Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Formació professional

L'Arquitectura i l'Home: Influència Solar

La Terra, en el seu recorregut al voltant del Sol (un any), degut a la declinació, rep la incidència de la radiació solar de manera diferent a l'hemisferi nord i a l'hemisferi sud.

Si ens fixem en l'hemisferi nord (la meitat de la Terra que està més propera al Pol Nord que al Pol Sud), en el qual estem nosaltres, veurem que hi ha una època de l'any en què es troba inclinada cap enrere, de manera que la radiació li toca de manera més tangencial. Fins i tot hi ha una zona propera al pol on no hi toca gens de radiació. El fet de tocar més tangencialment causa dos efectes:

1. Que un mateix feix de radiació es reparteix en més superfície de terra, per tant, amb menys intensitat.
2. Que la radiació

Tipus d'Energies

Energies Convencionals

1. Combustibles fòssils:
   • Carbó: El més abundant, però també el més brut. Principal causant de la pluja àcida.
   • Petroli: Més lleuger que l'aigua, cosa que impedeix l'entrada d'oxigen i elimina tota la vida existent.
   • Gas natural: Procedeix de la fermentació de la matèria orgànica. S'utilitza a les llars i en la indústria.
2. Energia nuclear (Fissió): Considerada com el mètode més perillós i inadequat de produir energia.
3. Energia hidroelèctrica: No emet cap tipus de contaminació i afavoreix la regulació del cabal dels rius i l'aprofitament de l'aigua per a altres usos.
   • Aspectes negatius: Modificació del nivell freàtic, disminució del cabal, comporta riscos induïts per catàstrofes causades pel trencament

L'Atmosfera Canvia: Composició i Dinàmica

L'atmosfera ha canviat de composició. Els gasos d'efecte hivernacle són el vapor d'aigua, el diòxid de carboni i el metà. Són transparents per a la radiació visible del Sol, encara que opacs per a la radiació infraroja (calor) que és la que el nostre planeta remet. Aquests gasos atrapen aquesta energia tèrmica que emet la Terra, elevant la temperatura superficial del planeta més de 30°C. Sense ells, la temperatura mitjana seria de -18°C i no de 15°C. A més, l'atmosfera és dinàmica. Quan l'aire absorbeix calor de la superfície, s'expandeix, perd densitat i s'eleva. Llavors, el seu lloc és ocupat per altres masses d'aire que es troben a menor temperatura (es formen brises, huracans....

Valorització dels Residus: Compostatge

Què és el Compostatge?

El compostatge és el procés de descomposició dels residus orgànics per l'acció dels microorganismes en presència d'oxigen (O₂). És un procés natural en el qual la matèria orgànica (m.o.) se sotmet a una transformació biològica per obtenir compost, un adob natural de qualitat, útil per a la jardineria i l'agricultura.

Aquesta transformació consisteix en la descomposició de les restes orgàniques per part dels microorganismes i de la fauna típica del sòl en condicions aeròbies. El compostatge permet tancar el cicle de la matèria orgànica.

Materials Compostables a Catalunya

A Catalunya es composten:

• Fracció Orgànica de Residus Municipals (FORM)
• Fangs d'estacions depuradores

Clima

Factors climàtics: Temperatura, Latitud, Altitud. Clima càlid = + sucre, +taní, - àcid. Clima fred = - sucre, -taní, + àcid. Altres factors: Pluja, Insolació, Microclima, Any.

Terra

Tipus de sòl:

• Volcànic: Adaptat a la temperatura, conserva la humitat, absorbeix l'aigua, + minerals. Vins amb + cos, + salinitat, bon equilibri.
• Pissarra: Pocs nutrients, impermeable, molt calent, minerals. Vins amb menys graduació alcohòlica, + acidesa, + sucre, + color i cos.
• Granit/pedregós: Molta calor (dia) i fred (nit) ⇒ oscil·lació de temperatura = alentiment de la maduració. Vins nets, senzills, càlids, naturals.
• Sorrenc: No reté nutrients (permeable), maduració ràpida (càlid). Collites de qualitat regular i homogènia. Vins amb poc

Biosurfactants

Els biosurfactants són compostos amfipàtics d'origen biològic amb capacitat de reduir la tensió superficial i interfacial. Comparats amb els tensioactius derivats del petroli, els biosurfactants generalment presenten menor toxicitat, major biodegradabilitat i efectivitat en condicions extremes (com pH o temperatura). No obstant això, solen tenir un cost de producció i purificació més elevat. Tenen aplicacions en diversos camps:

• Indústria petroliera
• Medi ambient (bioremediació)
• Alimentació
• Agricultura
• Cosmètica
• Farmacèutica

Biocombustibles

Fonts d'energia renovables caracteritzades per les seves baixes emissions comparades amb els combustibles fòssils. Es poden obtenir a partir de diverses fonts i processos:

• Biomassa
• Biogàs
• Biodièsel:

Riscos Ambientals i Prevenció

El Medi i Riscos Naturals

Perquè els fenòmens naturals siguin riscos naturals, han d'afectar persones o béns. Els desastres naturals són efectes greus d'aquests fenòmens.

Riscos Antròpics

La societat també afronta riscos antròpics, generats per activitats humanes.

Riscos Ambientals

Inclouen riscos naturals, antròpics i mixtos.

Factors dels Riscos

• Magnitud: Dimensió i intensitat.
• Freqüència: Nombre de vegades en un període.
• Perillositat: Probabilitat de conseqüències negatives.
• Exposició: Persones afectades.
• Vulnerabilitat: Percentatge de danys possibles.

Classificació de Fenòmens

• Atmosfèrics: Simples (aiguats, neu) i mixtos (temporals).
• Hidrològics: Inundacions, saturació de sòls.
• Geològics: Moviments de

Problemes Mediambientals

afCO-30”2-><-20”3

PA- so(3)+h2O

EH - augment de temperatura pels raigs ultraviolats

Contaminació de les Aigües

Procedència:

• Pluja àcida
• Pesticides, fertilitzants, excessos de nutrients procedents de l'agricultura intensiva
• Olis, detergents, metalls pesants - indústria de les ciutats

Contaminació del Sòl

Tipus:

• Orgànics: procedència industrial, agricultura, ramaderia, nuclis urbans (pesticides, dissolvents)
• Inorgànics: procedència industrial i ciutat (metalls pesants)

Consum de Combustibles Fòssils

• Producció d'energia elèctrica
• Mobilitat de persones i mercaderies (transport)
• Producció de materials sintètics

Quadre: Fonts d'Energia i Residus Generats

Teoria de l'evolució química de la vida

Oparin i Haldane van ser els primers científics que van imaginar-se les condicions de la Terra primitiva per a elaborar la primera hipòtesi de l'origen de la vida.

• 4500 m. anys: hi va haver erupcions volcàniques, l'atmosfera primitiva era reductora (CO2, CH4, NH3, H2, H2O).
• 3900 m. anys: va haver la formació de mars i oceans. Els gasos lleugers de l'atmosfera es van difondre en l'aigua de mars i oceans i va originar una “sopa primitiva o prebiòtica”.
• Miller i Urey (1953): simulació química de l'origen de la vida, es van obtenir aminoàcids i àcids nucleics.
• Primers organismes: heteròtrofs. El fet que s'exhaureixi la matèria orgànica provoca l'aparició d'organismes autòtrofs capaços d'aprofitar