Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Grec de Secundària

Mitologia Grega: Monstruos i Fites Clau

Grec2,84 KB

Calendari i Mitologia Grega

Mesos (Versió Antiga)

  • 1-Març
  • 2-Abril
  • 3-Maig
  • 4-Juny
  • 5-Quintilis (Juliol)
  • 6-Sextilis (Agost)
  • 7-Setembre
  • 8-Octubre
  • 9-Novembre
  • 10-Desembre

Dies de la Setmana (Llatí)

  • 1-Dies Lunae (Dilluns)
  • 2-Dies Martis (Dimarts)
  • 3-Dies Mercuri (Dimecres)
  • 4-Dies Iovis (Dijous)
  • 5-Dies Veneris (Divendres)
  • 6-Dies Saturni (Dissabte)
  • 7-Dies Solis (Diumenge)

Monstres de la Mitologia Grega

Hidra de Lerna

Monstre en forma de serp amb set caps; si en tallaves un, en creixien dos més. Va ser derrotada per Hèrcules en el segon dels dotze treballs. Criada per Hera, era capaç de matar amb el seu alè. Hèrcules la va matar amb l'ajut d'Iolau, el seu escuder, i va mullar les seves fletxes amb el verí de la Hidra.

Quimera

Era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra

...
Continua llegint "Mitologia Grega: Monstruos i Fites Clau" »

Aristòtil: context històric i biografia essencial

Grec3,48 KB

Context i biografia d'Aristòtil

Escriu el teu títol: Context i biografia d'Aristòtil

Context històric

La vida d'Aristòtil va transcórrer en el segle IV a. C., en una època de canvis molt significatius per al món grec.

Després de la derrota d'Atenes en la guerra del Peloponès, Esparta havia esdevingut la polis més influent de Grècia. Però el poder creixent del regne de Macedònia aviat va modificar aquesta situació.

L'any 349 a. C., el rei Filip II de Macedònia va iniciar una campanya militar per estendre el seu territori. Això va provocar una forta reacció en moltes ciutats gregues, que van veure en perill la seva llibertat i la seva independència.

L'any 338 a. C. Macedònia va conquerir Grècia quan Filip II va derrotar els grecs...

Continua llegint "Aristòtil: context històric i biografia essencial" »

Sòcrates: Compromís Cívic, Justícia i Rebuig als Sofistes

Grec3,03 KB

Sòcrates: Compromís amb la Polis i la Veritat

A causa de les condicions meteorològiques (o esdeveniments que van seguir), el Demos d'Atenes va reaccionar amb ràbia i indignació i va iniciar un judici contra el comandament de l'exèrcit: els 8 generals.

El Judici dels Generals i l'Oposició de Sòcrates

Per atzar, Sòcrates, per primera i última vegada, formava part del Consell dels 500. Per casualitat, va tocar a la tribu de Sòcrates presidir la sessió. Sòcrates es va oposar a la condemna "popular" dels generals perquè la llei no establia càstigs col·lectius.

En tots aquests casos, Sòcrates ens apareix com l'individu compromès amb la seva polis i amb la veritat. En aquestes ocasions, Sòcrates s'enfronta al poder, a la mort possible,...

Continua llegint "Sòcrates: Compromís Cívic, Justícia i Rebuig als Sofistes" »

Les aventures d'Ulisses i la història de Gladiador

Grec3,19 KB

Les aventures d'Ulisses

Després de la caiguda de Troia, Ulisses es va embarcar rumb a Itaca, però durant 10 anys van estar navegant i passant tota mena de perills. De les costes dels cicons, on molts homes van morir, Ulisses va arribar a l'Àfrica, a l'illa dels lotòfags (els que mengen lotus). Allà, tres companys es van menjar el lotus, que els va fer perdre el desig de tornar.

El ciclop Polifem i el déu Èol

Més tard, van arribar a l'illa dels ciclops. En una cova hi vivia Polifem, fill de Posidó, que menjava els companys d'Ulisses. La cova estava tancada amb una pedra gran que impedia la sortida. Ulisses va emborratxar amb vi Polifem i el va encegar mentre dormia amb un pal, aconseguint marxar amagat entre les ovelles.

Després arriben...

Continua llegint "Les aventures d'Ulisses i la història de Gladiador" »

La civilització grega: Història, cultura i societat

Grec3,71 KB

La civilització grega

Orígens i cultura

Els grecs antics eren una barreja de pobles que, des del II mil·lenni a.C., s'havien anat instal·lant per la zona de la península Balcànica i l'Àsia Menor.

Orígens comuns:

  • A l'illa de Creta va sorgir la cultura minoica.
  • Al Peloponès, els aqueus van crear la cultura micènica.

Llengua i cultura:

  • Els grecs parlaven una mateixa llengua que els distingia dels que no la coneixien, que anomenaven bàrbars.
  • El seu alfabet es deia alfabet sil·làbic.

Uns mateixos déus i ritus:

  • Els grecs eren politeistes i creien en l'existència de nombrosos déus.
  • Els déus es representaven en forma humana.
  • Tots ells tenien passions, vicis i virtuts com els humans.

Esparta i Atenes

Esparta

Esparta era una oligarquia, que significa...

Continua llegint "La civilització grega: Història, cultura i societat" »

L'Antiga Grècia: Època Clàssica, Hel·lenística i Política

Grec2,48 KB

Època Clàssica (VI – IV a.C.)

Organització social atenesca

  • Esclaus: No tenien llibertat ni drets, tot i que podien arribar a adquirir la llibertat. Legalment se'ls considerava objectes o mobiliari que es podien vendre, comprar o donar. La principal font d'esclaus era sempre la guerra.
  • Ciutadans: 40.000 al segle V a.C. a Atenes. Són els únics que poden acudir a l'Assemblea i dedicar la major part del seu temps als assumptes de l'Estat. Per ser ciutadà, els teus pares també ho havien de ser.
  • Metecs: Estrangers sense drets polítics però lliures.

Època Hel·lenística (400 – 200 a.C.)

A l'època hel·lenística, Macedònia va aprofitar la desunió de les polis gregues i les dominà (territori del nord de Grècia), sota el regnat de Filip...

Continua llegint "L'Antiga Grècia: Època Clàssica, Hel·lenística i Política" »

Conceptes Clau de l'Antiga Grècia: Polis, Governs i Història

Grec3,17 KB

Els Grans Poemes Èpics d'Homer

La Ilíada

Poema èpic atribuït a Homer (segle VIII a.C.), el qual narra els esdeveniments de la Guerra de Troia.

L'Odissea

És el segon poema èpic d’Homer, el qual narra les aventures d'Ulisses durant el seu retorn a casa després de la Guerra de Troia.

Les Polis: Ciutats Estat de l'Antiga Grècia

Les polis eren ciutats estat independents de l’Antiga Grècia.

Exemples de Polis Importants

  • Esparta
  • Atenes
  • Troia
  • Focea
  • Delfos

Estructura de la Polis

Totes les polis tenien una estructura similar:

  • La part alta (Acròpolis): On hi havia els edificis principals i els sagrats.
  • La part baixa: On hi havia els barris d’habitatge i l’Àgora, que era el centre cultural i de comerç de la ciutat.

Generalment, les polis estaven emmurallades...

Continua llegint "Conceptes Clau de l'Antiga Grècia: Polis, Governs i Història" »

El final d'Hèracles i el mite de Persèfone explicat

Grec2,22 KB

Què li passa a Hèracles al final?

Un cop complerts els 12 treballs, Hèracles va casar-se amb Deianira. Un dia, mentre travessaven un riu, va aparèixer el centaure Nessus amb la intenció de raptar-la. Hèracles la va alliberar disparant-li una fletxa enverinada amb la sang de l'Hidra de Lerna.

Nessus, abans de morir, va voler venjar-se i va donar a Deianira una túnica impregnada amb la sang enverinada de la seva ferida. Li va fer creure que, si alguna vegada Hèracles deixava d'estimar-la, la peça faria que tornés a sentir amor per ella.

Deianira, en sentir rumors d'un nou amor d'Hèracles, va decidir regalar-li la peça per comprovar si funcionava, sense saber que estava infectada. La sang enverinada va començar a cremar la pell d'Hèracles,...

Continua llegint "El final d'Hèracles i el mite de Persèfone explicat" »

Sòcrates: Filosofia, Vida i Compromís Cívic a Atenes

Grec2,67 KB

Sòcrates: La Visió de Plató

Plató, deixeble seu, contràriament ens deixa la seva versió detallada en els seus diàlegs de joventut, en els quals reprodueix fidelment la vida, la mort i el pensament de Sòcrates. Per a Plató, Sòcrates és un geni filosòfic que supera el relativisme i la inconsistència dels Sofistes.

La Figura Polèmica de Sòcrates

De Sòcrates es compleix allò que diuen: es parla d'ell, encara que sigui malament. Era un individu que no deixava indiferent; no era un passota, sinó que estava compromess, per això probablement el van matar. Ens trobem, doncs, davant d'un individu polèmic del qual no sabem exactament qui era, ni què va dir.

El Ciutadà Exemplar

Si llegim “L’Apologia de Sòcrates”, “El Critó”,...

Continua llegint "Sòcrates: Filosofia, Vida i Compromís Cívic a Atenes" »

La Victòria de Samotràcia: Iconologia, Funció i Influència Cultural

Grec2,66 KB

Iconologia i Significat de la Victòria de Samotràcia

La figura representa la deessa Niké (Victòria), capaç de córrer i volar a gran velocitat.

Era considerada portadora de bona sort i acostumava a anar associada a algun altre déu, com Zeus i Atenea.

Després de la batalla de Salamina (480 a.C.), va ser associada i identificada amb la mateixa Atenea, filla de Zeus. Destaca el seu temple a l’Acròpolis d’Atenes.

La representació més coneguda és la mateixa Victòria de Samotràcia.

Va ser descoberta el 1863 a l'illa de Samotràcia pel cònsol francès Charles Champoiseau, un arqueòleg aficionat.

Funció i Context Històric

Quan es va descobrir, es va pensar que l'havia fet fer Demetri Poliorcetes per commemorar la victòria naval a Salamina...

Continua llegint "La Victòria de Samotràcia: Iconologia, Funció i Influència Cultural" »