i Serralades Transversals: és l'àrea on hi ha hagut els sismes històrics més importants.
• Sistema Mediterrani Català: és una zona de menor sismicitat que l'anterior.

Mesures predictores

Curt termini:

• Dilatació de materials i roques: es mesura amb un inclinòmetre (recorden la distància).
• Alteració en la conductivitat elèctrica i gravitatòria.
• Augment de la concentració de radó.
• Petits sismes.

Llarg termini:

1. Estudis estadístics: es basen en dades històriques que s'utilitzen per tenir dades estadístiques amb les quals fer estudis de freqüència de sismes en una zona de la Terra determinada. D'aquestes

Característiques del relleu peninsular

• Relleu: Conjunt de formes que presenta la superfície terrestre.
• Amplada: Determinada per l'extensió de les costes (4.000 - 5.000 km).
• Altitud: Mitjana de 600 m a causa de les serralades.
• Diversitat de relleus: Fa variar el clima.
• Depressió Central Catalana: Part oriental de la depressió de l'Ebre. S'estén entre els Pirineus i les Serralades Costaneres. Va estar ocupada per un mar que va emergir a causa de la sedimentació de materials d'origen marí i fluvial (dipositats des de les muntanyes). S'hi estenen planes argiloses i una alternança de roques toves i dures que formen altiplans.

Clima i vegetació a Espanya i Catalunya

Per entendre el clima s'ha de tenir en compte l'alçada, l'altitud i la proximitat...

1. Estrats

Un estrat és un cos de roca sedimentària que correspon a un únic episodi de sedimentació. Està limitat per una superfície inferior i una superfície superior. El gruix o potència d'un estrat pot ser des de pocs mil·límetres fins a uns quants metres, però normalment són centímetres. Els estrats s'aprimen i s'atasquen amb d'altres. La informació que contenen els estrats prové de l'observació de diversos aspectes:

• Contingut de fòssils
• Color
• Composició litològica i mineral
• Estructures sedimentàries

2. Estructures sedimentàries

Les estructures sedimentàries són un instrument important per llegir el passat dels estrats. En distingirem dos tipus: estructures de la superfície i estructures internes.

2.1. Estructures de la