Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

Tractament d'aigua a les EDAR: depuradores i processos

Geologia2,76 KB

EDAR depuradora

És una instal·lació on l'aigua bruta es sotmet a un procés fisicoquímic i biològic per eliminar les partícules en suspensió i la matèria orgànica.
Tipus de depuradora: processos químics/físics per netejar l'aigua.
Biològica: processos químics i físics, a més de bacteris/microorganismes.

Pre-Tractament

1.2) Debast i filtració: Deixen passar l'aigua per uns canals que passarà per unes reixes on ens permetrà separar els materials amb més volum.
1.3) Decantació primària: Oxigenem el tanc on està l'aigua perquè es separin per densitat, deixant adalt olis/greixos i sòlids poc densos.

Tractament Primari

Consisteix en la separació de sòlids que no s'han pogut retirar pels processos fotoquímics.
Floculació: Abocament
...
Continua llegint "Tractament d'aigua a les EDAR: depuradores i processos" »

Recursos naturals: classificació i característiques

Geologia2,3 KB

Que s'entén per recurs natural? Classifica

Recurs natural; béns que s'obtenen de la natura i que satisfan necessitats. Es classifiquen segons la seva durada al llarg del temps: Renovables: eòlica, mareomotriu, geotèrmica, biomassa, hidràulica, solar. No renovables: Fòssils: gas natural, petroli i carbó. Nuclears: urani, plutoni i hidrogen. També es poden distingir els recursos permanents que són aquells que es creu que no s'esgotaran mai com ara la llum del sol o el vent.

El carbó

El carbó (Àsia i Oceania/ Europa de l'est) és un recurs natural (mineral vegetal) que es pot situar dins dels recursos no renovables, més concretament dins dels fòssils ja que està format per matèria orgànica en descomposició durant molt de temps....

Continua llegint "Recursos naturals: classificació i característiques" »

Processos Geològics Costaners i Càrstics

Geologia5,16 KB

Processos Càrstics

Formes exocàrstiques:

  • Rasclers: (parets escarpades)
  • Toves: (concrecions calcàries per precipitació de carbonat càlcic sobre vegetació aquàtica).

Formes endocàrstiques: Són tots els conductes de l’interior dels carst:

  • Avenc: (orifici vertical)
  • Galeries: (conductes laterals, fons cobert d'argiles, sorres i graves)
  • Estalactites i estalagmites: (en cavitats que no quedin submergides) per precipitació = travertins o calcàries travertíniques. (La dissolució progressiva fa que el nivell freàtic dels carst vagi baixant. El terreny impermeable sota el massís actua com a nivell de base per a l’evolució càrstica.)

Acció Geològica del Mar

Línia de costa: intersecció entre atmosfera-hidrosfera-litosfera

Els processos costaners...

Continua llegint "Processos Geològics Costaners i Càrstics" »

Geologia i Relleu de la Península Ibèrica: Rocam i Morfologies

Geologia3,92 KB

El Rocam Peninsular i els Tipus de Relleu

Àrea Silícia: Característiques i Formes de Relleu

Aquesta àrea està integrada per roques antigues de l’era Precambriana i Primària. Es troba a l’oest peninsular amb ramificacions cap a la part occidental de la Serralada Cantàbrica, el Sistema Central, les Muntanyes de Toledo i Sierra Morena. La roca predominant és el granit, una roca cristal·lina i rígida que forma dos tipus de relleu principals:

  1. L’alteració química provocada per l’aigua descompon els cristalls i els transforma en arenes marrons-groguenques.
  2. L’alteració a partir de les diàclasis o fractures del granit, que crea formes segons l'altitud.

Relleu Granític en Àrees d’Alta Muntanya

A les àrees d’alta muntanya, l’aigua...

Continua llegint "Geologia i Relleu de la Península Ibèrica: Rocam i Morfologies" »

El Relleu de la Península Ibèrica: Característiques i Evolució

Geologia4,17 KB

Característiques del Relleu Peninsular

La forma massissa ve donada per l’amplada d’oest a est i per les costes rectilínies sense gairebé accidents que la delimiten. Això redueix la influència del mar cap a l’interior.

Una altitud mitjana elevada (660m), amb serralades elevades i un altiplà elevat.

La disposició perifèrica del relleu muntanyós frena la influència de la mar i causa forts contrastos entre el litoral i l’interior peninsular.

Tipus d'Unitats Morfoestructurals

Sòcols

Són planes o altiplans formats a l’era primària com a resultat de l’arrasament per erosió de serralades sorgides a partir de l’orogènesi. Els materials paleozoics són roques silícies molt rígides: granit, pissarra, quarsita. Si no es veuen afectats...

Continua llegint "El Relleu de la Península Ibèrica: Característiques i Evolució" »

La teoria de la deriva continental i la tectònica de plaques

Geologia3,57 KB

L'any 1912, un meteoròleg alemany, Alfred Wegener, va exposar per primera vegada la teoria de la deriva continental, segons la qual, en un passat llunyà, que es remunta fins a uns 300 milions d'anys, totes les terres emergides formaven un únic i gran continent, la Pangea, envoltat per un vast oceà anomenat Pantalassa.

Proves geogràfiques. L'encaix dels continents.

Proves geològiques. La continuïtat d'estructures com serralades antigues i roques entre els continents separats pel mar.

Proves paleontològiques. La presència de fòssils de la mateixa espècie.

Proves paleoclimàtiques. La presència de restes de morenes glacials en continents que avui dia es troben en climes equatorials i tropicals.

Tot i la certesa de les proves, la teoria...

Continua llegint "La teoria de la deriva continental i la tectònica de plaques" »

Tractaments Fisicoquímics de Residus

Geologia2,35 KB

Tractaments Fisicoquímics

Tractaments Físics

Separació de fases:

  • Líquids amb sòlids: Sedimentació, flotació, filtració o centrifugació.
  • Líquids: Evaporació, destil·lació, arrossegament per aire, arrossegament per vapor, adsorció sobre carbó actiu, adsorció sobre resines o mecanismes de membrana semipermeable (microfiltració, ultrafiltració, nanofiltració, osmosi inversa, diàlisi i electrodiàlisi).

Tractaments Químics

Es tracta de transformar els residus perillosos en espècies químiques menys perilloses o inerts, per mitjà d'alguna reacció química. Gairebé sempre, els tractaments químics van acompanyats de tractaments físics. És per això que es parla de tractaments fisicoquímics. Les tècniques més habituals són:...

Continua llegint "Tractaments Fisicoquímics de Residus" »

Deformacions tectòniques i comportament de les roques

Geologia2,63 KB

Esforços tectònics

Esforços: per esforç entenem la força per unitat de superfície.

I els moviments tectònics són causats pel moviment de les plaques. De compressió: la direcció de la força principal és perpendicular a la superfície sobre la qual actua i comprimeix els materials. De distensió: la direcció de la força és perpendicular a la superfície sobre la qual actua, i estira els materials. De cisalla: les forces són paral·leles a la superfície i actuen amb intensitats diferents i en els dos sentits.

Deformació elàstica: deformació temporal en la qual quan la roca és sotmesa a un esforç es deforma, però en treure'l torna a ser com abans en volum i forma.

Deformació plàstica: és una deformació permanent, al igual...

Continua llegint "Deformacions tectòniques i comportament de les roques" »

Dinàmica interna de la Terra i tectònica de plaques

Geologia5,37 KB

El motor intern de la Terra

Els factors que influeixen en la dinàmica interna de la Terra són dos:
  • la gravetat
  • la energia interna en forma de calor

El gradient geotèrmic

és l'augment de la temperatura amb la profunditat. A l'escorça és de 3ºC per cada 100m (a les àrees volcàniques és de 10ºC per cada 100m)
El motor de la dinàmica interna de la Terra són els corrents de convecció. El material rocós del mantell, en escalfar-se al límit inferior per la calor emesa pel nucli extern, perd densitat i ascendeix cap a la superfície. En canvi, el material que hi ha a la superfície, en ser més fred i més dens, descendeix pel seu propi pes.
Per tant, al mantell terrestre s'observa el moviment lent i continu del material a temperatura diferent:
...
Continua llegint "Dinàmica interna de la Terra i tectònica de plaques" »

Moviments de terreny

Geologia2,53 KB

Despreniment

Trencament de part del terreny que cau per influència de la gravetat, de manera sobtada, amb un recorregut mínim parcial per l’aire, típic d’escarpaments rocosos.

Bolcada

És la rotació d'una massa de terra o roca cap a l'exterior del vessant. La força desestabilitzadora és la gravetat o bé l'empenta exercida pel terreny adjacent o l'aigua a les fissures.

Lliscament

Moviment d'una massa rígida de sòl o roca que té lloc per una superfície de trencament ben definida. La forma de la massa durant el desplaçament és manté a grans trets. Segons la geometria del trencament els lliscaments poden ser rotacionals, quan el moviment segueix una superfície de trencada corba i el terreny experimenta un gir, o traslacionals, quan...

Continua llegint "Moviments de terreny" »