Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Formació professional

La transició a la democràcia a Espanya

Història3,31 KB

Les transformacions demogràfiques i socials (i culturals)

Pel que fa als canvis demogràfics, a la dècada dels 60 es va produir a Espanya un “boom” de la natalitat vivint-se els anys de major creixement demogràfic, la qual cosa va produir un augment de l’esperança de vida. En la dictadura es van produir importants migracions internes, però no van aconseguir absorbir tota la mà d’obra i molts espanyols van haver d’emigrar a l’exterior a la recerca de treball. Pel que fa als canvis socials i culturals, la societat anirà deixant caure el seu caràcter agrari i rural donant pas a un país urbà. El contacte amb l’exterior va introduir valors com la llibertat i el consumisme. La millora del nivell de vida va permetre una extensió...

Continua llegint "La transició a la democràcia a Espanya" »

L'absolutisme i altres corrents filosòfics i polítics a Europa moderna

Història4,85 KB

L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa moderna, propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir, sense límits i sense compartir-lo, per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Fallida absolutisme: s. XVII a Holanda i Anglaterra es van produir una sèrie de transformacions polítiques que van començar a limitar el poder de la monarquia absoluta. Al mateix temps, les idees il·lustrades van donar lloc a una sèrie d'experiències reformistes conegudes com a despotisme il·lustrat.


Il·lustració: és un corrent filosòfic, polític i social europeu, que apareix a França, Regne Unit i Alemanya a finals del segle XVII. Els pensadors de la Il·lustració sostenien
...
Continua llegint "L'absolutisme i altres corrents filosòfics i polítics a Europa moderna" »

La persecució del català durant el franquisme

Història2,16 KB

La persecució del català

Ens trobem amb un document textual, de font primària (contemporània als fets), de caràcter polític i cultural. Es tracta d'un article del Governador Civil de Barcelona, publicat a La Vanguardia el 5 d'agost de l'any 1939. El tema principal és la persecució del català.

La victòria de Franco

Va tenir unes característiques molt peculiars a Catalunya, i també al País Basc i a Galícia, ja que els sentiments identitaris d'aquests territoris atemptaven contra el principi de la unitat d'Espanya. Consegüentment, es van prohibir i perseguir les manifestacions lingüístiques i culturals en castellà que poguessin servir com a base per al manteniment d'actituds nacionalistes.

Una de les obsessions més grans de les...

Continua llegint "La persecució del català durant el franquisme" »

Franquisme: Aïllament, Dona i Església (1945-1953)

Història3,3 KB

Aïllament Internacional (1945-1953)

El règim franquista estava al límit del col·lapse econòmic a causa del sistema d'autarquia i a l'aïllament internacional.

La dictadura franquista va ser un sistema marginat internacionalment fins que la Guerra Freda va portar els EUA a valorar la utilitat del seu anticomunisme visceral en el marc d'una lluita global contra la Unió Soviètica. Era preferible una dictadura anticomunista que una democràcia d'esquerres.

Espanya va haver de fer un canvi d'imatge, apartant els falangistes dels llocs més importants i substituint-los pels sectors catòlics. Franco va maquillar la dictadura dotant-la d'una aparença de monarquia tradicional i catòlica.

El suport dels EUA va ser determinant per a la supervivència...

Continua llegint "Franquisme: Aïllament, Dona i Església (1945-1953)" »

El Catalanisme: De la Renaixença a la Solidaritat Catalana

Història2,59 KB

El Catalanisme: Orígens i Evolució

La Renaixença i els Primers Passos

El catalanisme va sorgir inicialment com un moviment cultural i identitari, inspirat en el romanticisme i en la recuperació de la llengua i la tradició catalanes. Aquesta defensa de la identitat catalana es contraposava al liberalisme imperant, que propugnava un estat espanyol centralitzat i unitari.

La Renaixença, iniciada el 1833 amb l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, va impulsar la recuperació del català com a llengua de cultura. Aquest període també va veure néixer la Renaixença popular, amb associacions, revistes satíriques, cant coral, excursionisme i teatre. Figures destacades d'aquesta època són Anselm Clavé, Abdó Terrades i Frederic Soler....

Continua llegint "El Catalanisme: De la Renaixença a la Solidaritat Catalana" »

Espanya 1936: La Crisi Política i Social abans de la Guerra Civil

Història3,54 KB

Situació Política i Social a Inicis de 1936

En les eleccions del febrer de 1936 havia guanyat el Front Popular, fet que va produir un nou canvi polític de dretes a esquerres.

El Triomf del Front Popular i els Canvis de Govern

En un primer moment, Manuel Azaña, cap d'Izquierda Republicana, va ser el president del govern. No obstant això, el maig de 1936, Azaña es va convertir en el president de la República per diverses raons:

  • La seva imatge havia quedat afectada durant el seu últim govern.
  • La substitució d'Alcalá Zamora (de centre dreta i president de la República durant molts anys) per Azaña (d'esquerres) s'alineava millor amb el govern del moment.

Així doncs, a partir del maig, el president del govern va ser Santiago Casares Quiroga,...

Continua llegint "Espanya 1936: La Crisi Política i Social abans de la Guerra Civil" »

Moviments sindicals i polítics a Espanya

Història2,75 KB

UGT, sindicat 240.000 afiliats (1921)

Partidària de l'acció política per aconseguir reformes socials i laborals. Representació dels obrers en organismes estatals. Líders, Largo Caballero (1918) secretari general.

Partit Comunista de España (PCE), 1921

Fundat per l'escissió de militants socialistes (partidaris línia bolxevic arran revolució Russa). Poca influència i activistes a Biscaia i Astúries.

Anarcosindicalisme.

Paper destacar reivindicacions obreres: vaga general BCN (1902), reducció jornada laboral i augment salarial. 1907 Solidaritat Obrera. Federació associacions de treballadors, caràcter apolític, reivindicatiu i favorable lluita revolucionaria. CNT 1910, fundació Confederació Nacional del Treball. Expansió per ESP, i...

Continua llegint "Moviments sindicals i polítics a Espanya" »

Colonialisme i la Primera Guerra Mundial: Causes i Efectes

Història3,75 KB

Causes del Colonialisme

- La pressió demogràfica.

- La generalització de la industrialització a Europa que exigia que les colònies poguessin subministrar grans quantitats de matèries a baix cost.

- La necessitat de trobar nous mercats.

- Desplegament dels transports.

- L’interès estratègic per a les potències colonialistes que estan creixent i necessiten establir naus navals (Estret de Gibraltar).

- L’interès en l’explotació de noves terres.

Tipus de Colònies

Cada metròpoli va implantar el seu model d’explotació econòmica:

  • Colònia de poblament o dominis: consistia en l’establiment de grans contingents, desplaçament de la població o fent-la servir com a mà d’obra barata.
  • Règim de concessions: consisteix en l’obtenció
...
Continua llegint "Colonialisme i la Primera Guerra Mundial: Causes i Efectes" »

Història del Catalanisme: Objectius i Propostes Clau

Història3,02 KB

Objectiu del centre català és concentrar la majoria del catalanisme.


Memorial de Greuges, document redactat per Valentín Almirall. El primer catalanisme s'organitzà en el primer congrés catalanista el 1880 i en el segon congrés catalanista el 1883.


Primer acte oficial del catalanisme era una queixa per al Rei per a:


  • Cultural: l'estat de la llengua catalana.
  • Judicial: la recuperació del dret civil català; tot allò que sigui polític és en castellà.
  • Economia: proteccionisme econòmic; volien aplicar taxes als productes del Regne Unit.

1. La Lliga de Defensa de la Cultura (LldC) promou la creació d’una organització que concentri totes les associacions:

La Unió Catalanista (1891): una mena de federació d’entitats catalanistes d’arreu...

Continua llegint "Història del Catalanisme: Objectius i Propostes Clau" »

Forces d'Oposició, Catalanisme i la Setmana Tràgica (1900-1909)

Història4,75 KB

Forces d'Oposició a la Restauració

Republicanisme i Lerrouxisme

El republicanisme va ser la força principal d'oposició. La Nova Unió Republicana va ser fundada per Nicolás Salmerón. El republicanisme, liderat per Alejandro Lerroux, va guanyar influència en les classes populars i va obtenir èxits electorals amb un partit de caràcter anticatalanista i anticlerical.

Carlisme i Tradicionalisme

Jaume de Borbó va esdevenir el nou pretendent a la corona. Juan Vázquez de Mella va fundar el Partido Católico Tradicionalista. Es va fundar el Requetè, una organització de caràcter paramilitar que actuava com a força de xoc contra el republicanisme i l'obrerisme. Carlins, integristes i tradicionalistes es van unir en un sol partit, la Comunió

...
Continua llegint "Forces d'Oposició, Catalanisme i la Setmana Tràgica (1900-1909)" »