Geologia de la Península Ibèrica: Tipus de Roca i Formacions
La Península Ibèrica presenta una gran diversitat geològica, configurada per diferents tipus de roques i processos geomorfològics. Aquesta diversitat es pot classificar en tres grans àrees segons la seva composició i origen:
Àrea Silícica: Granit i Roques de l'Era Primària
Aquesta àrea està formada principalment per roques de l'Era Primària, destacant el granit. Es localitza majoritàriament a la zona oest peninsular, amb ramificacions cap a d'altres serralades de l'est. També trobem zones granítiques a la Serralada Litoral Catalana i al nord de Menorca.
Àrea Calcària: Formacions Kàrstiques i Orogènia Alpina
L'àrea calcària la formen materials sedimentaris de l'Era Secundària, principalment pedra calcària (constituïda per carbonat càlcic), plegats per l'orogènia alpina. A la Península Ibèrica, la zona calcària dibuixa una “Z” invertida, que s'estén per l'est de la Serralada Cantàbrica, les Muntanyes Basques, els Pre-Pirineus, el Sistema Ibèric, part de la Serralada Litoral Catalana i la Serralada Subbètica. Les serres de Mallorca també són calcàries.
A part d'aquestes roques calcàries, destaquen les següents característiques i formacions kàrstiques:
Lapiaz o Rasclers: Solcs i Cavitats Kàrstiques
Els lapiaz o rasclers són solcs o cavitats separats per cavallons més o menys estrets. Els solcs es formen quan les aigües d'escolament passen per sobre els vessants (lapiaz de vessant) o per sobre superfícies planes amb fissures (lapiaz de taula). Les cavitats es formen en els buits on s'emmagatzema l'aigua (mar de pedra o lapiaz alveolar).
Congosts o Gorges: Valls Estretes i Profundes
Els congosts o les gorges són valls estretes i profundes, emmarcades per vessants abruptes, causades pels rius.
Pòlies: Depressions Allargades amb Drenatge Subterrani
Els pòlies són depressions allargades de fons horitzontal emmarcades per vessants abruptes. Estan recorreguts per corrents d'aigua, que desapareixen sobtadament per engolidors o pous (ponors) i continuen circulant subterrània. El pòlie pot inundar-se de forma temporal (i llavors es transforma en un llac) si puja el nivell de les aigües subterrànies, o si l'aigua rebuda a la superfície és més de la que pot infiltrar-se per les esquerdes o els pous.
Dolines: Grans Cavitats Kàrstiques i Uvales
Les dolines són grans cavitats formades en llocs on l'aigua s'estanca. Poden tenir formes diverses (circulars o d'embut) i unir-se amb altres d'annexes. D'aquesta manera formen unes cavitats de traçat complicat que s'anomenen uvales.
Coves: Galeries Subterrànies amb Estalactites i Estalagmites
Les coves es creen quan l'aigua s'infiltra, circula subterrània per les fissures del terreny calcari i forma galeries. Dins de les coves se solen formar estalactites a partir de l'aigua, rica en carbonat de calci, que goteja del sostre; i estalagmites a partir de l'aigua dipositada al sòl. L'aigua infiltrada pot tornar a la superfície a través de deus o ressurgències.
Avencs: Obertures a Galeries Subterrànies
Els avencs són obertures estretes que comuniquen la superfície amb les galeries subterrànies.
Àrea Argilosa: Sediments Terciaris i Quaternaris
Aquesta àrea la formen materials sedimentaris poc resistents (argiles, margues i guixos), dipositats cap a la fi de l'Era Terciària i dins l'Era Quaternària. Correspon a les depressions de la Submeseta Nord i Sud, les depressions de l'Ebre i el Guadalquivir, i a les planes litorals del Mediterrani. A les zones on no hi ha vegetació, l'erosió és profunda, formant el que s'anomenen badlands. El Pla de Mill és un exemple de zona argilosa.