Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Primària

1. Modelatge del Relleu

El modelatge del relleu és el resultat de l'acció conjunta dels agents geològics. Els agents interns l'eleven, mentre que els externs l'erosionen i modelen.

Agents Geològics Externs

Els agents geològics externs són: les aigües, el vent, el gel, la mar i els éssers vius. L'energia necessària perquè actuïn aquests agents geològics prové del sol i la gravetat.

Factors que Determinen el Relleu

Els factors que determinen el relleu són:

• El clima.
• El tipus de roques i la seva disposició.
• L'ésser humà.

Processos Erosius

Meteorització

Meteorització: Disgregació i alteració de les roques superficials deguda a l'acció de l'atmosfera i els éssers vius.

Erosió

Erosió: És el degradament que sofreix el terreny on actua...

El Metamorfisme: Transformacions de les Roques

El metamorfisme comprèn tota una sèrie de transformacions en estat sòlid que tenen lloc a l'interior de la litosfera terrestre i que produeixen canvis mineralògics i estructurals en les roques per efecte de la variació de les condicions fisicoquímiques en què es van formar.

Tipus de Metamorfisme

Metamorfisme Regional

És el metamorfisme més important, ja que afecta zones extenses de l'escorça continental i, en un grau molt més petit, de l'escorça oceànica. La major part de les roques metamòrfiques de la Terra es produeixen per aquest tipus de metamorfisme. En el primer cas, està associat als processos orogènics que tenen lloc a les zones de subducció o de col·lisió continental. En...

Contaminació d'Aqüífers i Qualitat de l'Aigua

Contaminació per Sobreexplotació d'Aqüífers

La contaminació per sobreexplotació d'aqüífers comporta la mobilització d'aigües subterrànies. Quan aquestes aigües estan contaminades, poden arribar a llocs on no haurien. Hi ha dues situacions principals:

• Intrusió Salina

  Es troba a les poblacions litorals, on el turisme genera una gran demanda d'aigua que produeix sobreexplotació. Els aqüífers litorals tenen dos nivells: un superior, d'aigua dolça, i un d'inferior, d'aigua salada. El nivell d'aigua dolça es nodreix del continent (pluges, rieres...), mentre que l'aigua salada prové del mar. Com més aigua dolça hi hagi, més baixa és la interfície dolç-salat. Si sobreexplotem l'aqüífer,

La circulació de l'aire a la troposfera

La circulació de l'aire en contacte amb la superfície de la Terra (troposfera) s'organitza en:

Zones d'altes pressions (anticiclons)

Quan la pressió atmosfèrica és superior a 1013 mil·libars (mb) o hectopascals (hPa). Es caracteritzen per un temps estable.

Els anticiclons són zones atmosfèriques d'alta pressió on la pressió atmosfèrica (corregida al nivell del mar) és superior a la de l'aire circumdant. L'aire d'un anticicló és més estable que l'aire que l'envolta i davalla sobre el sòl des de les capes altes de l'atmosfera. Això provoca situacions de temps estable i absència de precipitacions, ja que la pressió limita la formació de núvols.

Zones de baixes pressions (borrasques)

Quan...

Els recursos del subsòl i la mineria

Les primeres matèries són els elements disponibles a la natura que l’ésser humà utilitza per a consumir-les directament, per a crear productes i per a satisfer les seves necessitats energètiques.

Les primeres matèries tenen origen animal, vegetal o mineral.

A la Terra hi ha molts recursos minerals diferents. Els podem classificar en metàl·lics, no metàl·lics i energètics.

Els recursos minerals es localitzen al subsòl de la Terra. La mineria és el conjunt d’activitats que ens permeten extreure’ls. Els minerals es troben en jaciments, que poden ser mines a cel obert o mines subterrànies.

Els recursos poden ser renovables o no renovables. Els minerals són recursos no renovables. Per tant, un...

Terminologia Geomorfològica Clau

A continuació es detallen conceptes fonamentals de la geologia i la geomorfologia:

• Estrats: Masses de sediments en forma de capa gruixuda que constitueixen els terrenys sedimentaris.
• Orogènesi: Moviment de l'escorça terrestre que dóna lloc a la formació de sistemes muntanyosos.
• Unitats Morfoestructurals (U. Morfoestructurals): Disposició i forma que adopten els relleus com a resultat de la formació geològica.
• Peneple: Superfície amb pendent per la qual les aigües del riu circulen.
• Cinglera: Tall profund vertical que un riu pot formar al terreny.
• Foia: Terreny pla i extens, amplificat per aluvions i envoltat de formacions muntanyoses.
• Badland: Terreny sedimentari sense coberta vegetal.
• Relleu Tabular: Tipus

Glossari de conceptes geogràfics

Relleu i formacions geològiques

• Albufera: Llacs d'aigua salada separats de la mar per una llenca de sorra.
• Altiplà: Elevació del terreny amb una superfície extensa relativament plana, solcada per valls encaixades i profundes.
• Depressió: Terreny deprimit entre muntanyes, generalment d'origen tectònic, produït per falles que han provocat l'enfonsament d'un bloc de l'escorça.
• Falla: Fractura plana en el terreny per la qual llisquen els blocs rocosos separats.
• Fossa: Territori enfonsat per l'ensorrament d'una part del terra.
• Massís: Conjunt muntanyós rocallós caracteritzat per formes pesants, altitud moderada i la manca d'una direcció definida.
• Relleu tabular: Relleu estructural determinat per un estrat o un

Les cremades són una lesió dels teixits causada per l'acció de la calor, ja sigui per flama, brasa, contacte amb sòlids, líquids o gasos calents, electricitat, radiacions, etc. La intensitat de la cremada depèn de la temperatura, del temps d'exposició i de la localització a la pell.

Agents causals de les cremades

La causa més freqüent de les cremades són els líquids inflamables o en ebullició i el contacte amb sòlids en fase d'incandescència. Els líquids solen produir cremades més extenses. Alguns exemples d'agents causals són:

• Foc i productes químics: Agents que cremen la pell per contacte directe.
• Agents físics: Radiacions, raigs ultraviolats, radiació làser i electricitat.
• Causes mecàniques: Abrasions per fregament amb

Formació dels Combustibles Fòssils

Acumulació de matèria orgànica al llarg de milions d'anys que ha anat quedant soterrada a altes pressions i temperatures.

Carbó

El carbó és un mineral de color negre o marró fosc, compost principalment per carboni (C), hidrogen (H), oxigen (O2), nitrogen i sílex.

Formació i Classificació

• Condicions: El període carbonífer, amb alta humitat i calor, va afavorir el creixement vegetat i la descomposició de la matèria orgànica.
• Procés: La lenta descomposició de la matèria, sense la presència d'O2, juntament amb la pressió i la temperatura a què ha estat sotmesa durant milions d'anys, origina el carbó.
• Ús: S'utilitza principalment com a combustible fòssil pel seu elevat poder calorífic, gràcies

Maree Negres: El Mar Com a Receptor i Víctima

El mar rep una gran quantitat de substàncies abocades, però gràcies al seu volum, posseeix una notable capacitat d'autodepuració. Els abocaments provenen principalment dels continents a través dels rius, afectant principalment les zones litorals.

Abocaments de Petroli: Una Amenaça Significativa

Una font important de contaminació marina són els abocaments de petroli. Cada any, s'estimen uns 3000 milions de tones, dels quals aproximadament un 12% es deuen a accidents. La resta prové del rentat de vaixells i d'abocaments en refineries.

Efectes Negatius dels Abocaments de Petroli

• Disminució de l'oxigenació per la pel·lícula de petroli que sura a la superfície.
• Mort d'organismes marins.
• Desestabilització