Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

Els agents geològics externs

Els rius i les glaceres són els principals agents en el modelatge de la superfície terrestre. Altres processos no estrictament relacionats amb el cicle de l’aigua —com són els moviments de massa causats per la gravetat, l’alteració química i mecànica de les roques per acció de l’atmosfera i la hidrosfera o l’acció del vent— també hi intervenen. La majoria dels agents geològics externs venen condicionats pel clima.

Podem establir el concepte de sistema morfoclimàtic com el conjunt d’agents i processos que actuen en cadascuna de les zones climàtiques de la superfície de la Terra. D’altra banda, en el paisatge hi ha formes degudes a determinats trets litològics i estructurals.

Els fenòmens

Ambients marins

Es formen sota les aigües. Els estrats tenen coloracions grisoses i la seva composició és molt abundant en carbonats. Els estrats són molt extensos, horitzontals i contenen molts fòssils.

Plataforma continental

Arriba a 200 m de fondària i el perfil té un 1% de pendent. Estan tallades per canyons. A la zona proximal hi ha sediments detrítics i, a una zona més distal, trobem aigües més netes.

Talús i fons oceànic

El pendent és del 5-15% i la fondària de 3500-6000 m. A través de canyons submarins viatgen materials, fins i tot des de la desembocadura dels rius; els sediments s'acumulen al peu del talús. Els materials, a poc a poc, es van fent més fins.

Ambients de transició

Costaner

La força de l'aigua és el factor...

Roques Ígnies

Roques Plutòniques (Intrusives)

Les roques plutòniques són aquelles roques ígnies que s’han format a partir d’un refredament lent, en profunditat i en grans masses del magma. Als seus jaciments se'ls anomena plutons.

Durant la seva formació, el refredament és molt lent, permetent així el creixement de grans vidres de minerals purs i resultant una textura heterogènia i granulosa.

Exemples de roques plutòniques:

• Granit
• Gabre
• Sienita
• Diorita
• Peridotita

Roques Volcàniques (Extrusives)

Les roques volcàniques són aquelles que es van formar per un ràpid refredament de la lava a la superfície terrestre o sota el mar.

Una roca volcànica sol presentar textura afanítica, amb els fenocristalls envoltats per una pasta de gra molt...

Relleu

Conjunt de formes que configuren la superfície de la Terra (muntanyes, depressions, planes, etc.).

Mapes Topogràfics

Representació en el pla del relleu d'una zona de la superfície terrestre.

Elements d'un mapa topogràfic:

• Corbes de nivell: Línies imaginàries que uneixen punts que tenen la mateixa altitud.
• Escala: Proporció entre una distància al mapa i la distància real.
• Fletxa: Indica el nord.

Teoria de la Deriva Continental

El meteoròleg Alfred Wegener va postular que fa uns 200 milions d'anys els continents estaven units formant un de sol: Pangea.

Proves aportades per Wegener:

• Geogràfiques (encaixen perfectament)
• Climàtiques
• Paleontològiques i biològiques

Més tard, diversos investigadors van completar i corregir la teoria de Wegener,...

Estudis per conèixer la composició de la Terra

Estudis directes

• Pous i sondejos
• Estudi de materials volcànics
• Estudi de meteorits

Estudis indirectes

• Estudi de la densitat de la Terra (la composició de l’interior de la Terra és heterogènia)
• Estudis de la gravetat (variacions gravimètriques)
• Magnetisme (produït pel moviment convectiu del material del nucli extern)
• Estudis geotèrmics (gradients geotèrmics: aproximadament 3 °C per cada 100 metres en els primers km)
• Estudis sísmics (informació obtinguda gràcies als terratrèmols i explosions)

Teoria tectònica de plaques

La teoria tectònica de plaques és una teoria unificadora de les ciències de la Terra, ja que explica una gran quantitat d’observacions geològiques i geofísiques de manera...

BIOMES TERRESTRES: NATURALS

ZONA FREDA: dessert fred(bxs tmperatures, poques precipitacions) //tundra (estiu fresc i curt, hivern llarg i fred)//taigà (fred durant l’any)

ZONA TEMPERADA: Bsc. Caducifoli (o atlàntic) (hiverns freds estius temperats)//B. Mediterrani(estiu calorós i sec, hiverns suaus i poc plujosos)// estepes i praderies (Estius calorosos, hiverns freds, poques pluges)

ZONA CÀLIDA Selva equatorial(moltes precipitacions), tropical(una estació seca i una plujosa), sabana(poca humitat), desert càlid(temperatures molt altes)

BIOMES TERRESTRES: HUMANITZATS: CAMPS DE CONREUS: regadiu o secà, quantitat i varietat de males herbes. Parcs i jardins espècies adaptades a presències humanes; Molta vegetació i molts animals (ocells)...

Riscos Volcànics i Sismològics

Efectes destructius dels volcans

• Colades de lava
• Caiguda de piroclasts
• Núvols roents (gas i piroclasts)
• Lahars
• Explosions i tsunamis
• Emissions de gasos tòxics

Predicció d'erupcions

• Sismes i sorolls
• Fumaroles
• Deformació del terreny
• Emissions de cendres
• Tremolors volcànics

Prevenció de riscos volcànics

• Cartografia de riscos i ordenació territorial
• Estudi de fenòmens precursors
• Plans d'evacuació

Sismes i ones sísmiques

Un sisme és la vibració produïda pel moviment de dos blocs en una falla. L'ona sísmica és l'efecte del moviment elàstic de les roques en les falles.

Geodinàmica Interna i Externa

Geodinàmica interna

• Magnetisme
• Metamorfisme
• Fenòmens tectònics
• Fenòmens sísmics (terratrèmols)

Geodinàmica externa

• Meteorització
• Acció

Tectònica de Plaques: Tipus de Contactes entre Falles

Contactes Divergents

Generen estructures superficials, vulcanisme i sismes. Un exemple és la Dorsal Mesoatlàntica, formada per la separació de les plaques Euroasiàtica i Nord-americana, i les d’Àfrica i Sud-amèrica.

Contactes Convergents

Quan dues plaques xoquen, s'originen arcs d'illes (com al Japó, on abunden els sismes) o serralades. La cadena de l'Himàlaia és el resultat de la col·lisió entre la placa Índica i la placa Euroasiàtica. Aquest contacte també pot aprofitar les fissures per a la sortida de magma.

Contacte Lliscant (Transformant)

No hi ha activitat volcànica, però sí molts sismes. Un exemple és la Falla de San Andrés (Amèrica del Nord), producte de la fricció...

Composició i Estructura de l'Atmosfera

L'atmosfera terrestre es compon principalment de: Nitrogen (78%), Oxigen (21%), Diòxid de Carboni (CO2) amb un 0,03%, gasos nobles (gairebé 1%), òxids i vapor d'aigua (variable).

L'atmosfera primitiva estava composta principalment per hidrogen, CO2, metà (CH4) i amoníac (NH3).

Estructura de l'Atmosfera

L'atmosfera es divideix en diverses capes:

• Exosfera: La capa més exterior, a partir dels 500 km. Conté el cinturó de Van Allen, que ens protegeix.
• Termosfera: Entre els 90 km i els 500 km, amb temperatures al voltant dels -90 graus Celsius.
• Mesosfera: Des dels 50 km fins als 80 km, amb temperatures molt baixes i només el 0,1% de l'aire.
• Estratosfera: Des dels 12 km fins als 50 km. L'aire és molt escàs

Els Terratrèmols i les Ones Sísmiques

Els terratrèmols són el resultat del comportament elàstic de les roques. Quan els esforços es van acumulant amb el pas del temps, i quan són prou alts per vèncer el fregament, la falla es mou i produeix un sobtat alliberament d'energia. La vibració provocada pel lliscament dels blocs representa les ones sísmiques que es transmetran i originaran el terratrèmol. Les explosions volcàniques també poden originar vibracions semblants als terratrèmols.

Conceptes Clau d'un Sisme

• Hipocentre: Punt on es produeix un sisme en el pla d'una falla (focus sísmic).
• Epicentre: Punt de la superfície on arriben primer les ones sísmiques. És el punt més proper al focus del terratrèmol.

Tipus d'Ones Sísmiques

La...