Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

Tres moments en la relació entre natura i societat

Dependència de la naturalesa

Segle XIX, i encara al segle XX, la població vivia bàsicament de l'agricultura i la ramaderia. Les persones que vivien en aquesta situació mantenien una relació molt estreta amb la natura, de la qual depenien quasi totalment. La naturalesa era vista com a font inesgotable de riquesa.

La Revolució Industrial

L'ús de fonts d'energia com el carbó va fer possible l'aparició de màquines cada vegada més eficaces i potents que van permetre obtenir tota mena de recursos amb facilitat i rapidesa, sense haver de témer per la seua conservació.

El creixement insostenible

En les últimes dècades, el ritme d'explotació dels recursos naturals és insostenible. El problema...

Minerals metàl·lics

• Ferro (Magnetita, Hematites (oligist), Limonita)
• Alumini (Bauxita)
• Coure (Calcopirita, Malaquita)
• Estany (Cassiterita)
• Mercuri (Cinabri)
• Plom (Galena)
• Zinc (Blenda)

Minerals no metàl·lics

• Silici (Silicats)
• Sofre (Pirites)
• Sodi (Halita)
• Calci (Calcita, Dolomita, Fluorita, Guix)
• Potassi (Silvina, Carnal·lita)

Tipus d'explotacions mineres i impactes

Pedrera

És un tipus d'explotació que es fa en superfície si el recurs es troba aflorant o a poca profunditat. Té uns costos baixos i s'aplica a l'extracció de roques industrials i minerals. L'extracció es fa en una muntanya. Aquest sistema comporta un fort impacte en el medi ambient.

Gravera

Es tracta d'un tipus d'explotació en què s'extreuen els àrids a partir de dipòsits de sediments,...

Efectes de la contaminació atmosfèrica

Efectes locals

El boirum fotoquímic

Es forma quan els hidrocarburs, òxids de nitrogen i l'oxigen reaccionen per l'acció de la radiació ultraviolada del Sol. Els productes d'aquesta reacció són substàncies oxidants com l'ozó o els PAN. Hi ha diferents factors que n'afavoreixen l'aparició:

• La radiació solar
• La inversió tèrmica
• El relleu, ja que la presència de serralades al voltant dels nuclis urbans impedeix la dispersió dels contaminants.
• La intensitat del trànsit que emet grans quantitats d'òxids de nitrogen i hidrocarburs.

Els efectes nocius sobre les persones són:

• Irritació de les vies respiratòries
• Irritació a les mucoses dels ulls (conjuntivitis)
• Cansament, decaïment i mal de cap.

Les mesures

L'Efecte Hivernacle Natural: Concepte i Gasos Clau

L’efecte hivernacle natural és el procés pel qual l’atmosfera d'un planeta, a partir de l’acumulació de diferents gasos, s'escalfa formant un embolcall que permet l’entrada de la radiació solar però impedeix la sortida de tota la calor.

Gasos de l'Efecte Hivernacle

• Vapor d'aigua (H₂O)
• Diòxid de carboni (CO₂)
• Ozó (O₃)

Altres Gasos en Menor Proporció

• Metà (CH₄)
• Òxid nitrós (N₂O)

Causes de l'Increment de l'Efecte Hivernacle a la Terra

L'increment de l'efecte hivernacle es pot atribuir a diverses causes, tant naturals com antropogèniques.

Causes Naturals

• Diòxid de carboni (CO₂)
• Vapor d’aigua (H₂O)

Causes Antropogèniques (Humanes)

• Diòxid de carboni (CO₂)
• Metà (CH₄)

Canvis Climàtics al

Esforç, Deformació i Metamorfisme en Geologia

Esforç

Esforç = força per unitat de superfície. Els esforços d'origen tectònic són causats pels moviments de plaques.

Tipus:

• Compressió: comprimeix i col·lisiona; esforç perpendicular.
• Distensió: estira i allarga materials; esforç perpendicular.
• Cisalla: esforç paral·lel a la superfície.

Deformacions

• Elàstica: temporal i reversible; recupera la forma i el volum original (ones sísmiques).
• Plàstica: permanent; segueix deformada com la plastilina (plecs - foliació).
• Fràgil: provoca fractura com el vidre (falles, encavalcaments o esquerdes).

Factors de Deformació

Pressió i temperatura altes = materials més dúctils.

Composició i estructura de les roques (laminació fina = més dúctil)....

Contaminació Atmosfèrica i Efecte Hivernacle

Substàncies i Fenòmens Clau

Clorofluorocarburs (CFCs)

Els CFCs reaccionen amb la llum ultraviolada:

CFCl₃ + llum ultraviolada → CFCl₂ + Cl
Cl + O₃ → ClO + O₂
ClO + àtom O → Cl + O₂

Ozó (O₃)

L'ozó es troba en dues capes principals de l'atmosfera:

• Estratosfera: 12-40 km (capa d'ozó o ozonosfera, al voltant dels 25 km)
• Troposfera: 0-12 km

A la troposfera, O₂ + llum ultraviolada dona 2 àtoms d'oxigen atòmic. Un oxigen atòmic + O₂ → O₃.

L'ozó pot ser destruït pels òxids de nitrogen:

NO + O₃ → NO₂ + O₂
NO₂ + O → NO + O₂

Metà (CH₄)

Reaccions relacionades amb el metà i l'ozó:

O₃ + llum ultraviolada → 3 àtoms d'oxigen
O atòmic + H₂O → 2OH
CH₄ + OH → CH₃...

Preguntes sobre l'Aigua

Composició i Propietats

1) Quina substància present a l'aigua de mar és necessària per al sistema nerviós? Sodi

2) Quina substància present a l'aigua de mar és un gas? Diòxid de carboni

3) Quina substància present a l'aigua de mar es troba als adobs agrícoles? Potassi

4) Quina substància present a l'aigua de mar és un gas groguenc quan es troba aïllat? Clor

5) Quina substància present a l'aigua de mar és un gas producte de la fotosíntesi? Oxigen

6) Quina propietat de l'aigua fa que la temperatura a prop del mar sigui més temperada? Capacitat calorífica

7) Quina propietat de l'aigua fa que serveixi per rentar? Bon dissolvent

8) Quina propietat de l'aigua és la responsable que el gel suri? Densitat

9) Quina propietat...

La formació de la Terra

La Terra i la resta dels cossos planetaris del sistema solar es van formar a partir del material del disc de gas i pols que girava al voltant del nucli de condensació que va donar lloc al Sol. Les partícules còsmiques que envoltaven l'estel acabat de formar van començar a agregar-se. Aquests agregats xocaven entre si i afegien matèria fins a formar cossos més grans, els planetesimals que, al seu torn, també van col·lidir entre si i van formar els cossos planetaris del sistema solar.

En un principi, el nostre planeta era una petita massa rocosa i a mesura que col·lidien noves partícules va anar augmentant de mida.

La diferenciació en capes

Aquesta massa rocosa sòlida, la prototerra, a causa de la calor generada...

Grècia Clàssica: Aristòtil (s. IV aC) va proposar la teoria geocèntrica (el Sol i els planetes giren al voltant de la Terra en òrbites circulars). Aristarc de Samos (s. III aC) va defensar la teoria heliocèntrica (el Sol i les estrelles fixes, i la Terra i els planetes orbiten al voltant del Sol), que va ser rebutjada. Copernic (1473-1543) va fer creïble aquesta teoria 2000 anys més tard. Erastòstenes (194 aC) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec que va mesurar la circumferència terrestre amb un error de 90 km i va estudiar la inclinació de l'eix terrestre per les diferències d'estiu i hivern. Va demostrar que la Terra no és plana, sent el primer a fer-ho. Claudi Ptolomeu (s. II) va defensar la teoria geocèntrica. Galileo...

Pàgina 38: Activitats sobre Carbons i Petroli

8. Grups de Carbons: Tipus, Diferències i Aplicacions

Els principals grups de carbons existents, les seves diferències i aplicacions són:

• La torba conté aproximadament el 60% de carboni i molta humitat. Es forma en zones pantanoses, les torberes. Només s'utilitza en les zones pròximes a les torberes, després d'assecar-se, i gairebé sempre reservada al consum domèstic.
• Els lignits són carbons d'origen recent (uns 100 milions d'anys), de poder calorífic baix, que produeixen moltes cendres quan cremen. A causa del seu baix poder calorífic, només s'utilitzen prop del lloc d'extracció quan aquesta és fàcil, ja que es troben en capes grosses i superficials, factibles d'una explotació a cel