Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

L'ATMOSFERA = equilibri de gasos que es manté gràcies als éssers vius de la Terra.

Contaminació de l'aire: Font emissora, reacció química que genera gasos no habituals a l'atmosfera. Naturals: - Erupcions volcàniques: partícules en suspensió i SO2, N i C. - Incendis forestals naturals: desprenen CO2 i cendres. - Erosió eòlica: partícules de sorra aixecades pel vent en zones molt erosionades. Antropogèniques: Activitats que incrementen l'emissió de contaminants naturals d'origen humà (incendis). - Mitjans de transport: emeten CO2, S i N, hidrocarburs i partícules en suspensió. - Processos industrials: emeten una gran diversitat de substàncies, en funció de les activitats industrials - Calefaccions: generen SO2, N, C i partícules...

Formació de la Terra

Sistema solar

• La nebulosa primitiva va començar a col·lapsar-se gravitacionalment.
• Es converteix en un disc en rotació que s'escalfa (transformació de l'energia gravitatòria a energia tèrmica).
• Refredament de la nebulosa i condensació de material rocós i metàl·lic en partícules sòlides.
• Les col·lisions de les partícules van crear gradualment cossos de la mida d'un asteroide.
• En un període d'uns pocs milers d'anys a partir dels cossos, es van crear els planetes.

El Temps en Geologia

Els processos geològics són molt lents en comparació amb l'escala del temps de l'ésser humà.

Objectiu: ordenar i datar diferents esdeveniments geològics.

• Cronologia absoluta: permet atribuir dates reals (en milions d'anys) als esdeveniments

Processos Geològics Externs

Els processos geològics externs transformen objectes geològics, com per exemple, una roca sedimentària en una metamòrfica. Aquests processos tenen lloc a la superfície terrestre i poden ser estudiats i mesurats directament. L'energia que mou aquests processos és principalment l'energia solar i la gravetat.

Meteorització

La meteorització és el procés de disgregació de les roques i els minerals a causa del contacte amb l'atmosfera, la hidrosfera i la biosfera.

Tipus de Meteorització

• Meteorització mecànica (o física):
  • Descompressió: trencament de la roca per disminució de la pressió.
  • Gelifracció: trencament de la roca a causa de la congelació de l'aigua a les esquerdes. L'aigua, en congelar-se, augmenta

Forces

Compressió, Distensió, Cisalla

Deformacions

Elàstica, Plàstica, Fràgil

Plec

Xarnera, Flanc, Eix del Plec, Nucli, Eix Vertical

Falla

Encavalcament, Diàclasi, Falla

Direcció: Normal/Directa, Oblíqua, Inversa, Tisores

Sumatòria de Falles

Fossa Tectònica, Massís Tectònic

Generen Metamorfisme

Temperatura (Calor Residual - Desintegració Materials - Fricció Plaques), Pressió (P. Litosfera - P. de Fluids)

Canvis Fisicoquímics

Minerals Polimòrfics (No Canvi), Minerals Canvi Químic

Tipus de Metamorfisme

Regional

Serralades, No Foliació, Escorça / Epizona (Pissarres), Mesozona (Esquists), Catazona (Migmatites)

Termic/Contacte

Magma, No Foliació

Enterrament

Conques Marines, Acumulació Sediments

Dinàmic

Falla (Bretxes de Falla), Fragmentació i Trituració

Previ

Aquest document presenta una sèrie de preguntes i respostes sobre l'estructura i la dinàmica interna de la Terra, abordant conceptes clau de la geologia i la tectònica de plaques.

Secció 1: Estructura Interna de la Terra

1. 1. La litosfera oceànica és (d) menys gruixuda que la continental.
2. 2. La litosfera comprèn (a) l’escorça i part del mantell superior.
3. 3. La discontinuïtat sísmica entre el nucli extern i el mantell s’anomena (d) discontinuïtat de Gutenberg.
4. 4. L'astenosfera és la (b) part plàstica del mantell superior.
5. 5. Ordena de major a menor profunditat les següents capes de la Terra explicades segons el model dinàmic. → (d) litosfera, mesosfera, endosfera.

Secció 2: Conceptes Fonamentals de la Tectònica

6. 6. Quin nom reben

Mètodes d'Estudi de la Terra

Mètodes Indirectes

• Mètode gravimètric: Busca anomalies mesurant diferents llocs.
• Mètode elèctric: Analitza zones amb roques de diferent conductivitat.
• Mètode magnètic: Detecta zones amb metalls o roques susceptibles al magnetisme.

Mètodes Directes

• Vaixells en el mar que caven.
• Erupcions volcàniques.
• Mines.
• Pous petroliers.
• Afloraments.

Teoria de la Deriva Continental

Proves de la Deriva Continental

Proves geogràfiques

Wegener va observar la coincidència entre les línies de costa dels continents, especialment entre Àfrica i Amèrica del Sud.

Proves paleontològiques

Es van trobar els mateixos fòssils i plantes en continents diferents.

Proves geològiques

Els tipus de roques, la seva cronologia i les cadenes muntanyoses...

Inestabilitat de Vessants

Indicadors d'Inestabilitat Natural

• Tipus de sòl: Els sòls formats per partícules fines acostumen a produir moviments quan estan saturats d'aigua. Els sediments no cimentats són especialment sensibles a moviments de vessant, per tant, la probabilitat que es produeixin esllavissades és més alta en els mesos que els sòls estan saturats d'aigua.
• Orientació dels plans estructurals: Els lliscaments es produeixen quan els plans d'estratificació, d'esquistositat o de fracturació cabussen en el mateix sentit que el pendent topogràfic.
• Excavació del peu del vessant: Les esllavissades són especialment freqüents en zones de muntanya, en les riberes dels rius, als embassaments i a les costes escarpades.
• Tremolors de terra:

Subsidència i Esfondraments

Subsidència: enfonsament gradual de la superfície del terreny.

Esfondrament: Terme que es reserva per a la situació en què el procés es produeix de manera sobtada. Pot arribar a obrir un forat cap a l’exterior.

Causes Naturals

Processos tectònics: Un esfondrament s’associa a terratrèmols.

Carstificació: A les àrees situades sobre roques solubles, es produeix una manca de suport de les estructures situades al damunt.

Compressió de roques febles i sòls: La resistència dels sòls depèn de l'empaquetament de les seves partícules. Si és poc dens, l’aplicació d’una càrrega vertical fa que el sòl tendeixi a reestructurar-se. El nou empaquetament ocupa un volum menor i això provoca una deformació vertical...

Núvols i Precipitacions

Com es Formen els Núvols

Quan les masses d’aire calent ascendeixen i es refreden, part del vapor d’aigua que contenen es condensa en forma de gotetes d’aigua. Aquestes gotes, quan troben a l’aire partícules en suspensió, s’hi adhereixen, de manera que es fan més grosses i originen els núvols. Si el núvol es forma arran de terra, es parla de boira.

Tipus de Precipitacions

Les gotes que formen els núvols tendeixen a ajuntar-se entre si, i quan es fan massa grosses, no s’aguanten a l’aire i precipiten. Hi ha tres tipus de precipitacions:

• La pluja: en forma de gotes d’aigua líquides.
• La neu: precipitació d’aigua sòlida, que es forma per la congelació de les gotes de pluja.
• La calamarsa: precipitació

Boirum: Què És i Com Afecta?

El boirum és causat per l'ozó troposfèric i la presència de pols i fum, resultant de l'activitat industrial i la combustió de vehicles. Provoca problemes respiratoris i danys als edificis.

Pluja Àcida: Conseqüències

La pluja àcida es forma per la reacció de gasos de combustió amb l'aigua atmosfèrica, formant àcids que malmeten la vegetació.

Sobreescalfament Atmosfèric

L'sobreescalfament de l'atmosfera és causat per l'augment de l'efecte hivernacle, generant canvis climàtics com aiguats, sequeres i pujades del nivell del mar.

Debilitament de la Capa d'Ozó

La debilitació de la capa d'ozó, deguda als aerosols i refrigerants, incrementa la radiació ultraviolada i els càncers de pell.

Accions Contra la