Geologia: Tipus de Falles, Plaques Tectòniques i Capes de la Terra
Tectònica de Plaques: Tipus de Contactes entre Falles
Contactes Divergents
Generen estructures superficials, vulcanisme i sismes. Un exemple és la Dorsal Mesoatlàntica, formada per la separació de les plaques Euroasiàtica i Nord-americana, i les d’Àfrica i Sud-amèrica.
Contactes Convergents
Quan dues plaques xoquen, s'originen arcs d'illes (com al Japó, on abunden els sismes) o serralades. La cadena de l'Himàlaia és el resultat de la col·lisió entre la placa Índica i la placa Euroasiàtica. Aquest contacte també pot aprofitar les fissures per a la sortida de magma.
Contacte Lliscant (Transformant)
No hi ha activitat volcànica, però sí molts sismes. Un exemple és la Falla de San Andrés (Amèrica del Nord), producte de la fricció entre la placa Nord-americana i la placa Pacífica.
Què és una Falla?
Les falles es formen pel moviment lateral de les plaques, ja que aquest moviment genera fricció i activitat sísmica.
L'Estructura Interna: Les Capes de la Terra
Capes Principals (Composició)
Escorça
Mínima: 5 km (fosses oceàniques). Màxima: 80 km. Mitjana: 20 km.
Mantell
Superior (Litosfera, Astenosfera) i Inferior (Mesosfera). Profunditat: 20 a 2900 km. Densitat: 5,5 g/cm³.
Nucli
Extern (líquid) i Intern (sòlid, a causa de l'alta pressió). Profunditat: fins a 6500 km (centre). Compost principalment per Ni, Fe, S. Densitat: 10 g/cm³.
Capes Geodinàmiques (Estat Físic)
Litosfera
0-100 km. Inclou tota l'escorça i un tros del mantell superior.
Astenosfera
100-250 km. Tros del mantell.
Mesosfera
250-2900 km. Tros del mantell.
Endosfera
2900 km fins al centre. Correspon al nucli.
Velocitat de les Plaques Tectòniques
La velocitat de desplaçament de les plaques varia:
- Velocitat actual mitjana: 1-2 cm/any.
- Màxim actual: 5 cm/any.
- Màxim conegut: 10 cm/any (Placa Índica).
El Terratrèmol: Definició i Origen
Un terratrèmol és el resultat de l'alliberament d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les plaques de l'escorça terrestre. L'energia s'acumula a causa del moviment de les plaques i, en alliberar-se, provoca el sisme.
Mètodes d'Estudi de l'Interior Terrestre
Mètodes Directes
Inclouen l'anàlisi d'emissions volcàniques.
Mètodes Indirectes
Inclouen: variacions del gradient geotèrmic, anomalies a la gravetat i mètodes sísmics.
Teories Clau de la Geologia
Teoria de la Deriva Continental (1912, Wegener)
Aquesta teoria es basa en diverses proves:
- Proves Geogràfiques: L'encaix dels continents.
- Proves Geològiques: Estructures (escuts) i serralades que tenen continuïtat en diferents continents.
- Proves Paleontològiques: Fòssils idèntics (ex. Marsupials) trobats en continents separats.
- Proves Paleoclimàtiques: Roques típiques de l'Antàrtida trobades a l'Índia.
Expansió del Fons Oceànic
L'oceà s'expandeix i es redueix. Les proves que ho sustenten són:
- Proves Geològiques: Les roques més antigues es troben cap enfora de la dorsal, i les més noves, al centre.
- Proves Paleontològiques: Roques amb la mateixa edat a banda i banda de la dorsal oceànica.