Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Primària

Origen i composició de l'atmosfera

Origen de l’atmosfera: L’atmosfera es va formar fa uns 4.500 milions d’anys, quan la Terra encara era molt calenta. Els volcans alliberaven gasos com el vapor d’aigua, el diòxid de carboni i el nitrogen. Amb el temps, les plantes van començar a fer fotosíntesi i van generar oxigen, transformant-la en l’atmosfera actual.

Evaporació de l’oxigen: És el procés pel qual l’oxigen es desprèn de l’aigua o de les substàncies naturals cap a l’aire. Principalment es produeix gràcies a la fotosíntesi de les plantes i algues, que alliberen oxigen en transformar el diòxid de carboni.

Capes de l'atmosfera

• Troposfera: És la capa més baixa, on vivim i on es produeixen tots els fenòmens meteorològics

FOTOS 2

Pregunta 1

1- Un ecosistema es pot considerar:

• Un bosc
• Una ciutat
• Un estany

Pregunta 2

2- En un ecosistema la biocenosi és:

El conjunt d'éssers vius que viuen en l'ecosistema.

Pregunta 3

3- Els ecosistemes es caracteritzen perquè:

Hi ha un flux d'energia entre els diferents components de l'ecosistema.

Pregunta 4

4- És correcte afirmar que:

L'energia solar que arriba al planeta té una longitud d'ona que, en mitjana, és inferior a la de l'energia que surt.

Pregunta 5

5- Els organismes autòtrofs són capaços de:

Sintetitzar compostos orgànics complexos (ex. polisacàrids) a partir de matèria inorgànica (CO2 i aigua).

Pregunta 6

6- A mesura que la successió ecològica avança:

Augmenta la complexitat de l'ecosistema.

Pregunta 7

7- L'eutrofització

Els recursos miners a Espanya

Espanya ha estat tradicionalment considerada un país miner. Les explotacions mineres que encara resten han seguit processos de concentració empresarial i han fet grans esforços en innovació tecnològica. El resultat ha estat la reducció de molts llocs de treball.

La política minera espanyola s'emmarca dins de la Unió Europea, amb els següents objectius:

• Incrementar la competitivitat de la mineria nacional.
• Millorar el medi ambient.
• Fomentar la recerca i el desenvolupament tecnològic.

Aquesta política ha ocasionat el tancament d'un gran nombre de jaciments metàl·lics a causa de la competència de jaciments més rendibles fora de la UE.

Tipus de mineria

Mineria metàl·lica

Destinada a les indústries de base...

Els Relleus de Zones Hiperhúmides

Meteorització Química i Formació de Mantells d'Alteració

A les regions equatorials, les temperatures altes, l'abundant pluviositat anual i la humitat ambiental afavoreixen l'acció de la meteorització química. En aquesta meteorització química intervé l'aigua, que reacciona amb els minerals del terreny i els transforma en altres solubles. Sobre les roques es forma una capa de minerals alterats: el mantell d'alteració.

La pluja o els rius poden arrossegar o dissoldre els materials dels mantells i, retirant-los de les roques dures, hi deixen pans de sucre arrodonits.

Influència de la Vegetació en el Relleu

El més normal és que els mantells d'alteració segueixin on es formen i que hi creixi una vegetació...

Energia interna de la Terra

L'energia interna és l'energia acumulada a l'interior del nostre planeta. Hi ha tres factors responsables:

• La desintegració d'isòtops radioactius.
• La calor latent: despesa per la solidificació de materials interns.
• L'energia residual: generada entre xocs planetesimals en la formació del planeta.

Alfred Wegener i la deriva dels continents

Alfred Wegener va presentar la teoria de la deriva dels continents, la qual afirmava que la Terra estava unida en un supercontinent, Pangea. Ell no va poder explicar el per què, però més tard va aparèixer la teoria de la tectònica de plaques, que permet explicar el dinamisme terrestre a escala global.

Proves de la deriva dels continents

• Proves geogràfiques: Wegener va sospitar

Tundra: sòl i adaptacions

És un gelisol: presència permanent de permafrost. Quan l’aigua es desglaça no hi ha capacitat de filtració degut al permafrost. Llavors es forma el paisatge típic del Canadà de llacunes o aiguamolls.

El vent té una importància elevada pel que fa a la distribució de la neu a la superfície.

Crioturbació i modelat del paisatge

Crioturbació: força del gel que modela el paisatge. En què es basa la força? Quan s’hi congela l’aigua al sòl hi ha una pressió entre les diferents parts de la superfície i el que s’acaba formant són aquests petits turonets, pilons de terra.

Adaptacions de la vegetació

• Defensa del vent i del fred: mida petita; vent com a medi de dispersió (anemòfiles).
• Economia hídrica.
• Adaptacions

Estructura de la Terra

Està constituïda per tres capes amb una composició, un gruix i unes característiques diferents, separades per discontinuïtats.

L'escorça

És la capa més superficial i prima de la Terra.

• Escorça continental: Formada per roques metamòrfiques i sedimentàries (com el granit). És molt antiga i no es renova constantment.
• Escorça oceànica: Més prima i densa. Està constituïda per basalt. És jove, ja que es destrueix i es genera contínuament.

El mantell

És una capa sòlida i rocosa, més densa que l'escorça (composta per ferro, magnesi i silici, com la peridotita). La temperatura augmenta amb la profunditat.

• Mantell superior: La part més externa.
• Mantell inferior: Més dens, arriba fins al nucli.

El nucli

És la capa...

El Neocatastrofisme: Preguntes Clau

1. El Neocatastrofisme és una teoria fixista?

   La teoria catastrofista suposava que els continents no havien canviat de lloc; era, per tant, una teoria fixista. També és fixista el neocatastrofisme?

   Resposta: Sí, perquè intenta valorar la importància de les catàstrofes naturals en la història geològica.

2. Extinció Catastròfica i Biodiversitat

   Les tres gràfiques adjuntes representen la variació del nombre d’espècies (biodiversitat) respecte al temps. Quina es correspon amb una extinció catastròfica? Raona la resposta.

   Resposta: La segona, ja que s'observa una caiguda en picat de la biodiversitat.

3. Diferència entre Catastrofisme de Cuvier i Neocatastrofisme

   El catastrofisme de Cuvier es va abandonar aviat,

-  Tant el model energètic d'Espanya com el de Catalunya mostren una gran dependència de les importacions d’energia. Espanya no és un Paí́s ric en fonts energètiques, i per tant no és autosuficient pel que fa a les seves necessitats d'energia. Nomé́s un 22,9 % i un 24,6 % de l'energia consumida és produí̈da a Espanya i a Catalunya, respectivament. S'han d’importar recursos com el petroli, el gas natural o els combustibles radioactius procedents d’altres Paí̈sos.

4. -  L’energia hidroelèctrica es pot considerar , ja que en la seva producció́ intervé́ un recurs renovable com els salts d'aigua que es generen a les centrals situades en els embassaments.

-  L’energia d’origen nuclear obtinguda pel mètode...

Corrents profunds termohalins

Els corrents profunds termohalins es produeixen a causa de la diferència de densitat, determinada per dues variables principals: la temperatura i la salinitat. La cinta transportadora és un riu d’aigua que recorre la majoria dels oceans. La primera part actua com a corrent profund (més dens) i la segona de forma superficial; és necessari per a la regulació climàtica de la Terra.

Impactes de l'explotació d'aqüífers

L'extracció excessiva d'aigua subterrània pot produir:

• Descens del nivell freàtic.
• Subsidències i esfondraments.
• Dessecació de manantials i aiguamolls.
• Intrusions marines (si es sobreexplota un aqüífer, es pot arribar a assecar i patir una intrusió salina).

La termoclina

És una capa que es...