Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Secundària

L'Atmosfera Terrestre

Estructura de l'Atmosfera

Capes Atmosfèriques

Troposfera

És la capa més propera a la superfície terrestre. S'extén des del nivell del mar fins a una alçada d'aproximadament 10 km. Es considera que la major part de la vida es troba en aquesta capa.

Estratosfera

És la capa que s'extén dels 20 km fins als 50 km. S'hi troba la capa d'ozó, la qual absorbeix la radiació ultraviolada del sol. La temperatura augmenta a causa d'aquest procés.

Mesosfera

S'extén dels 50 km fins als 80 km. La temperatura disminueix. S'hi troben els sistemes de comunicació.

Termosfera

S'extén dels 80 km fins als 140 km. La temperatura augmenta.

Exosfera

S'extén dels 180 km fins a la resta de l'espai buit. Se sap que la temperatura augmenta.

Pressió

Estructura interna de la Terra

El globus terraqüi està dividit en tres capes: nucli, mantell i escorça.

• Nucli: temperatura aproximada de 5000 graus.
• Mantell: està compost de magma. A la part inferior, la temperatura és d'aproximadament 5000 graus, i a la part superior, de 1000 graus.
• Escorça: sota l'escorça, la temperatura és d'aproximadament 1000 graus.

El magma calent del costat del nucli puja lentament i arriba a l'escorça. Allà disminueix de temperatura i torna a baixar. Això s'anomena corrents de convecció. Els corrents de convecció del mantell fan que l'escorça es trenqui en plaques tectòniques, algunes de les quals se separen i d'altres s'aproximen.

Moviment de separació

Quan dues plaques se separen a causa dels corrents de...

U6: Cap a una Gestió Sostenible del Planeta (I)

1. La Cinta Transportadora Oceànica i el Clima

Es coneix com a cinta transportadora oceànica el cicle de circulació en profunditat d'aigües fredes i denses. D'aquest cicle en gran part depèn el clima del nostre planeta.

2. Riscos Sísmics i Naturals a la Península Ibèrica

El màxim risc sísmic de la Península Ibèrica es concentra al Sud, a Andalusia. El sisme històric més greu que va patir Catalunya es va anomenar el terratrèmol de la Candelera: es va esdevenir el 2 de febrer de 1428 i el seu epicentre va tenir lloc a Camprodon, amb una magnitud de 6,5, provocant més de mil morts.

Els tres riscos més importants a la Península Ibèrica són:

• Terratrèmols
• Inundacions
• Precipitacions extremes

3.

U6: Cap a una Gestió Sostenible del Planeta (I)

1. La Cinta Transportadora Oceànica

Es coneix com a "cinta transportadora oceànica". Circula en profunditat aigües fredes i denses. D'aquest cicle en gran part depèn el clima del nostre planeta.

2. Riscos Sísmics a la Península Ibèrica

El màxim risc sísmic de la Península Ibèrica es concentra al Sud, a Andalusia. El sisme històric més gran que va patir Catalunya es va dir "el terratrèmol de la Candelera": es va esdevenir el 2-2-1428 i el seu epicentre va tenir lloc a Camprodon, amb una magnitud de 6,5 i provocà més de mil morts. Els 3 riscos més importants a la Península Ibèrica són els terratrèmols, les inundacions i les precipitacions.

3. Desertificació: Haití i la República

La Tectònica de Plaques: Una Teoria Geologica Fondamental

La tectònica de plaques és una teoria científica que explica els processos geològics que tenen lloc a l'interior de la Terra. Aquesta teoria es basa en la idea que la capa externa rígida del planeta, la litosfera, està dividida en diverses plaques que es mouen sobre l'astenosfera, una capa més plàstica del mantell.

Orígens de la Teoria: De la Deriva Continental a la Tectònica de Plaques

La teoria de la deriva continental, enunciada per Alfred Wegener al 1912, va ser un precursor clau. Wegener va proposar que fa uns 300 milions d'anys, tots els continents estaven units en un supercontinent anomenat Pangea, que posteriorment es va fragmentar i va derivar fins a la seva posició...

Formació i Origen del Planeta Terra

El nostre planeta es va formar fa uns 4.600 milions d'anys per l'agregació d'asteroides. Els impactes de meteorits gegants, cadascun dels quals produïa una gran quantitat de calor, es van perllongar durant més de cinc-cents milions d'anys.

Estructura Interna de la Terra

La Terra es compon de diverses capes:

• Nucli Intern (sòlid)
• Nucli Extern (líquid)
• Composició del Nucli: Metàl·lica
• Mantell (peridotita)
• Litosfera
• Escorça (granit i basalt)

La litosfera està trencada en grans fragments, coneguts com a plaques litosfèriques.

Per què el nucli intern és sòlid?

Perquè l'elevada pressió no permet que les partícules se separin, mantenint-lo en estat sòlid malgrat les altes temperatures.

Magma i Lava: Diferències

Els Torrents: Cursos d'Aigua Irregulars

Els torrents són cursos d'aigua amb un gran pendent i un cabal irregular. Acostumen a portar aigua quan plou. En els torrents es diferencien tres parts principals:

• Conca de recepció: És la zona que recull l'aigua de les precipitacions.
• Canal de desguàs: És per on circula l'aigua i on es produeix l'erosió i el transport de materials.
• Con de dejecció: Situat al final del torrent, és on es dipositen els sediments que transportava l'aigua gràcies a la disminució brusca de la velocitat.

Els Rius: Dinàmica i Trams

Els rius tenen un cabal relativament regular i un recorregut llarg, la seva dinàmica és bastant complexa. En el riu es distingeixen tres trams. La principal diferència entre aquests trams...

Dinàmica de Poblacions i Ecosistemes

Potencial Biòtic i Estratègies Reproductives

Potencial Biòtic

El potencial biòtic és el principal factor que afavoreix l'augment de les poblacions. És a dir, el nombre de descendents que cada espècie pot produir en condicions ideals.

Estratègies Reproductives

• Natalitat i mortalitat altes (ex: peixos)
• Natalitat i mortalitat baixes (ex: mamífers)

Creixement Poblacional i Capacitat de Sosteniment

Corbes de Creixement: Tipus J i S

• Corba de creixement en J: La població augmenta de manera exponencial amb el pas del temps (explosió poblacional).
• Corba de creixement en S: L'augment de la població es fa cada vegada més lent fins que s'arriba a una grandària màxima (capacitat de sosteniment).

Capacitat de Sosteniment

La Meteorització: Tipus i Processos Geològics

La meteorització és l'alteració que realitzen els agents atmosfèrics i biològics sobre les roques que constitueixen el relleu en el mateix lloc on es troben.

Meteorització Química vs. Mecànica

La diferència és que la meteorització química és l'alteració química de les roques resultant d'algunes reaccions químiques com l'oxidació i la dissolució. La meteorització mecànica, en canvi, és l'alteració deguda a canvis bruscos de temperatura, a pressions originades per la congelació de l'aigua que omple les esquerdes o al creixement de les arrels de les plantes.

La Carbonatació: Un Procés Químic Clau

La carbonatació és la dissolució per l'aigua de la pluja i el CO2 de l'atmosfera...

Geologia: Volcans, Terratrèmols i Roques

Un volcà és una fissura de l'escorça terrestre sobre la qual s'acumulen materials procedents de l'interior de la Terra.

Materials volcànics

• Lava
• Gasos
• Piroclasts

Tipus de volcans

• Actius: Tenen una activitat constant o l'han tinguda en temps històrics recents.
• Dorments: Fins i tot havent estat inactius durant molt de temps, mostren signes de poder entrar en erupció en un futur.
• Apagats o extingits: Són els que ja no tenen cap mena d'activitat ni es creu que la tinguin.

Erupcions volcàniques

• Efusives: Es produeix una emissió pausada de lava i gasos sense que es produeixin explosions.
• Explosives: Es tracta d'una erupció que provoca nombroses explosions amb sortida violenta de gasos i piroclasts que poden