Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Batxillerat

Impactes de la sobreexplotació d'aqüífers i dessaladores

6. Impactes de la sobreexplotació d'aqüífers i dessaladores

Quins impactes negatius locals produeix la sobreexplotació dels aqüífers i quin impacte sobre la qualitat de l'aigua causa una dessaladora instal·lada a mar obert?

La sobreexplotació dels aqüífers provoca el descens del nivell freàtic i, per tant, la pèrdua d'un cabal del riu, ocasionant l'assecament de les fonts i els brolladors. També comporta la salinització per intrusió d'aigua de mar.

Pel que fa a les dessaladores, la qualitat de l'aigua es veu afectada per l'eliminació de la salmorra que es retorna al mar. A més, es generen residus com ara additius químics i metalls pesants que deriven de la corrosió dels...

Recursos i Jaciments

Recursos

Els recursos són els béns i serveis dels quals les persones obtenim algun benefici. Aquest concepte se centra en els interessos humans i té un valor econòmic, ja que permet fer transaccions, assegurar-ne el valor i establir sancions. Alguns recursos, com la flora i la fauna, també tenen un valor ecològic.

Es classifiquen en dos grups:

• Recursos naturals: S'obtenen directament de la natura (Ex: aigua, aliments, petroli).
• Recursos antròpics: Són els que produïm les persones (Ex: habitatges, tecnologies, infraestructures, cinema).

Jaciments

Un jaciment és una zona on existeix un recurs en una quantitat mínima per tal que l'explotació sigui rendible. La mena és la part profitosa, mentre que la ganga són els altres...

El Sòl: Un Recurs Natural Fonamental

El sòl és un recurs natural bàsic per a la satisfacció de moltes necessitats humanes, com ara la producció d'aliments i biomassa, o la protecció de la qualitat de les aigües subterrànies. El coneixement del sòl i la seva distribució permet determinar-ne la potencialitat i serveix de base per a la planificació del desenvolupament i l'ordenació del territori en general.

Distribució de l'Ús del Sòl a Catalunya

A Catalunya predominen els següents usos del sòl:

• Ús forestal: 61%
• Ús agrícola: 34,5%
• Medi urbà: 4%
• Aigües continentals: 0,5%

Distribució per zones:

• Agrícola: Depressió central i comarques adjacents, i planes de l'Empordà.
• Forestal: Comarques centrals i gironines, seguides de l'Alt Pirineu

1. Característiques d’un sòl

El material originari d’un sòl és la roca mare, el resultat de l’alteració del qual són unes capes horitzontals o horitzons, que en conjunt formen el perfil del sòl.

Els horitzons del perfil d’un sòl inclouen: l’alteració de la roca mare, les translocacions o canvis de materials dintre del mateix sòl i la incorporació de matèria orgànica.

El perfil d’un sòl és l’ordenació vertical dels horitzons, cadascun amb les seves característiques de textura, composició, etc., fins al material original o roca mare, sobre la qual s’han format i evolucionat.

En un sòl evolucionat hi ha 3 horitzons fonamentals, que, des de la superfície del terreny fins a la roca mare, són:

Horitzó A

És la capa...

L'Eutrofització de les Aigües

Les algues necessiten nutrients rics en nitrogen i fòsfor per al seu desenvolupament. Com que la presència d'aquests elements és limitada als ecosistemes, el seu creixement es manté en equilibri amb el medi.

Les activitats humanes introdueixen grans quantitats d'aquests nutrients de forma indirecta mitjançant:

• Aigües residuals amb detergents (rics en fòsfor).
• Aigües procedents de camps de conreu amb fertilitzants (rics en nitrogen i fòsfor).

Quan aquests nutrients arriben a masses d'aigua com llacs o pantans, les algues poden créixer sense límit, tornant les aigües de color verd (1a fase d'eutrofització). Aquest creixement descontrolat provoca que les algues superficials facin ombra a les de les capes...

Formació Primerenca de la Terra

Poc després de la seva formació…

• Atmosfera amb pocs gasos
• Arribada contínua de meteorits
• Activitat volcànica molt intensa
• Tª externa de centenars de graus centígrads
• Disposició dels materials per ordre de densitat decreixent (els més densos al centre i els més lleugers a la superfície)
• Refredament de la superfície
• Condensació de l’aigua i formació dels oceans.

Planeta Oceànic

A la Terra l'aigua és líquida:

• Per estar a prop del Sol.
• Per la massa de la Terra, que li permet mantenir una atmosfera i la pressió atmosfèrica limita l’evaporació de l'aigua.
• Per la presència de gasos d'hivernacle, que impedeixen la congelació de la hidrosfera (CO2, vapor d’aigua, metà).

Mètodes d'Estudi de l'Interior

Com es forma un oceà?

La formació d'una dorsal origina l'obertura d'un nou oceà. Procés:

1. Comença quan, sota un continent, ascendeix un plomall de magma molt calent que eleva la litosfera i forma un dom tèrmic. La litosfera es trenca i forma un sistema de tres esquerdes denominat punt triple. A cada esquerda s'enfonsen, per gravetat, els blocs centrals, originant un rift.
2. Si continua la separació de les plaques des del rift, és inundada per l'aigua de l'oceà i s'origina un mar estret.
3. Si continua el procés, el magma que ascendeix pel rift i s'estén a ambdós costats de la dorsal, continua formant litosfera oceànica, i els continents s'aniran allunyant.

Dinàmica de les vores convergents, tipus de vores, que tipus de serralades originen

Sedimentació i Centrifugació: Processos de Separació

La sedimentació és un procés de separació sòlid-líquid o sòlid-gas on s’aprofita la diferència de densitat entre el sòlid (densitat més gran) i el fluid (de densitat més baixa). Es tracta d’una operació unitària de quantitat de moviment on hi intervé la gravetat com a força impulsora. Els sedimentadors industrials poden realitzar una separació parcial o completa.

Un clarificador és el sedimentador industrial que retira completament totes les partícules, obtenint dos corrents: un de líquid i un de sòlid.

Si, en canvi, se separen els sòlids per fraccions segons la seva mida, l’equip s’anomena classificador.

Tipus de Sedimentació

Existeixen tres tipus de processos...

Al entrar en contacte amb H2O + vol (+ pressió en construccions). Argiles: agafen molècules d’H2O i s’inflen (+ vol) causant danys en edificis, vies de comunicació (reptació i esllavissades). Acinidrites i guixos: hidratació + H2O = guix (expansió material) – Prevenció: ordenació del territori/ Estudi dels materials sobre els quals s’ha de construir – Mesures correctores: tractar sols amb calç per estabilitzar-los/ substituir per materials més estables/ drenatges per evitar hidratació del sol/ fonaments sota el material expansiu/ reforçar fonament (edificis) amb mallat de ferro. MATERIALS RADIOACTIUS: (Radiació: emissió de partícules subatòmiques i d’energia) · Radó: acumulat en llocs tancats i mal ventilats =...

Aqüífer: formació geològica porosa a través de la qual flueix l'aigua subterrània. Règim fluvial: variació de la quantitat d'aigua o cabal d'un riu al llarg de l'any. Energia primària: fonts d'energia que es troben a la natura; algunes no poden fer-se servir directament i necessiten una transformació. Hidrocarbur: compostos orgànics formats per àtoms de carboni i d'hidrogen. Els hidrocarburs extrets en estat líquid són el petroli i els que es troben en estat gasós són coneguts com a gas natural. Minerals metàl·lics: matèries a partir de les quals s'obtenen els metalls. Minerals no metàl·lics: materials l'aprofitament dels quals té altres finalitats diferents de l'obtenció de metalls. Roques industrials: matèria mineral...