Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Secundària

Segrest a l'avió: Un relat de tensió i rescat

Grec3,07 KB

14- Dins l'avió: Les llums de l'avió es varen encendre un altre pic. Només quedaven 11 passatgers: Carl Sandberg i Harald, 4 de tripulació i 5 americans. Ells seien junts al mig de l'avió. La segrestadora i l'home jove de la camiseta negra els miraven.

A través de la finestra, Carl va veure el conductor del cotxe de la benzina, que es dirigia cap a ells. Es va aturar, i cinc homes vestits de blanc varen sortir del cotxe. El conductor va anar al davant de l'avió a treballar amb els controls, i els homes començaren a posar benzina a l'avió.

Llavors, ell va veure un altre home, amb un impermeable groc, que sortia de l'edifici de l'aeroport.

El barbut segrestador va començar a xerrar molt excitat. Es ell? Sí, sí que ho és. El nostre líder!...

Continua llegint "Segrest a l'avió: Un relat de tensió i rescat" »

Tensió a l'aire: Segrest, ultimàtum i negociació contrarellotge

Grec3,05 KB

En un altre lloc, a l'Helen li agradava el coronel Carter: la seva forma de parlar, les seves idees... Sabia escoltar quan ella parlava. El millor de tot (va pensar) és que estaven fent un pla junts, un bon pla.

Va dir al coronel que tingués els seus homes preparats i que agafessin el primer presoner quan arribessin. A en Michael li va demanar si ja havien arribat els presoners (cosa que no havia passat). També li va manar que contactés amb l'inspector Holm per la ràdio del cotxe.

"Els duen", va dir Michael, quan encara parlava per telèfon. Helen mirava el rellotge: el temps passava de pressa, 2:24, 2:25, 2:26.

"Els tenim!", va dir Michael. Va informar que un dels cotxes havia tingut un accident i que en 10 minuts estarien allà. "10 minuts?...

Continua llegint "Tensió a l'aire: Segrest, ultimàtum i negociació contrarellotge" »

Antígona de Salvador Espriu: Anàlisi i Paral·lelisme amb la Guerra Civil

Grec4,3 KB

Introducció a l'Antígona de Salvador Espriu

Aquest fragment a comentar se situa al segon acte de la tragèdia Antígona, una obra dramàtica escrita per Salvador Espriu l'any 1939, però reeditada el 1967. L'autor reprèn el mite clàssic d'Antígona a través d'un paral·lelisme entre la guerra fratricida de la tragèdia grega i l'enfrontament entre les dues Espanyes.

Podem destacar Jean Anouilh i Bertolt Brecht com dos autors que, juntament amb Espriu, també redacten un escrit semblant on reclamen de la noia la valentia per desafiar el poder i enfrontar-se a la injustícia. D'aquesta manera, Espriu presenta una situació de conflicte que posa en evidència que la lluita entre germans és un pecat.

Temes Centrals i Simbolisme

El tema principal...

Continua llegint "Antígona de Salvador Espriu: Anàlisi i Paral·lelisme amb la Guerra Civil" »

Anàlisi de l'obra de Joanot Martorell: Tirant lo Blanc

Grec3,27 KB

Context Històric i Literari (1460)

  • Data d'inici de l'escriptura: 2/1/1460
  • Edat dels Personatges: Matrimoni secret (Concili de Trento)
  • Escenaris Clau:
    • La cambra fosca (vetlla Alfons el Magnànim)
    • Constantinoble (Palau Imperial, Santa Sofia)
  • Fonts i Referències:
    • Conte romanços castellans (Alfons el Magnànim a Nàpols)
    • Cronologia (fets realistes)
    • Geografia (Bretanya, Anglaterra, Sicília, Illa de Rodes, Nord d'Àfrica, Constantinoble)

Personatges i Trames

  • Personatge Principal: Roger Flor (cabdill dels almogàvers, parteix de Sicília per ajudar l'emperador de Constantinoble, assassinat a Adrianòpolis)
  • Antagonista: Janos Hunyadi (voivoda, enfrontat als turcs, pseudònim el Blanc)
  • Curriculum Cavalleresc: Similar al cavaller català abans d'enamorar-se.
...
Continua llegint "Anàlisi de l'obra de Joanot Martorell: Tirant lo Blanc" »

Grècia Antiga: Guerres, Democràcia, Societat i Cultura

Grec3,75 KB

Guerres Mèdiques: Conflictes entre Grecs i Perses

En aquestes guerres es van enfrontar els grecs contra els perses, des de l’any 492 aC fins al 449 aC. Van ser causades per la rebel·lió de les polis gregues de l’Àsia Menor contra l’expansió persa. Es van distingir dues Guerres Mèdiques:

  • Primera Guerra Mèdica. Durant aquesta guerra va tenir lloc la batalla de Marató, l’any 490 aC. Els grecs van guanyar aquesta batalla gràcies als soldats atenesos.
  • Segona Guerra Mèdica. Deu anys després de la batalla de Marató, els perses van començar a avançar pel litoral de la regió de la Tràcia.

Atenes i la Democràcia: El Govern del Poble

A Atenes, entre els segles VI aC i V aC, va néixer la democràcia, un sistema polític que, en grec,
...
Continua llegint "Grècia Antiga: Guerres, Democràcia, Societat i Cultura" »

Mites clàssics: Rapte, Passió, Amor i Guerra

Grec1,78 KB

Llibre I

1. El rapte de les sabines

Ròmul, després de fundar Roma, va oferir dret d'asil a tothom. Desertors, apàtrides i esclaus van cercar-hi refugi, però mancaven dones. Cap poble veí volia casar les seves filles amb els romans.

Seguint les instruccions de Ròmul, els romans van intentar calmar amb amor les dones raptades. Els pares, però, van declarar la guerra. Els romans van vèncer els pobles menys nombrosos, però els sabins van posar Roma en perill. El rei sabí Taci va subornar Tarpeia perquè obrís les portes, però la van matar. Quan l'exèrcit sabí i el romà estaven a punt de lluitar, les dones raptades van suplicar que s'aturessin. Sabins i romans van fer la pau i van unir els dos regnes, governats per Ròmul i Taci.

2. Pasífae

...
Continua llegint "Mites clàssics: Rapte, Passió, Amor i Guerra" »

Mitologia Grega: Déus, Herois i L'Odissea d'Ulisses

Grec5,89 KB

Hades, el Senyor de l'Inframón

Hades és fill de Cronos i Rea, germà de Zeus, Posidó, Hera, Hèstia i Demèter. En el repartiment de l'univers, Hades va quedar amo del món dels inferns. Els Cíclops l'havien armat amb un casc que el feia invisible quan pujava a la terra. A l'infern l'acompanyava Caront, un geni amb la missió de passar les ànimes a través d'un riu. Per entrar-hi, Hades cobrava una moneda que es posava a la boca dels difunts. En el regne, Minos, Radamant i Éac jutjaven les ànimes, les quals passaven als Camps Elisis si el veredicte era favorable, o eren enviades al Tàrtar si era negatiu.

Demèter i Persèfone

Demèter és la deessa de la fecunditat. La llegenda va unida a la de Persèfone, fruit de les relacions de la

...

Continua llegint "Mitologia Grega: Déus, Herois i L'Odissea d'Ulisses" »

Hermes amb Dionís Infant: Anàlisi i Significat

Grec2,42 KB

Hermes amb Dionís Infant

Anàlisi formal

El tractament naturalista dels cabells, la representació dels plecs de la tela amb la tècnica dels draps molls que li confereix una sensació de pes, les mirades creuades dels dos personatges que deixen entreveure emocions i sentiments, i el tractament dels cossos menys atlètics, anticipen algunes de les característiques del període hel·lenístic.

Tant la figura d’Hermes com la del petit Dionís, segueixen el cànon de Policlet, si bé en el cas de l’infant, aquest no queda ben proporcionat.

L’obra està feta a partir de dos blocs de marbre de Paros i presenta rastres de policromia.

Iconologia i funció

Hermes amb Dionís infant està inspirada en la mitologia grega i mostra dos déus de l’Olimp:

...

Continua llegint "Hermes amb Dionís Infant: Anàlisi i Significat" »

Déus i deesses de la mitologia grega i romana

Grec5,02 KB

Déus i deesses principals

Zeus la transforma en vaca per salvar-la d'Hera: Io

Va néixer dues vegades, primer de la seva mare, després de Zeus: Dionís

Símbol de la força, va superar dotze treballs quasi impossibles: Hèracles

Príncep portat a l'Olimp com a servidor dels déus: Ganimedes

Fou la causant de la guerra de Troia: Helena

El seu fill matà la Medusa: Dànae

Va tenir fills amb Zeus creient que estava amb el seu marit: Alcmena

Fill legítim de Zeus, molt violent: Ares

Zeus la va devorar per evitar ser destronat com Urà i Cronos: Metis

No va mantenir el vot de castedat que exigia Àrtemis: Cal·listo

Descripció dels déus olímpics

Zeus (Júpiter): Déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics com el llamp, els núvols, el tro i la pluja. Garant...

Continua llegint "Déus i deesses de la mitologia grega i romana" »

Personatges i Deïtats Clau d'una Novel·la Egípcia

Grec3,38 KB

Personatges Principals

Khuta: Mercader

Home baix i prim, amb el nas afilat i punxegut.

Nianjkaf: Eunuc

Gras, rodó, enorme, afemellat i amb una veu cridanera i prima.

Huni: Senyor del Nil

Senyor de totes les terres del Nil.

Nàtia: Jove esclava

Noia de 13 anys, pell blanca i immaculada, nas trencat, li mancava bona part de les dents i una àmplia cicatriu li creuava la seva galta dreta. Cuinava i tenia cura de rentar la roba de les seves companyes esclaves. Mare de Sedum.

Menes: Primer Faraó

Primer faraó de la primera dinastia.

Nait: Esposa de Khuta

Grassa i enèrgica, dominadora i cridanera.

Jeti: Nomarca d'Elefantina

Nomarca de la regió de l'Elefantina a l'Alt Egipte. Pare de Jian.

Fertare: Esposa de Jeti

La seva dona, formosa i delicada, per qui sentia...

Continua llegint "Personatges i Deïtats Clau d'una Novel·la Egípcia" »