Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Secundària

1. Impactes sobre la Dinàmica de la Hidrosfera

1.1. Embassaments

La seva finalitat és obtenir energia hidroelèctrica i emmagatzemar aigua. A més, regulen el cabal del riu i eviten les avingudes durant les crescudes. També poden convertir-se en un centre on es realitzin activitats de lleure, però també tenen efectes negatius:

• Disminució dels sediments que arriben a la costa: Això afecta els deltes, que van retrocedint. I també a les platges.
• Disminució de la quantitat d’aigua dolça que arriba als deltes: L’embassament disminueix el cabal del riu. Als deltes, la llengua d’aigua marina penetra riu amunt.
• Rebliment de l’embassament: Els sediments que transporta el riu es dipositen al fons de la presa quan la velocitat de l’aigua

Introducció a la Geomorfologia

La geomorfologia és la branca de la Geologia que estudia les formes del relleu terrestre. En aquest curs, ens centrarem en les formes del relleu relacionades amb els agents geològics externs: l'aigua (líquida o sòlida) i el vent. L'acció d'aquests agents es deu a l'energia solar, que impulsa el cicle de l'aigua i genera el vent, i a la gravetat terrestre.

L'estudi geomorfològic se centra en l'energia de l'agent geològic. Si l'agent té molta energia, pot erosionar les roques. Si en té poca, diposita sediments. En situacions intermèdies, pot erosionar, transportar o sedimentar.

Exemples de formes del relleu

Formes d'origen glacial

Horns

Un horn, o banya glacial, és una muntanya modificada pel gel durant les...

Circ glacial

Circ glacial: és una vall amb forma d'amfiteatre formada per l'acció d'una glacera. Generalment es produeix per glaciació, ja que els materials que hi ha són de naturalesa més tova i així més fàcilment erosionables.

Vall en U

Vall en U: és característica de l'erosió glacial. El pas de masses gegants d'una glacera marquen el paisatge. El seu poder abrasiu desgasta les parets dels llocs de roques.

Morenes

Morenes: són els materials i els sediments barrejats amb gel que són empesos per la llengua d'una glacera. Solen ser fragments de roca, argila, etc.

Estanys (Ibóns)

Estanys (Ibóns): petits llacs de muntanya d'origen glacial situats als Pirineus, generalment per sobre dels 2.000 m d'altitud.

Horn (Pic piramidal)

Horn (Pic piramidal)

Conceptes Clau de la Història de la Terra

Supercontinents i Processos Geològics

Rodinia

És el nom del primer supercontinent (o Pangea) que es va formar. Es va originar durant l'Arqueà i el Proterozoic, però una gran glaciació el va fragmentar.

Diagènesi

Procés de compactació i cimentació dels sediments mitjançant un augment de la pressió, que dona lloc a la formació de roques sedimentàries.

Orogènesis herciniana i alpina

Són dos processos de formació de serralades. L'orogènesi herciniana va donar lloc a la formació de Pangea II, és més antiga i es troba a llocs diferents. En canvi, l'alpina va començar al Cretaci, va continuar fins al període Terciari i va donar lloc als Alps i al relleu actual.

Principis de Datació i Teories

La Península Ibèrica presenta una gran diversitat geològica, configurada per diferents tipus de roques i processos geomorfològics. Aquesta diversitat es pot classificar en tres grans àrees segons la seva composició i origen:

Àrea Silícica: Granit i Roques de l'Era Primària

Aquesta àrea està formada principalment per roques de l'Era Primària, destacant el granit. Es localitza majoritàriament a la zona oest peninsular, amb ramificacions cap a d'altres serralades de l'est. També trobem zones granítiques a la Serralada Litoral Catalana i al nord de Menorca.

Àrea Calcària: Formacions Kàrstiques i Orogènia Alpina

L'àrea calcària la formen materials sedimentaris de l'Era Secundària, principalment pedra calcària (constituïda per...

Evolució Geològica de la Península Ibèrica: Paleozoic

El Paleozoic (570-248 milions d'anys, MA) es caracteritza per:

• Batòlits granítics que posteriorment van aflorar.
• Pissarres i esquistos (metamorfisme de contacte).
• Calcàries del període Carbonífer (abundants a Astúries).

El plegament hercinià, centrat en el Carbonífer (363-290 MA), va implicar la unió dels continents en Pangea, amb Ibèria en contacte amb l'actual costa oest de França. Els materials peninsulars més antics són del Cambrià (570-510 MA).

Cambrià (570-510 MA)

Període inicial del Paleozoic.

Ordovicià (510-439 MA)

Època de submergència.

Silurià (439-409 MA)

Gondwana va derivar de prop del pol Sud cap a l'equador.

Devonià (409-363 MA)

Trencament de Gondwana i separació...

La Capa d'Ozó: Protecció Vital de la Terra

El planeta Terra està envoltat d'una zona de gasos que anomenem atmosfera. Entre els 15 i els 40 km d'altura sobre la superfície de la Terra s'estén una capa anomenada estratosfera, que conté ozó.

A partir de l'any 1980, es va començar a témer que la disminució del gruix de la capa d'ozó es relacionava amb l'emissió a l'atmosfera d'uns gasos determinats, com els CFC (clorofluorocarburs). Actualment, hi ha acords internacionals que prohibeixen l'ús dels CFC. Afortunadament, en els darrers anys s'han obtingut imatges que indiquen que la capa d'ozó es recupera, i s'espera que el problema estigui resolt.

L'Escalfament Global: Augment de la Temperatura Terrestre

L'escalfament global és el procés...

• Processos graduals: lents que actuen de manera contínua al llarg d’enormes períodes.
• Processos catastròfics: molt intensos i poc freqüents, durant períodes breus de temps.

La formació del relleu és un conjunt d'irregularitats de l'escorça terrestre i al fons oceànic. El relleu canvia constantment, té processos endògens, és a dir, que tenen l'origen a l'interior de la terra i processos exògens, d'origen extern.

Les Estacions Astronòmiques

Les estacions astronòmiques van lligades a l'obliqüitat de l'eix de la Terra i a la seva translació al voltant del Sol.

Per què fa més calor a l'estiu?

• A l'estiu fa més calor perquè els raigs solars són perpendiculars a la Terra.
• També, les hores d'exposició al Sol són més llargues, la qual cosa influeix directament en la temperatura.

Per què fa més fred a l'hivern?

• A l'hivern fa més fred perquè els raigs solars són oblics.
• Hi ha una part de la superfície terrestre on hi ha molta menys radiació solar, aspecte que fa que siguin zones fredes.

Els Eclipsis: Causes i Freqüència

Els eclipsis es deuen principalment a dues raons:

1. La Lluna és més petita que el Sol, però està molt més a prop de la Terra que