Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Secundària

Lèxic de la mitologia clàssica: termes i expressions d'origen mitològic

GrecActualitzat el 2,9 KB

Mots i Expressions de Component Mitològic

Termes i Conceptes

  • Caòtica: Segons la mitologia clàssica, el principi del món era el Caos; no hi havia cap ordre i els elements de la natura no tenien forma i estaven barrejats.
  • Meduses: Era la més terrible de les tres gorgones.
  • Prometèica: Prometeu era el fill d'un tità que es va atrevir a robar el foc als déus per donar-lo als homes perquè poguessin progressar.
  • Harpia: Eren monstres mig dona, mig ocell rapaç.
  • Quimeres: Una quimera és una creació imaginària que es pren com a realitat. En la mitologia, és un barreig entre lleó, cabra i serp.
  • Pànic: El pànic té a veure amb el nom de Pan, un satir que habitava als boscos i que tenia un aspecte molt repulsiu.
  • L'Eco: Era una nimfa que es va enamorar
...
Continua llegint "Lèxic de la mitologia clàssica: termes i expressions d'origen mitològic" »

Ètims grecs i derivats en català: lletres sigma i tau

Grec3,82 KB

Vocabulari grec i derivats catalans (Σ - Τ)

Taula de correspondències entre termes en grec clàssic, el seu significat original, els formants o ètims derivats i exemples de lèxic culte en català:

Ètim grecSignificatFormant / ArrelDerivats en català
σεισμός, -οῦ (ὁ)moviment, terratrèmolsism-sismògraf, sismòleg
σῆμα, -ατος (τό)senyal, indicaciósem-semàfor, polisèmia
σκηνή, -ῆς (ἡ)cabanya, tenda, escenaescen-escenografia
σκληρός, -ά, -όνdurescler-esclerosi
σκοπέωmirar, observar-scoptelescopi, demoscòpic
σοφός, -ή, -όνsavisof-sofista, filosofia
σπήλαιον, -ου (τό)caverna, gruta, covaspel-, espele-espeleòleg, espeleologia
στόμα, -ατος (τό)bocaestomat-, -stomaestomatologia
στῦλος,
...
Continua llegint "Ètims grecs i derivats en català: lletres sigma i tau" »

Himne a Zeus de Cal·límac: Text Grec i Traducció

Grec17,05 KB

Himne a Zeus de Cal·límac

Ζηνὸς ἔοι τί κεν ἄλλο παρὰ σπονδῇσιν ἀείδειν

De Zeus, quin altre seria més desitjable cantar per acompanyar les libacions?

λώϊον ἢ θεὸν αὐτόν, ἀεὶ μέγαν, αἰὲν ἄνακτα, 

que el mateix déu, sempre gran, sempre sobirà,

Πηλαγόνων ἐλατῆρα, δικασπόλον Οὐρανίδῃσι; 

menador dels Pelàgons, administrador de justícia dels urànides?

πῶς καί νιν, Δικταῖον ἀείσομεν ἠὲ Λυκαῖον; 

I com li cantarem, com Dictèon o bé com Liceu?

ἐν δοιῇ μάλα θυμός, ἐπεὶ γένος ἀμφήριστον. 

En molt dubte (està) el meu cor, ja que és discutit el teu

...
Continua llegint "Himne a Zeus de Cal·límac: Text Grec i Traducció" »

L'Altar de Zeus a Pèrgam: Art, Arquitectura i Context

Grec2,92 KB

L'evolució de l'arquitectura hel·lenística

En arquitectura s'esbareixen els ordres i s'obliden dels cànons. Es desenvolupen simultàniament diferents estils i formes, reflex d'una varietat de gustos. Els agrada destacar el luxe ornamental, influència dels orientals. S'abandona l'estil dòric perquè el consideren massa auster.

Interpretació de l'escultura

Les figures del fris estan retorçades, amb un ritme violent i convulsiu. Musculatures en tensió, vestidures desplegades en totes direccions. Expressions facials torturades. Molts s'identifiquen amb el seu nom escrit al marc. Les escenes del fris representen la lluita entre els déus i els gegants, i s'anomena gegantomàquia.

Els déus representen el bé, l'ordre, la pau, el sosegament,...

Continua llegint "L'Altar de Zeus a Pèrgam: Art, Arquitectura i Context" »

El misteri de l'illa de gel

Grec1,14 KB

El misteri de l'illa de gel consisteix en una historia de terror i d'ensenyament d'unna nova especie humana que causara molts de problemas en la tripulació del capita Schley, que és una tripulació que va en un vaixell anomenat  Bear.
El captà Schley perd molts de la seva tripulació, però no se rendeix mai, molts del seus mariners moren assasinats per ona especie desconeguda en una illa desconeguda. Molts moren assasinats, com he dit, molts despereixen sense deixar rastre. Aquella especie se'ls menjava. Iés un fet real.

Història de Mesopotàmia i l'Antic Egipte: Cultura i Societat

Grec3,51 KB

Mesopotàmia: Origen de la Civilització Urbana

  • Primera civilització urbana: Va sorgir al IV mil·leni a.C. a la Baixa Mesopotàmia, concretament a Sumer.
  • Entre el III i el I mil·leni a.C., la regió va ser dominada per diversos pobles.
  • A mitjan III mil·leni a.C., el rei Sargon va ocupar la Baixa Mesopotàmia i va crear el regne d'Accad.
  • L'escriptura va sorgir cap al 2500 a.C., marcant l'inici de la comptabilitat i la fixació de lleis pels reis.

L'Escriptura Cuneïforme: Origen i Evolució

  • Inici: Eren pictogrames que representaven un objecte o un concepte.
  • Evolució: Posteriorment, van sorgir els ideogrames, que representaven accions o conceptes més generals i van donar lloc a l'escriptura cuneïforme.
  • Tècnica: Es realitzava fent incisions amb
...
Continua llegint "Història de Mesopotàmia i l'Antic Egipte: Cultura i Societat" »

Vida, Religió i Arquitectura a l'Antic Egipte

Grec3,03 KB

L'Economia de l'Antic Egipte: Agricultura de Regadiu

La base de l'economia egípcia va ser l'agricultura de regadiu. La terra era propietat del faraó, que en cedia una part als sacerdots i una altra als nobles. Els pagesos que la conreaven havien de lliurar tributs en espècie.

Cultius Principals i Eines de Conreu

Els cultius principals eren:

  • El blat (per fer pa).
  • L'ordi (per fer cervesa).

Altres cultius destacats van ser el lli, el papir, la vinya, l'olivera, els arbres fruiters i els llegums.

Les eines usades per conrear la terra eren:

  • L'arada.
  • La falç (per recollir la collita).

Societat i Indumentària Egípcia

Vestimenta

Els homes d'una certa posició duien un faldellí, una falda que arribava fins als genolls o al panxell i se subjectava a la cintura...

Continua llegint "Vida, Religió i Arquitectura a l'Antic Egipte" »

La Vida a la Prehistòria: Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls

Grec3 KB

Paleolític

Sóc un nen i visc a la primera etapa de la prehistòria: el paleolític. Visc en un lloc càlid amb praderies d'herbes a l'Àfrica. Encara que ens desplacem d'un lloc a un altre buscant aliments i cursos d'aigua, on construïm cabanes o ocupem coves. Quan s'acaben els fruits i els animals del lloc, marxem a un altre. Se'ns diu nòmades.

Visc en un grup d'entre 20 i 40 persones on ens ajudem els uns als altres. Aquest grup de persones l'anomenem tribu, i qui mana a la tribu és el meu avi; ell ajuda la tribu i la dirigeix sol.

Nosaltres fabriquem eines de:

  • Pedra: com ganivets o puntes de fletxa.
  • Os i fusta: com els arpons i les agulles.

Amb les agulles fem vestits per protegir-nos del fred. Per mitjà de l'agulla, passem un fil de pèl...

Continua llegint "La Vida a la Prehistòria: Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls" »

Història de l'Antiga Grècia: Civilitzacions i Llegat

Grec3,16 KB

L'origen de la civilització grega

La civilització grega va sorgir a l'extrem oriental del mar Mediterrani, al sud de la península dels Balcans. Des d'allà, es va estendre per les illes banyades pels mars Egeu i Jònic.

La península balcànica era un territori fragmentat en estretes valls aïllades, separades per muntanyes. Per això, l'antiga Grècia no va construir mai un estat unificat, sinó que cada vall i cada illa formaven un estat independent.

La civilització minoica (Creta)

En el tercer mil·lenni aC, l'illa de Creta va adquirir un paper preponderant al mar Egeu, ja que la seua localització li va permetre dominar el comerç entre l'Orient i l'Occident. Va assolir l'esplendor pels volts del 1700 aC.

Creta era governada per reis. Un...

Continua llegint "Història de l'Antiga Grècia: Civilitzacions i Llegat" »

Atenes i Esparta: Història, Societat i Conflictes

Grec3,82 KB

L'evolució política d'Atenes i Esparta

Durant el segle VI aC, a Atenes es va produir un enfrontament entre l'aristocràcia latifundista, els camperols sense terres i la burgesia comercial. Aquest conflicte va portar un seguit de reformes socials i polítiques. Va ser així que, al segle V aC, es va instaurar a Atenes un règim de democràcia limitada. Molt diferent era la situació d'Esparta, una polis que es va caracteritzar pel seu afany expansionista.

La societat i el sistema militar espartà

La seva societat era molt militaritzada i es distingia per una educació fonamentada en la disciplina guerrera. El seu règim polític contrastava amb el sistema democràtic d'Atenes.

Les Guerres Mèdiques i l'hegemonia atenesa

Al segle VI aC es va donar...

Continua llegint "Atenes i Esparta: Història, Societat i Conflictes" »