Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Secundària

La societat atenesa estava dividida en tres grups principals:

Estructura social d'Atenes

Els ciutadans

Homes lliures nascuts a Atenes, de pares atenesos, que tenien drets polítics. Dins d'aquest grup, una minoria eren rics (propietaris de terres, tallers...), i una majoria eren pobres (treballadors, artesans...).

Els estrangers (metecs)

Grecs nascuts en altres ciutats que havien fet fortuna a Atenes però no tenien drets polítics.

Els esclaus

Era el grup més nombrós. Els que vivien millor es dedicaven a les feines domèstiques; els que treballaven al port o a les mines tenien una existència més dura.

Els homes atenesos que tenien la condició de ciutadans disposaven de tots els drets polítics (ni les dones, ni els metecs, ni els esclaus podien...

Unitat 4: Vida Quotidiana a l'Antiguitat Clàssica

El Matrimoni i el Rol de la Dona

• En l'època clàssica, la finalitat principal del matrimoni era tenir fills.
• El matrimoni, de vegades, era fruit d'un pacte d'interès econòmic.
• Un cop casada, la dona grega vivia tancada a casa.
• A Grècia, a la dona se li donava un pastís de mel i sèsam per afavorir la fertilitat.
• La funció de la padrina de noces era unir les mans com a símbol de casament i assistir la dona.
• Els nuvis arribaven a la llar amb un carruatge elegant i acompanyats dels amics i amigues.
• Les condicions perquè un matrimoni fos legítim eren que l'home tingués 12 anys i que la parella tingués edat per procrear.

La Vestimenta Clàssica

• La major part de la roba dels clàssics era confeccionada

Principals arrels i ètims grecs en català

A continuació es presenta un recull detallat d'arrels, prefixos i sufixos d'origen grec clàssic amb el seu significat, la forma adaptada en català i diversos exemples de lèxic derivat.

d) Resum del Significat i la Funció del Temple

El temple ocupa l’indret on hi hagué un temple anterior, destruït pels perses el 480 aC. Les restes del qual són visibles a la cripta.

La decisió de construir un nou temple sembla que estava presa el 440 aC, però diversos factors van endarrerir les obres fins al 421 aC. El responsable va ser Cimó, cap del partit aristocràtic i etern rival de Pèricles.

Evolució Històrica

• Durant l’Edat Mitjana les seves pedres van servir per fortificar l’Acròpolis.
• Al segle XVII (durant l’enfrontament entre otomans i venecians) va ser pràcticament destruït.
• El 1831 es va reconstruir, en un gest de marcat caràcter patriòtic a la Grècia, just acabada d’emancipar de l’Imperi Otomà.
• El 1998, es

La ceràmica en la vida grega

• Element essencial: Va ser fonamental en la vida quotidiana grega.
• Usos diversos: Emmagatzemar, transportar, cuinar, servir, menjar, beure, gelar, cremar, guardar, il·luminar, mesurar el temps, realitzar ofrenes als déus o contenir les cendres d'un difunt.
• Els vasos grecs: Traçaven un mapa detallat de la geografia i el temps de l'antiga Grècia.
• Producció: Fabricats en totes les ciutats gregues. La seva mestria va aconseguir un lloc preeminent, destacant Atenes (s. VIII al IV a.C.), Corint, Lacònia o Milet (s. VII a.C.).

A la península Ibèrica, els vasos apareixen en tombes com a importacions. Com a objectes d'alt preu, simbolitzaven l'elevat rang social dels personatges, que es feien enterrar amb ells. Eren mercaderies...

Déus romans i atributs (llatí / grec)

• Júpiter/Zeus — Poder suprem sobre els déus i sobre els homes / àguila, ceptre, llamp
• Juno/Hera — Esposa i germana de Zeus. Matrimoni / paó reial, diadema
• Minerva/Atena — Saviesa, arts i oficis, victòria a la guerra / òliba, olivera, casc, escut
• Apol·lo/Apol·lo — Bessó d’Àrtemis. Bellesa física i belles arts / lira, fletxes
• Diana/Àrtemis — Castedat, caça / arc, carcassa (carcai), lluna creixent
• Mercuri/Hermes — Missatger dels déus i de les ànimes. Comerç, eloqüència / sandàlies, barret alat i caduceu
• Vulcà/Hefest — Marit d’Afrodita. Foc, metall / martell, tenalles, enclusa
• Mart/Ares — Amant d’Afrodita. Guerra / casc, armes
• Venus/Afrodita — Segons una versió, nasqué

Primer Acte

Teseu prepara les seves noces amb Hipòlita quan Egeu acudeix per a reclamar justícia, doncs la seva filla Hèrmia es nega a casar-se amb Demetri. Hèrmia addueix que ella està promesa a Lisandre i que Demetri, al seu torn, havia donat paraula de matrimoni a la seva amiga Elena. El Duc concedeix a Hèrmia la possibilitat de retirar-se a un convent o perdre la vida. Lisandre proposa a Hèrmia que s'escapin junts cap a casa de la seva tia, que viu fora d'Atenes, ja que allà no preval la jurisdicció de Teseu. Hèrmia li conta el pla a la seva amiga Elena i aquesta, al seu torn, l'hi revela al seu estimat Demetri. Així que els quatre joves surten d'Atenes alhora: Hèrmia al costat de Lisandre, Demetri perseguint Hèrmia i Elena...

Caracterització i Rol Central d'Antígona

Antígona és la protagonista de l'obra. És un personatge superior amb qui el públic s'identifica per la seva elevada moralitat. Representa la llei natural que s'enfrontarà inexorablement a la llei civil de Creont. Es troba al mig de la relació violenta que mantenen els seus dos germans, Eteòcles i Polinices, pel poder. Els estima tots dos, però sent una debilitat per Polinices perquè ha estat i és el més desfavorit. Mostra una clara inclinació a protegir el més desvalgut.

• Durant la infantesa: Eteòcles era el preferit de la mare (Iocasta) i Polinices quedava en un segon lloc. Ja aleshores, Antígona jugava amb ell per equilibrar la injustícia.
• En el present: Polinices també és el més

Déus Olímpics

Els déus olímpics eren les principals deïtats de la mitologia grega, que residien al mont Olimp. Alguns dels més importants són:

• Posidó: Déu del mar i dels terratrèmols.
• Hera: Deessa del matrimoni i esposa de Zeus.
• Zeus: Déu del cel, el llamp i el tro. Era el déu principal.
• Hades: Rei dels inferns, governava l'inframón.
• Persèfone: Filla de Demèter.
• Atena: Deessa de la saviesa, la ciència i l'estratègia bèl·lica.
• Apol·lo: Déu del sol, la medicina, la poesia i les arts.
• Artemis: Deessa de la lluna, la caça i els boscos.
• Afrodita: Deessa de la bellesa i l'amor.
• Hèstia: Deessa de la llar i el foc domèstic.
• Ares: Déu de la guerra.
• Demèter: Deessa de la collita.
• Hefest: Déu de la farga.
• Dionís: Déu de la verema.

Culte Grec

El...

Anàlisi de L'Atlàntida i Canigó: Obres Èpiques de Verdaguer

Aquest document explora dues de les obres més emblemàtiques de la literatura catalana, L'Atlàntida i Canigó, ambdues del reconegut poeta Jacint Verdaguer. S'analitzen els seus arguments, context i elements clau.

L'Atlàntida

• És un poema èpic format per deu cants, una introducció i una conclusió.
• Narra les aventures d'Heracles per Ibèria i l'enfonsament del continent dels Atlants, fet que dóna lloc a la creació del mar Mediterrani.
• Verdaguer va escriure aquesta obra a bord del vaixell Guipúscoa, de la companyia Transatlàntica, durant un viatge d'Espanya a Cuba.
• Va ser guardonada amb els tres premis de l'època: Fe, Pàtria i Amor.

Canigó

• Poema èpic que narra les aventures