Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

Erupcions Volcàniques i Tipus de Magma

Les erupcions volcàniques són de dos tipus principals:

Erupcions Terrestres

Són més o menys violentes depenent de les característiques del magma:

• Magma fluid: Els gasos s'alliberen de manera fàcil i lenta, i no es produeix explosió.
• Magma viscós: Fa més difícil l'eixida dels gasos. Els gasos s'acumulen, exerceixen pressió i s'alliberen bruscament.

Erupcions Submarines

Són les erupcions dels volcans situats per davall del mar:

• Quan les erupcions són superficials, solen ser molt violentes.
• Les erupcions que es provoquen a gran profunditat: la lava que va sorgint es solidifica i forma laves de coixins.

La Formació de Serralades (Orogènesi)

Orogènesi i Orogènies

El conjunt de processos geològics que...

Riscos Volcànics

Un volcà és una obertura a l’escorça terrestre a través de la qual s’allibera magma de l’interior del planeta durant una erupció.

Classificació del magma

• Lava: No conté gasos i és viscosa.
• Gasos volcànics: Productes molt tòxics.

Manifestacions volcàniques

• Fluxos de lava: Poden arribar als 50 km i arrasen tot el que troben al seu camí.
• Fluxos piroclàstics: Pocs quilòmetres. Són una barreja de gasos, cendres i fragments de roques a altes temperatures i a altes velocitats (200 km/h). Es donen en erupcions explosives.
• Núvols de cendres: Contaminen l’aire.
• Lahars: Poden recórrer centenars de quilòmetres. Són corrents de fang i roques produïts per la fusió del gel o la neu de l’edifici volcànic, amb efectes

Maree Negres: El Mar Com a Receptor i Víctima

El mar rep una gran quantitat de substàncies abocades, però gràcies al seu volum, posseeix una notable capacitat d'autodepuració. Els abocaments provenen principalment dels continents a través dels rius, afectant principalment les zones litorals.

Abocaments de Petroli: Una Amenaça Significativa

Una font important de contaminació marina són els abocaments de petroli. Cada any, s'estimen uns 3000 milions de tones, dels quals aproximadament un 12% es deuen a accidents. La resta prové del rentat de vaixells i d'abocaments en refineries.

Efectes Negatius dels Abocaments de Petroli

• Disminució de l'oxigenació per la pel·lícula de petroli que sura a la superfície.
• Mort d'organismes marins.
• Desestabilització

El Cicle de l'Aigua

El cicle de l'aigua consta de tres etapes principals:

• Evapotranspiració: L'aigua s'evapora i ascendeix a l'atmosfera. Procedeix de rius, mars i també dels éssers vius.
• Precipitació: En les seves diferents formes.
• Escorriment: El retorn de l'aigua als oceans a través de tres camins: l'aprofitament pels éssers vius (animals o plantes), l'escolament superficial i l'escolament subterrani.

Amb aquests tres compartiments, podem observar una fórmula (vegeu la taula). Els temps de residència d'una molècula d'aigua són molt diferents en cada compartiment:

• A l'atmosfera: uns 10 dies.
• Als rius: 13 dies.
• Al mar: 3600 anys.
• Als casquets polars: similar al mar.
• L'aigua subterrània profunda pot tenir milions d'anys.

El balanç hídric...

Dinàmica oceànica i corrents marins

Trobem els corrents marins on l’energia solar origina els corrents d’aire, però també els marins. Els corrents marins s’originen a través de la radiació solar segons la latitud, i aquests corrents contribueixen a distribuir la calor rebuda. També hi intervenen el vent i la densitat de l’aigua. Aquests corrents són modificats per l’efecte de Coriolis, la topografia dels oceans i la distribució dels continents.

Circulació superficial i biodiversitat

Hi ha corrents superficials que reflecteixen l’esquema general de la circulació atmosfèrica. La circulació es constitueix en grans remolins o circuits. El flux és més intens als marges occidentals dels oceans que a l’oriental a causa de...

Aigües Subterrànies

L'aigua superficial s'infiltra en el terreny pels porus de les roques i s'emmagatzema formant les aigües subterrànies. El terme aqüífer es reserva per a quan la massa d'aigua és fàcilment explotable i pot suposar un benefici econòmic, però aquí li donarem en el sentit més general: l'aigua sota terra. El volum d'aigua subterrània és molt més elevat que el d'aigua superficial i pot arribar a grans fondàries, tot i que a -800m no és rendible la seva explotació.

Característiques de les Roques

En general, els sediments poc consolidats i recents són molt porosos i les roques ígnees i metamòrfiques, poc. La quantitat d'aigua infiltrada depèn de les característiques texturals de la roca:

Porositat

Relació entre...

El Sol: Composició i Temperatura

L'hidrogen i l'heli abunden al Sol. La part més interna s'anomena *nucli* i la més externa, la *fotosfera*. El nucli té 16 milions de graus. A la fotosfera pot arribar als 6.000 graus.

L'Energia Solar que Arriba a la Terra

A la Terra només arriba una petita part de l'energia solar. Venus té el doble de radiació solar. La temperatura mitjana de la Terra és de 15 graus. V 445 M-55

El Sol no només emet llum visible, sinó un espectre complet, entre els quals es troben els raigs ultraviolats. Els raigs X i els raigs gamma són absorbits per la capa d'ozó.

Distribució de la Radiació Solar

• El 30% és reflectida pels núvols i s'anomena **albedo**.
• El 20% és absorbida per l'atmosfera.
• El 50% és absorbida per

Roques Magmàtiques (Ígnies)

Tota roca que es produeix a partir de la solidificació de magma.

Roca Magmàtica Volcànica (Extrusiva)

• Es refreda a l'exterior i molt ràpidament.
• No hi ha formació de cristalls.
• Exemples: basalt i lapil·li.

Roca Magmàtica Filònica (Intrusiva)

• Es refreda a l'interior, en filons, amb certa rapidesa.
• Hi ha formació de cristalls.
• Exemple: pòrfir.

Roca Magmàtica Plutònica (Intrusiva)

• Es refreda a l'interior, en plutons, molt lentament i amb repòs.
• Hi ha molta formació de cristalls.
• Exemples: granit i gabre.

Roques Sedimentàries

Són aquelles que es formen a partir de roques ja existents que, en ser sotmeses a l'acció de la meteorització, són erosionades per l'acció de l'aigua, el vent o el gel.

Roca Sedimentària

Components i Capes de la Terra

Relleu

Conjunt de les formes observables a l'escorça terrestre, determinades per l'actuació de les forces internes de l'estructura geològica del planeta. Pot ser emergit o submergit. Està constituït per planes, altiplans i depressions.

Atmosfera

Embolcall gasós que envolta la Terra. Està constituïda, entre altres gasos, per oxigen, nitrogen, diòxid de carboni, ozó i vapor d'aigua.

Litosfera

Part sòlida de l'escorça terrestre. Pot trobar-se a les terres emergides o sota els mars i oceans. Es divideix en grans plaques que xoquen entre si per formar serralades o se separen donant lloc a oceans.

Biosfera

L'espai ocupat pels éssers vius a la Terra.

Hidrosfera

Conjunt de les aigües salades i dolces de la Terra....

Capes de l'Atmosfera Terrestre

L'atmosfera terrestre es divideix en diverses capes, cadascuna amb característiques úniques:

• Ionosfera: Capa Superior de l'Atmosfera

  La ionosfera és la capa superior de l'atmosfera, amb pocs gasos, situada entre els 80 i 300 km d'altitud. És fonamental per a les comunicacions, ja que és on es transmeten les ones de ràdio i televisió.

• Mesosfera: Entre 50 i 80 km d'Altitud

  La mesosfera es troba entre els 50 i 80 km d'altitud. Conté pocs gasos i la temperatura torna a disminuir a mesura que es guanya altitud.

• Estratosfera: La Capa de l'Ozó

  L'estratosfera s'estén des dels 12 fins als 50 km d'altitud. Dins d'aquesta capa, hi ha una zona crucial anomenada ozonosfera, on es concentra l'ozó.

• Troposfera: Fenòmens Meteorològics

  La