Tectònica de Plaques: Convergència, Límits i Expansió Oceànica
Tipus de Convergència de Plaques Tectòniques
Convergència Oceànica-Oceànica
La placa més antiga, que s’ha refredat durant més temps des de la seva formació, és més densa i subdueix amb facilitat el mantell, en un angle gairebé vertical. Produeix pocs terratrèmols forts, però origina vulcanismes submarins molt intensos (MAR-MAR).
Convergència Oceànica-Continental
La litosfera oceànica, més densa, s’introdueix sota la continental i la deforma, generant una cadena muntanyosa paral·lela al límit convergent. El fregament fa que els terratrèmols i el magnetisme siguin molt freqüents.
Convergència Continental-Continental
En col·lidir dues plaques de la litosfera continental, un cop subduïda la litosfera oceànica existent entre