Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

Desertització:

Procés de degradació en el qual el sòl fèrtil i productiu perd total o parcialment el potencial de producció, és a dir, evoluciona cap a unes condicions climàtiques i ambientals conegudes com a desert.

Desforestació:

Procés de desaparició dels boscos i masses forestals, fonamentalment causada per l'activitat humana. Causada principalment per activitats com la tala realitzada per la indústria de la fusta, així com per a l'obtenció de sòl per a cultius agrícoles.

Pluja àcida:

Precipitacions en forma de pluja o de neu que s'han tornat àcides en combinar-se amb gasos contaminants tals com el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen.

Risc antropocènic:

Possibilitat de que determinades activitats humanes provoquin danys...

1. • Albufera: Llacuna generada en platges baixes amb arenes dipositades pels corrents marins que tanquen l’accés d’una badia, formant paratges coneguts com aiguamolls.

   • Aqüífer: Acumulació d’aigua subterrània en infiltrar-se les aigües de les precipitacions continguda en els porus i en les fissures de les roques.

   a) Aqüífer lliure: Es forma en terrenys la superfície dels quals és impermeable.

   b) Aqüífer captiu: És confinat entre dues capes de roques impermeables: pou artesià.

   • Cabal relatiu: Quantitat d’aigua que circula pel llit d’un riu en relació amb l’extensió de la seva conca receptora.

   • Endorreïsme: Zones on la xarxa hidrogràfica no té sortida a la mar. Corrents d’aigua que travessen zones desfavorides,

Recursos naturals renovables i no renovables

Un recurs renovable és un recurs natural que es pot restaurar per processos naturals a una velocitat superior a la del consum pels éssers humans. La radiació solar, les marees, el vent i l'energia hidroelèctrica són recursos perpetus que no corren perill d'esgotar-se a llarg termini. Els recursos renovables també inclouen materials com fusta, paper, cuir, etc. si són collits en forma sostenible.

Es considera recurs no renovable a un recurs natural que no pot ser produït, regenerat o reutilitzat a una escala tal que pugui sostenir la seva taxa de consum. Aquests recursos freqüentment existeixen en quantitats fixes o són consumits molt més ràpid del que la naturalesa pot recrear-los.
Alguns...

T5 El canvi climàtic

L'efecte d'hivernacle i l'escalfament global

L'energia solar escalfa la superfície terrestre. Una part d'aquesta energia retorna a l'exterior, mentre que la resta és retinguda pels gasos de les capes superiors de l'atmosfera, provocant l'escalfament, conegut com a efecte hivernacle. Els darrers anys, la proporció d'aquests gasos ha augmentat, impedint que surti a l'espai exterior part de l'energia emesa per la Terra. Això fa que pugi la temperatura de l'atmosfera, originant un procés d'escalfament global i de canvi climàtic antropogènic.

L'escalfament global i els oceans

L'augment global de la temperatura afecta directament els oceans. Juntament amb l'augment de la temperatura de l'aire, provoca el desglaç de grans...

El Cicle de l'Aigua i la Precipitació

L'aigua es condensa i cau en forma de precipitació. Els humans podem fer ploure gràcies a partícules minúscules que produeixen condensació.

L'aigua que cau de la pluja fa tres viatges principals:

• Cau a les plantes.
• S'escola per la terra.
• Cau a la terra, s'escola sobre el terreny i va a parar al riu i al mar.

Distribució de l'Aigua al Planeta

La distribució de l'aigua al planeta és la següent:

• Oceans: 97,2%
• Continent: 2,7% (inclou glaceres, aigües subterrànies, rius i llacs)
• Vapor: 0,62% (aquesta és la part que utilitzem nosaltres)

Aigües Oceàniques: Característiques

Les aigües oceàniques es defineixen per diverses propietats:

• Salinitat: És una dissolució complexa i depèn de l'aportació de minerals.

Gota freda

Definició

Fenomen meteorològic que consisteix en grans precipitacions que cauen en un curt període en un lloc concret. És provocat pel xoc entre una massa d'aire fred en altura (bossa d'aire polar) i una altra massa d'aire càlid i humit. Aquest xoc provoca precipitacions intenses, sovint acompanyades de tempestes, calamarsa, vents forts i inundacions. Sol donar-se a la tardor.

Evolució geològica de la península Ibèrica

1. Era Paleozoica (Formació del Massís Hespèric)

Formació del primer massís granític gallec amb argiles i gresos formant estrats. La península emergeix de l'aigua. El moviment orogènic hercinià crea muntanyes formades per roques metamòrfiques. Aquests relleus pateixen erosió fins a quedar arrasats,...

Geografia i Geologia

Conca sedimentària

Depressió entre muntanyes formada per una acumulació de sediments.

Falla

Fractura de l'escorça terrestre.

Horst

Pilar tectònic produït quan es produeix un trencament de l'escorça.

Estrat

Acumulació de sediments.

Glaceres

Massa de glaç formada en una regió de neus perpètues i que es mou lentament rost avall.

Badlands

Terreny sec on roques sedimentàries han patit una erosió del vent i l'aigua.

Serralada

Conjunt de serres.

Malls

Part rocosa.

Moles calcàries

Part rocosa amb forta pendent i sediments calcaris.

Relleu tabular

Superfície plana amb vessants empinats.

Depressió (geogràfica)

Porció de terreny amb un nivell inferior que les terres del voltant.

Penya-segat

Part rocosa amb forta pendent que contacta amb...

Relleu

Serralada

Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample.

Unitat Morfoestructural de Relleu

Fa referència a la forma i a l'estructura interna del relleu. [Sòcol, massissos antics, serralades de plegament i depressions]

Sòcol

Substrat rocallós, més antic i menys plàstic que la cobertora, amb roques que han experimentat més diagènesi o més metamorfisme i, sovint, han sofert diverses fases de plegament i fractura, amb la injecció de roques intrusives, ocorregudes abans de la sedimentació de la cobertora.

Orogènesi Alpina

L'orogènesi és la formació de muntanyes i serralades que es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària o geosinclinal. Aquests sediments...

L'estudi dels fons oceànics

L'escorça oceànica és més prima i densa que la continental, per això està més enfonsada. El sonar s'utilitza per a elaborar mapes detallats dels fons oceànics; utilitza ultrasons i en recull el ressò. A partir del retard amb què el ressò arriba, es calcula la distància a la qual està situat un objecte.

Relleus dels fons oceànics

• Fosses: Trinxeres allargades i profundes.
• Illes submarines i guyots: Relleus volcànics, de vegades amb la cimera aplanada.
• Arcs d'illes: Arxipèlags corbs situats al costat de les fosses.
• Falles Transformants: Fractures que travessen les dorsals.
• Rift: Solc central de la dorsal.
• Fons o Plana abissal: Fons marins profunds.
• Plataforma continental: Àrees marines poc profundes.
• Talús

La Terra: dinàmica i evolució

La Terra no és plana, sinó que presenta irregularitats a la seva superfície. No està quieta, es mou i es transforma constantment. Hi ha dos tipus de processos que la modelen:

Processos endògens

L'escorça terrestre està formada per plaques que suren sobre el mantell. Aquestes plaques es poden separar, formant esquerdes. L'escorça terrestre està dividida en escorça oceànica i plaques continentals. Quan l'escorça oceànica, creada en pujar i gelar-se la lava a les dorsals oceàniques, xoca amb la placa continental, s'enfonsa sota d'ella, creant una subducció. Quan dues plaques continentals xoquen i no tenen materials plegables, apareix una falla.

Processos exògens

Hi ha una sèrie de processos que transformen...