Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Batxillerat

Conceptes Clau de Climatologia

Aridesa

Insuficiència d'aigua a la terra i a l'atmosfera. Es caracteritza per una major evaporació que precipitacions. Es pot mesurar amb l'índex de Gaussen i l'índex de Martonne.

Clima de Muntanya

Clima caracteritzat per temperatures baixes i precipitacions elevades, amb presència de neu durant bona part de l'any.

Clima Mediterrani

Clima caracteritzat per una acusada sequedat estival, precipitacions irregulars i escasses a la tardor, temperatures altes durant l'estiu i suaus durant l'hivern. Es distingeixen dos tipus:

• Costaner
• Continentalitzat

Clima Oceànic

Clima suau, amb abundants precipitacions, absència d'estació seca i temperatures suaus i regulars. S'estén des de Galícia fins als Pirineus.

Clima Subtropical

Clima...

Glossari de Conceptes Geogràfics i Ambientals

Albufera

Llacuna d'aigua salabrosa formada en terres baixes pròximes a la mar i que queda aïllada per un cordó o banc d'arena. Aquest cordó que connecta a la mar es diu grau (Exemple: Albufera d'Alcúdia).

Aqüífer

Estructura subterrània que guarda aigua. Aquests dipòsits tenen aigua gràcies a les precipitacions. Poden descarregar les seves aigües a través de rius, ullals o directament a la mar. La sobreexplotació provoca la salinització (cas de les Illes Balears) (Exemple: Aqüífer Guaraní - Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai).

Cabal Relatiu

És la quantitat d'aigua que transporta un riu en un moment i lloc determinat. Es distingeix entre cabal absolut i cabal relatiu. El cabal relatiu...

COSTES PENINSULARS:

COSTES ATLÀNTIQUES:

Costa Cantàbrica:

Predomini de formes altes rectilínies. Platges i planes litorals escasses a causa de l'enfonsament de la Serralada Cantàbrica al mar. Penya-segats es troben on els pendents de la muntanya arriben a la costa. Onades i marees soscaven el penya-segat; quan la roca és dura, el penya-segat recula i configura parets verticals. Quan la roca és desigual, la força de l'onatge desgasta les parets menys resistents i forma entrants i coves. De vegades es formen rases (superfície plana limitada per penya-segats morins esglaonats) a les costes. Les ries són curtes i estretes, resultat de valls excavades per erosió fluvial en els estrats de roques toves, envaïdes pel mar.

La Costa Gallega:

S'...

Amplitud Tèrmica

L'oscil·lació entre els valors mínims i màxims de temperatures observats en un sistema, com la temperatura atmosfèrica en una localitat.

Anticicló

Nucli d'altes pressions atmosfèriques (més de 1013 mb), rodejat d'altres de baixes pressions. El vent gira (hemisferi nord) en el sentit de les agulles del rellotge. Temps estable en superfície. En mapes meteorològics, es mostra amb una A. Exemple: Anticicló de les Açores.

Clima

Conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió.

Corrent en Jet o Jet Stream

Corrents d'aire tubulars que recorren la Terra en direcció Oest-Est entre els 9.000 i 11.000 m, a una velocitat de 150-700 km/h. Separen les baixes pressions polars de les altes pressions subtropicals. Els...

Factors Geogràfics

Latitud

A menor latitud, augmenta la calor; a major latitud, augmenta el fred. En el cas de la Península Ibèrica, aquests es veuen afectats per fronts procedents de l'oest.

Relleu

Altitud

A mesura que ascendim, la temperatura de l'aire disminueix.

Orientació

A l'hemisferi nord, els vessants orientats cap al sud són més càlids i menys humits que els orientats cap al nord, i els vessants més exposats al vent tenen majors precipitacions que els que estan menys exposats.

Influència del Mar i Posició Geogràfica

En el cas de la Península Ibèrica, la seva posició geogràfica entre el continent europeu i l'africà fa que rebi masses d'aire provinents dels dos continents. La seva posició entre dues grans masses marines facilita...

Risc Sísmic: Definició, Causes i Impacte

• Definició: Sacsejades o tremolors de la superfície de la Terra, perceptibles en una zona més o menys extensa i de durada breu.
• Causes: Contacte i moviment de les plaques tectòniques.
• Problemes: Gran destrucció en tots els àmbits sobre l'escorça terrestre, incloent talls de vies de comunicació, víctimes, destrucció d'infraestructures i interrupció de subministraments.
• Situació geogràfica a Espanya: Principalment als Sistemes Bètics i la miniplaca dels Pirineus.
• Mètodes de quantificació de la força:
  • Escala de Richter: Mesura la magnitud de l'energia alliberada.
  • Escala de Mercalli Modificada (MM): Avalua els danys causats i la intensitat percebuda.
  • Magnitud de Moment (Mw): Mesura l'energia sísmica

La teoria de Wegener

Wegener va aportar proves (paleontològiques, geogràfiques, tectòniques, paleoclimàtiques), però no va poder explicar el mecanisme responsable del moviment dels continents. Va proposar que la força del camp gravitatori que exerceix la Lluna sobre la Terra i que origina les marees és la mateixa força que causa la deriva continental. Tot el que va dir era erroni, encara que va establir les bases per a la revolucionària teoria de la tectònica de plaques.

La deriva dels continents segons Wegener:

1. En el període Carbonífer, els continents estaven units, formant un supercontinent (Pangea), envoltat d’un gran oceà (Pantalassa).

2. En els temps terciaris, la Terra tenia un aspecte molt semblant al d’ara. Però hi havia

Depressió

: Zona del relleu caracteritzada per trobar-se a una altura menor respecte de les regions que l'envolten (Ebre, Guadiana).

Ibèria Silícia

: Zona de la Península Ibèrica formada per roques antigues de les eres Precàmbrica i Primària. Es troba a l'oest peninsular i té ramificacions que duen a la Serralada Cantàbrica, Sistema Central, Muntanyes de Toledo i Serra Morena. Roca predominant: granit.

Ibèria Calcària

: Zona de la Península Ibèrica formada per sediments de l'era Secundària plegats durant la Terciària. Els terrenys formen una Z invertida que s'extén pels Pirineus, País Basc, part oriental de la Serralada Cantàbrica, Sud de la Ibèria, Sud de Catalunya i Serralada Transversal. Roca predominant: calcària.

Ibèria

Precambrià

Divisió del temps geològic més extensa, comprèn els eons:

• Hadeà:

  Des de la formació de la Terra fins al moment en què s'origina la vida.

• Arqueà:

  L'aparició de la vida marca l'inici. Es desenvolupa la vida al mar. Abundants cianobacteris formadors d'estromatòlits, que aporten oxigen.

• Proterozoic:

  2.500 milions d'anys, l'oxigen apareix a l'atmosfera. Cèl·lules eucariotes. Primers organismes pluricel·lulars. Majors glaciacions. Després de la glaciació, fauna d'Ediacara.

Paleozoic

1a era del Fanerozoic. Supercontinent. Continents es fragmenten i tornen a unir-se (Pangea).

• Cambrià:

  Explosió cambriana, invertebrats actuals i primers cordats. Trilobits fòssils característics.

• Ordovicià:

  Agnats, plantes verdes i fongs. Glaciació.

Principi de l'actualisme:

Teories catastrofistes: estan associades a teories creacionistes. (Bíblia Arca de Noé). Actualisme o uniformisme: James Hutton - Theory of the Earth (1788), Charles Lyell - Principles of Geology.

Neocatastrofisme:

Períodes de la història de la Terra en els quals s'han donat canvis extrems, creació atmosfera, grans glaciacions.

Datació:

- Datació relativa: cronoestratigrafia. - Datació absoluta: geocronologia (edats numèriques).

Datació esdeveniments geològics:

Mètodes de datació:

- Tipus biològic:

seqüència de fòssils, creixement o desenvolupament d'un individu (anells arbres), acumulació de mutacions en el material genètic (rellotge ADN).

- Tipus físic:

desintegració radioactiva de determinats isòtops...