Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Batxillerat

Teoria de Sistemes i Estudi del Medi Ambient: Riscos i Recursos Naturals

Geologia3,3 KB

Teoria de Sistemes i Estudi del Medi

Teoria de sistemes i estudi del medi: Un sistema està format per un conjunt d'elements relacionats entre si.

El canvi d'un element afecta a la resta del sistema. Si tenen signes iguals parlem d'una relació positiva i si tenen diferents, és una relació negativa. Quan els diagrames es poden tancar són bucles.

Bucles: Senar - realimentació negativa (les variables s'autoregulen). Parell - positiva (les variables augmenten sense control).

Sistema obert: Entra i surt matèria i energia del sistema.

Sistema tancat: No entra ni surt matèria però sí energia. (Terra sistema tancat).

Sistema Terra i els seus Components

Sistema Terra: Atmosfera (gasos terra), hidrosfera, geosfera (part sòlida terra), edafosfera (...

Continua llegint "Teoria de Sistemes i Estudi del Medi Ambient: Riscos i Recursos Naturals" »

Aigua, Sòl i Petroli: Usos i Impactes

Geologia3,94 KB

L'Aigua: Un Recurs Vital

L'aigua és l'element més abundant del nostre planeta (6%). Petits canvis en el seu volum, composició o estat físic poden produir impactes importants per als éssers vius. A més, és essencial per a l'existència dels éssers vius, ja que és clau en les reaccions químiques que hi tenen lloc.

Capacitat de Càrrega de la Terra

La capacitat de càrrega de la Terra és el nombre màxim de persones que pot suportar el planeta. S'estima que a finals de segle arribarem al màxim de persones: 10.000 milions. El consum d'aigua va augmentar molt, de 350 a 900 m3, durant el segle XX. Les causes principals són:

  • Augment del consum de carn.
  • Desenvolupament d'infraestructures que utilitzen aigua per eliminar residus.
  • Migració de
...
Continua llegint "Aigua, Sòl i Petroli: Usos i Impactes" »

Recursos naturals: classificació i característiques

Geologia2,3 KB

Que s'entén per recurs natural? Classifica

Recurs natural; béns que s'obtenen de la natura i que satisfan necessitats. Es classifiquen segons la seva durada al llarg del temps: Renovables: eòlica, mareomotriu, geotèrmica, biomassa, hidràulica, solar. No renovables: Fòssils: gas natural, petroli i carbó. Nuclears: urani, plutoni i hidrogen. També es poden distingir els recursos permanents que són aquells que es creu que no s'esgotaran mai com ara la llum del sol o el vent.

El carbó

El carbó (Àsia i Oceania/ Europa de l'est) és un recurs natural (mineral vegetal) que es pot situar dins dels recursos no renovables, més concretament dins dels fòssils ja que està format per matèria orgànica en descomposició durant molt de temps....

Continua llegint "Recursos naturals: classificació i característiques" »

Processos Geològics Costaners i Càrstics

Geologia5,16 KB

Processos Càrstics

Formes exocàrstiques:

  • Rasclers: (parets escarpades)
  • Toves: (concrecions calcàries per precipitació de carbonat càlcic sobre vegetació aquàtica).

Formes endocàrstiques: Són tots els conductes de l’interior dels carst:

  • Avenc: (orifici vertical)
  • Galeries: (conductes laterals, fons cobert d'argiles, sorres i graves)
  • Estalactites i estalagmites: (en cavitats que no quedin submergides) per precipitació = travertins o calcàries travertíniques. (La dissolució progressiva fa que el nivell freàtic dels carst vagi baixant. El terreny impermeable sota el massís actua com a nivell de base per a l’evolució càrstica.)

Acció Geològica del Mar

Línia de costa: intersecció entre atmosfera-hidrosfera-litosfera

Els processos costaners...

Continua llegint "Processos Geològics Costaners i Càrstics" »

Geologia i Relleu de la Península Ibèrica: Rocam i Morfologies

Geologia3,92 KB

El Rocam Peninsular i els Tipus de Relleu

Àrea Silícia: Característiques i Formes de Relleu

Aquesta àrea està integrada per roques antigues de l’era Precambriana i Primària. Es troba a l’oest peninsular amb ramificacions cap a la part occidental de la Serralada Cantàbrica, el Sistema Central, les Muntanyes de Toledo i Sierra Morena. La roca predominant és el granit, una roca cristal·lina i rígida que forma dos tipus de relleu principals:

  1. L’alteració química provocada per l’aigua descompon els cristalls i els transforma en arenes marrons-groguenques.
  2. L’alteració a partir de les diàclasis o fractures del granit, que crea formes segons l'altitud.

Relleu Granític en Àrees d’Alta Muntanya

A les àrees d’alta muntanya, l’aigua...

Continua llegint "Geologia i Relleu de la Península Ibèrica: Rocam i Morfologies" »

El Relleu de la Península Ibèrica: Característiques i Evolució

Geologia4,17 KB

Característiques del Relleu Peninsular

La forma massissa ve donada per l’amplada d’oest a est i per les costes rectilínies sense gairebé accidents que la delimiten. Això redueix la influència del mar cap a l’interior.

Una altitud mitjana elevada (660m), amb serralades elevades i un altiplà elevat.

La disposició perifèrica del relleu muntanyós frena la influència de la mar i causa forts contrastos entre el litoral i l’interior peninsular.

Tipus d'Unitats Morfoestructurals

Sòcols

Són planes o altiplans formats a l’era primària com a resultat de l’arrasament per erosió de serralades sorgides a partir de l’orogènesi. Els materials paleozoics són roques silícies molt rígides: granit, pissarra, quarsita. Si no es veuen afectats...

Continua llegint "El Relleu de la Península Ibèrica: Característiques i Evolució" »

Moviments de terreny

Geologia2,53 KB

Despreniment

Trencament de part del terreny que cau per influència de la gravetat, de manera sobtada, amb un recorregut mínim parcial per l’aire, típic d’escarpaments rocosos.

Bolcada

És la rotació d'una massa de terra o roca cap a l'exterior del vessant. La força desestabilitzadora és la gravetat o bé l'empenta exercida pel terreny adjacent o l'aigua a les fissures.

Lliscament

Moviment d'una massa rígida de sòl o roca que té lloc per una superfície de trencament ben definida. La forma de la massa durant el desplaçament és manté a grans trets. Segons la geometria del trencament els lliscaments poden ser rotacionals, quan el moviment segueix una superfície de trencada corba i el terreny experimenta un gir, o traslacionals, quan...

Continua llegint "Moviments de terreny" »

Desertització, Desforestació i Altres Conceptes Ambientals

Geologia2,4 KB

Desertització:

Procés de degradació en el qual el sòl fèrtil i productiu perd total o parcialment el potencial de producció, és a dir, evoluciona cap a unes condicions climàtiques i ambientals conegudes com a desert.

Desforestació:

Procés de desaparició dels boscos i masses forestals, fonamentalment causada per l'activitat humana. Causada principalment per activitats com la tala realitzada per la indústria de la fusta, així com per a l'obtenció de sòl per a cultius agrícoles.

Pluja àcida:

Precipitacions en forma de pluja o de neu que s'han tornat àcides en combinar-se amb gasos contaminants tals com el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen.

Risc antropocènic:

Possibilitat de que determinades activitats humanes provoquin danys...

Continua llegint "Desertització, Desforestació i Altres Conceptes Ambientals" »

Glossari de termes hidrogràfics i ecològics

Geologia8,69 KB

    • Albufera: Llacuna generada en platges baixes amb arenes dipositades pels corrents marins que tanquen l’accés d’una badia, formant paratges coneguts com aiguamolls.

    • Aqüífer: Acumulació d’aigua subterrània en infiltrar-se les aigües de les precipitacions continguda en els porus i en les fissures de les roques.

    a) Aqüífer lliure: Es forma en terrenys la superfície dels quals és impermeable.

    b) Aqüífer captiu: És confinat entre dues capes de roques impermeables: pou artesià.

    • Cabal relatiu: Quantitat d’aigua que circula pel llit d’un riu en relació amb l’extensió de la seva conca receptora.

    • Endorreïsme: Zones on la xarxa hidrogràfica no té sortida a la mar. Corrents d’aigua que travessen zones desfavorides,

...

Continua llegint "Glossari de termes hidrogràfics i ecològics" »

Canvi climàtic i destrucció del paisatge: causes i efectes

Geologia2,85 KB

T5 El canvi climàtic

L'efecte d'hivernacle i l'escalfament global

L'energia solar escalfa la superfície terrestre. Una part d'aquesta energia retorna a l'exterior, mentre que la resta és retinguda pels gasos de les capes superiors de l'atmosfera, provocant l'escalfament, conegut com a efecte hivernacle. Els darrers anys, la proporció d'aquests gasos ha augmentat, impedint que surti a l'espai exterior part de l'energia emesa per la Terra. Això fa que pugi la temperatura de l'atmosfera, originant un procés d'escalfament global i de canvi climàtic antropogènic.

L'escalfament global i els oceans

L'augment global de la temperatura afecta directament els oceans. Juntament amb l'augment de la temperatura de l'aire, provoca el desglaç de grans...

Continua llegint "Canvi climàtic i destrucció del paisatge: causes i efectes" »